El penedesenc Llorenç Rafecas, autor de la traducció d’una obra de teatre pel TNC
Llorenç Rafecas, nascut a Llorenç fa 56 anys i que porta més de mitja vida vinculat al teatre amateur, és a punt de viure l’estrena d’un muntatge que suposa la seva primera incursió en el teatre professional. Així, aquest dijous que ve s’estrena al prestigiós Teatre Nacional de Catalunya (TNC) Copenhaguen, una reeixida obra de l’autor anglès viu més important, Michael Frayn -el mateix que va escriure la comèdia Pel davant…i pel darrera-, i de la qual Rafecas ha fet la traducció al català. L’obra es presentarà en roda de premsa a Barcelona dimarts i es podrà veure al TNC fins al 5 de juny. Els tres actors protagonistes són molt reconeguts: Pere Arquillué, Lluís Marco i Rosa Renom. I el director del muntatge és Ramon Simó.
El 3d8 ha parlat amb Llorenç Rafecas per conèixer el motiu pel qual va traduir Copenhaguen. Val a dir, d’entrada, però, que l’any 1992 ja va fer una traducció important: la de l’obra L’estranya parella, de Neil Simon, que és l’única versió en català publicada i autoritzada pel mateix autor nord-americà.
Quant a la vinculació de Llorenç Rafecas amb Copenhaguen, aquest gran amant del teatre que va fer d’actor al Centre fins el 1982 i que posteriorment ha estat vinculat a l’entitat llorencenca en tasques de direcció, ha comentat que va conèixer l’obra a través d’una persona vinculada a la ciència, atès que Rafecas és químic i Copenhaguen gira al voltant d’una temàtica científica. Aleshores va decidir traduir-la al català pensant que seria bo que algun dia es pogués representar en un teatre. Rafecas va dur la traducció a Domènec Reixach, aleshores director del TNC, a qui va agradar molt, però el projecte de representar el text va haver de quedar aparcat uns anys perquè els drets per a tota Espanya els tenia Román Calleja, un madrileny que volia fer carrera com a director a partir del muntatge. De fet, ho va provar, però va acabar desvirtuant la qualitat de l’obra amb una direcció no massa acurada. Ramon Madaula va convèncer Calleja per poder fer l’obra en català, però aquest va posar la condició que la volia dirigir. Com que l’obra no havia agradat als responsables del TNC, la idea va quedar descartada fins que, arran de voler fer-ne una lectura dramatitzada al Parc Científic de Barcelona, es va veure que Calleja havia deixat de pagar pels drets de Copenhaguen a l’Estat. Lliures, doncs, per poder dur el muntatge a Catalunya, Pere Arquillué -que coneixia l’obra a través del també llorencenc Jordi Roigé- i la productora gironina BITÒ van comprar els drets per fer-la en català i és així com la Sala Petita del TNC acollirà la versió traduïda per Llorenç Rafecas.
Copenhaguen està basada en un fet real: una trobada que van tenir els premis Nobel de Física i principals pares de la teoria atòmica, Niels Bohr i Werner Heisenberg -mestre i deixeble, i fins aleshores íntims amics-, l’any 1941, en plena Segona Guerra Mundial i quan Heisenberg, aleshores amb càrrecs de responsabilitat a l’Alemanya nazi -per exemple, del programa de l’aplicació pràctica de les reaccions nuclears- va visitar Bohr a la capital danesa, envaïda pels alemanys. No se sap què es van dir i què va passar en una reunió amb l’esposa de Bohr, Margrette, com a únic testimoni, però els dos amics es van enemistar per sempre més. El matrimoni Bohr va defensar que Heisenberg volia informació per fer la bomba atòmica i aquest diu que la volia frenar, però que va anar a la casa dels Bohr perquè el seu mestre frenés també els Estats Units en la “carrera atòmica”. A Copenhaguen, els tres personatge es retroben, un cop morts, per intentar consensuar com havia anat la trobada.
