David Monteagudo, a novel·la per any
Tot just encetat el segon any de la seva vida com a escriptor, ha arribat ja el seu segon llibre a les prestatgeries no només catalanes sinó de tot l’Estat. David Monteagudo té nova novel·la al mercat quan encara ressona l’èxit de la seva estrena en el món de la literatura, amb el supervendes Fin. Hi torna amb Marcos Montes, una novel·la curta, de només 128 pàgines, de la qual el propi Monteagudo es mostra més que satisfet. Ara és el torn de presentar-la a Vilafranca, serà dimarts vinent a les vuit del vespre al Consell Comarcal de l’Alt Penedès.
L’autor retrata la història d’un personatge, Marcos Montes, nom manllevat d’una persona real, casteller dels Bordegassos de Vilanova, que intenta sortir d’una mina d’or on ha quedat atrapat després de patir un accident i de tots els entrebancs que es troba per aconseguir-ho. En la nota de l’editor, un cop més, Jaume Vallcorba de El Acantilado i Quaderns Crema, s’anuncia que l’autor “amb l’habilitat narrativa i les qualitats amb què ens va sorprendre a Fin/Fi, ens condueix de nou, i ens commou, en un viatge que s’apropa als valors essencials i més lleugers de l’ànima humana”.
Amb tot, però, David Monteagudo sap trobar diferències amb la seva primera novel·la. “No és una obra tan dura ni seductora per la trama plantejada com Fin”, diu l’escriptor, però tampoc “no és tan desagradable ni nihilista com la primera”, continua. De fet, segons li han comentat alguns lectors, Marcos Montes es veu com un llibre “més tendre, amb un personatge que es fa estimar”, un fet que sembla que ha calat fons en un cert segment de lectors, “diuen que agrada molt a les dones”, apunta Monteagudo.
I és que fer referència a la seva primera obra és gairebé inevitable, com també ho és la comparació. “El pitjor enemic de Marcos Montes és Fin”, assegura l’autor, que veu que la seva primera novel·la és un “antecedent massa potent”.
Tot i així, ell està content amb una obra que qualifica, a nivell literari, com “una petita joia d’orfebreria, molt treballat a nivell d’estil i de llenguatge”. En qualsevol cas, l’autor veu l’obra com un producte molt polit i ben acabat capaç de fer un bon paper a les llibreries. De fet, el llibre, que va sortir en castellà i català simultàniament, ja ha esgotat una primera edició en llengua catalana.
En aquesta segona incursió en l’àmbit literari, David Monteagudo ha tingut de nou el suport i la confiança del segell El Acantilado, que comanda Jaume Vallcorba. L’editor ha tornat a apostar per l’autor que, a les primeres de canvi, va situar el seu primer llibre al top ten de les llistes de vendes l’any passat i bona part d’aquest. L’aposta per Marcos Montes queda rubricada per un tiratge considerable, de 20.000 exemplars.
David Monteagudo també s’avé a parlar del futur més immediat, perquè després de la publicació del seu segon llibre, ara toca pensar en un tercer. “Com a escriptor sóc encara jove i crec que puc escriure alguna cosa tan potent o més que Fin”, assegura, tot i que fa uns mesos va avisar que no creia que el seu segon llibre assolís les cotes d’èxit aconseguides amb l’obra que el va fer debutar. Monteagudo conclou amb una revelació sorprenent: “Crec que un fracàs m’esperonaria a escriure coses noves”. Ara mateix, però, junt amb l’editor es troba en procés de triar la que serà la seva tercera obra publicada, que podria arribar l’agost vinent, a llibre per any.
De moment, David Monteagudo gaudeix de la seva nova vida assaborint la traducció de Fin a cinc idiomes i sabent que ja s’ha posat fil a l’agulla per buscar el prestigi global amb un intent d’entrar en el mercat anglosaxó, especialment el nord-americà.
