Queixes per les cues de primera hora del matí a l’ambulatori

alt
Avatar
06/08/2010 - 07:53h

El cas d’una vilafranquina ha destapat alguns dubtes d’organització que s’entreveuen a l’ambulatori de Vilafranca, especialment aquests mesos d’estiu quan un part del personal sanitari fa les seves vacances. Fora de l’època estiuenca, per concertar hora de visita al metge de capçalera, l’usuari té dues maneres: per Internet a través de la pàgina de l’Institut Català de la Salut o trucant a Sanitat Respon, al 902 111 444. Ara bé, a l’estiu, aquest procediment varia i, en el cas de Vilafranca, cal anar a la tercera planta de l’ambulatori perquè, a partir de les vuit del matí, es distribueixen les hores de visita dels metges de substitució o de guàrdia.
El cas que ha relatat la Paqui Solís al nostre setmanari és un petit exemple del que, darrerament, s’està trobant molta gent. A la Paqui aquests dies el seu genoll li està fent la guitza i volia que la seva doctora de capçalera, la que té tot el seu historial, la que sap el seu dia a dia, la visités. Molt amablement l’informen que per telèfon no poden donar-li hora i que només pot ser visitada si es presenta a l’ambulatori tal dia que, justament, té guàrdia la seva doctora. Fent cas a la telefonista, el dimarts de la setmana passada, la Paqui es presenta deu minuts abans de les vuit del matí a l’ambulatori i queda totalment sorpresa de veure, a aquella hora, una cua inacabable de persones que esperen a la rampa d’accés per entrar-hi. Sorpresa i desorientada de la situació, pregunta si tota la cua és per demanar hora de visita i un bon home d’avançada edat li respon que hi ha dues cues, la de les analítiques i la de demanar hora pel metge.
La Paqui es queda, doncs, al darrera del senyor que, bastó a la mà, espera l’hora d’entrada. Però la segona sorpresa, la de més mal gust per la Paqui, arriba a les vuit del matí quan, en punt, s’obren les portes de l’ambulatori davant l’ansietat de les persones que entren talment com si es tractés del primer dia de rebaixes. Els ulls de la Paqui són testimoni de les corredisses de persones en direcció a les escales o de l’entrada d’altres persones de totes les edats en un ascensor ple a vessar i a punt de xiular per excés de pes. Però encara no s’han acabat les escenes sorprenents que just arribar a la tercera planta es tornen a repetir. Les portes de l’ascensor s’obren i les cues que la Paqui havia presenciat a l’entrada de l’ambulatori es tornen a repetir davant del taulell, on tres administratives intenten apaivagar els primers focs del matí. On era el senyor que m’havia donat tanda a baix?, es pregunta la Paqui. “Encara no ha arribat”, li respon una altra persona. Se senten les primeres discussions “vostè anava després que jo” o de semblants, crits a les escales i, a més, diu la Paqui, quan demanes per algun responsable “no en trobes cap”. Sense entendre encara res la Paqui es posa a la cua -que, per cert, ja arriba al segon pis, escales avall- i comprova de manera frustrant que les tandes de baix “no valen per res”. Però per acabar-ho d’adobar, de la sorpresa passa a la indignació quan, al cap de mitja hora de cua, li responen al taulell que la seva doctora està de baixa per malaltia i no la podrà atendre. “Tot plegat no ha servit de res”, pensa la Paqui Solís, que marxa de l’ambulatori amb un mal de cap de campionat, un genoll més malmès del que ja tenia i sense saber quan podrà ser visitada per la seva doctora. Preguntant a d’altres persones li confirmen a la Paqui que aquestes escenes malauradament es repeteixen gairebé cada dia d’aquest estiu.
Un matí perdut
Un dels altres inconvenients que es troben les persones quan arriben al taulell és el risc que et donin hora per les dotze amb la qual cosa pot representar que, a part d’anar a l’ambulatori a les vuit del matí, s’hagi de perdre tot el matí esperant. Problema que se li agreuja a les persones que estan treballant i que han de demanar sortir de la feina per tornar a l’ambulatori.
Davant de tot això, la Paqui s’acaba preguntant perquè no hi ha cap persona encarregada de donar números a la planta baixa només entrar a l’ambulatori. Potser això, diu “tranquil·litzaria molt més els ànims de les persones. Penso que hi ha solucions possibles”.
Meravellada d’una doctora
Ara bé, sortosament, en aquesta vida no tot són decepcions. A proposta d’una amiga i malgrat no ser la seva doctora de capçalera, la Paqui accedeix a sol·licitar hora de visita per la metgessa de Pacs, municipi on ella està empadronada. Tota la continuació són fets agradables i és que la telefonista li diu que té hora pel mateix dia. “Ho vaig voler provar” i després de ser visitada a la Paqui només li vénen paraules d’agraïment. “Vaig quedar meravellada de la visita que em va fer la doctora Cererols. Em va fer una visita d’aquelles que a tothom li agradaria.” A la Paqui, que se li acudeixen moltes propostes n’hi ve una de final dient “si a Vilafranca hi ha tant de col·lapse, per què no deriven algunes visites als metges rurals?”.
Després d’haver començat el dia amb tots els mals possibles, la felicitat l’acaba envaint, ara només li resta esperar la visita pel traumatòleg i que el seu genoll no li faci més el “ruc”.

També et pot interessar

Comentaris