El segon llibre de David Monteagudo sortirà a l’octubre
Havia de publicar un llibre de contes però el seu editor es va enamorar d’una novel·la curta que de seguida va encasellar com a “metafísica”. Així és com l’editor Jaume Vallcorba va definir el manuscrit que David Monteagudo li va posar fa uns mesos sobre la taula, tot i que fa tres anys que la guardava en un calaix. Ara veurà la llum, a l’octubre, i ho farà de nou a Ediciones El Acantilado, en castellà, i de nou a Quaderns Crema, en català, però aquesta vegada simultàniament.
L’editor, decidit a aprofitar l’embranzida aconseguida amb Fin, aposta fort per Marcos Montes, la segona novel·la que, en menys d’un any, haurà col·locat David Monteagudo al mercat literari, convençut que aquesta nova proposta pot donar tanta guerra com la primera.
Marcos Montes és el protagonista d’una trama ambientada en una mina d’or, també aquest cop de localització indefinida. Un grup de miners treballa a 2.000 metres sota terra i, després d’un accident, comença la seva lluita per sobreviure i trobar una sortida a l’exterior. Marcos Montes és un personatge fictici però Monteagudo s’ha permès manllevar el nom i el cognom a un personatge real, que coneix de fa anys. L’autèntic Marcos Montes és casteller dels Bordegassos de Vilanova i parava a segons el pilar, més o menys en la mateixa època en què Monteagudo també triomfava com a pilaner.
“És de complexió forta, bona persona i d’una ètica molt estricta”, diu Monteagudo del personatge real que li va servir com a font d’inspiració. I així és com retrata el Marcos Montes de ficció.
Semblances i diferències
Els que van gaudir amb la lectura de Fin trobaran en aquesta novel·la alguns trets en comú, com ara la intriga, el misteri i dosis d’angoixa, amb l’objectiu, com sempre, d’entretenir. Però, al mateix temps, l’autor hi assenyala algunes diferències. Aquesta vegada no recorre al narrador extern de Fin sinó que la veu es posa més en la pell del protagonista i, a més, està narrat en passat. D’altra banda, els incondicionals de Fin trobaran en Marcos Montes un to més suau, “no tan nihilista”, explica Monteagudo. “A veure si agrada”, diu.
Per llegir la segona novel·la de David Monteagudo caldrà esperar a la tardor. L’editor està convençut que serà un nou èxit, encara que el mateix autor no ho vegi tan clar. Pensa que, després d’haver començat per dalt de tot amb Fin, ara serà molt difícil repetir l’èxit i la unanimitat en l’acollida de l’obra que el va fer debutar com a escriptor. De fet, ell es conforma a “vendre una mica menys que el primer” els llibres que li vagin publicant.
Ara que la febre de Fin ha baixat una mica, David Monteagudo es pot dedicar, per fi, al que li agrada, escriure amb tranquil·litat. I això és el que fa, tot i que actualment es dedica més als articles periodístics de to literari, en espera que aconsegueixi publicar-los en algun mitjà. Mentrestant, va donant forma a una idea que li balla pel cap per a una altra novel·la. No té pressa, perquè l’editorial ja en té dues més en cartera per publicar pròximament. I ell, encara se’n guarda unes quantes més que havia anat enllestint quan encara no sabia que era escriptor i feia hores a la fàbrica.
