Castells medievals
El passat cap de setmana, els més joves dels Castellers de Vilafranca vam viatjar a la bonica localitat occitana de Carcassona. El motiu: estendre la cultura catalana més enllà de les fronteres territorials. Cada any Carcassona acull una festa de reivindicació de cultures minoritzades anomenada La Trivalako, i enguany ha estat el torn de la cultura catalana de la mà dels Castellers de Vilafranca. Un petit incís a tenir en compte: vam ser els més joves de la colla –un grup de 50 persones format per la canalla i els menors de 25 anys- els que vam representar als Verds.
Vam marxar de Vilafranca el dissabte 1 de maig de bon matí, i a l’hora de dinar ja havíem arribat a la vila medieval occitana. Una vegada dinats, i després de poder donar una volta pel centre històric emmurallat, va ser el moment de realitzar la primera de les tres actuacions del cap de setmana. Tot i que el temps no ens va acompanyar –va ploure persistentment durant gran part de la tarda-, vam poder complir el guió previst amb una actuació a l’entrada de la muralla. Es va alçar un 4 de 6 amb agulla, el 3 de 6 i la torre de 5 –tots ells nets-, i dos pilars de 4 en dues ocasions. Aquest cap de setmana, a més, ha servit per fer molt bones proves als pisos superiors de cara a castells de major dificultat. Una vegada finalitzada l’actuació vam tornar a l’alberg on ens allotjàvem. Allà, just abans de sopar, ens van oferir un pica-pica amb productes típics d’Occitània. I ja al sopar, es va evidenciar la bona sintonia entre la canalla i els joves, que va marcar tot el cap de setmana. Com si tots fossin un grup homogeni, i juntament amb el grup de grallers que ens va acompanyar, es va amenitzar la vetllada amb les músiques més típiques de les festa major vilafranquina. Just acabats de sopar, vam emprendre una petita “cercavila” improvisada pels carrers de Carcassona, juntament amb una banda de música balcànica, catalana i occitana. Els més petits segur que no oblidaran la comunió que van poder viure amb els joves, i la bona relació entre aquests dos sectors d’edat, que de ben segur aquest cap de setmana tot just ha començat. Quan ja va ser l’hora de portar la canalla a dormir, els més crescudets vam allargar una estona més la nit occitana, amb la construcció d’uns pom de dalts un pèl peculiars i, perquè no, força meritosos.
L’endemà al matí tocava llevar-se d’hora, ja que a dos quarts d’onze teníem prevista una segona actuació a dins de la vila emmurallada. El dia es va despertar esplèndid, amb un bon sol i una temperatura perfecte per a la pràctica castellera. Diumenge al matí vam actuar a la plaça de la catedral de la ciutat càtar i a l’entrada del castell. Les construccions no van variar gaire a les del dia abans, però el bon temps va ajudar a què lluïssin molt més. 4 de 6 amb l’agulla, 3 de 6, torre de 5 i 5 de 5 –aquesta vegada, també tots nets-, i diversos pilars de 3 i 4 simultanis. En acabar, es va improvisar un toc de vermut al més ben estil d’un 31 d’agost a la plaça més castellera. Després, els joves vam poder fer una volta pels carrers de Carcassona per poder acabar de conèixer la vila. A la tarda, una vegada dinats i amb les maletes ja a l’autocar de tornada, va tenir lloc l’última actuació del cap de setmana. Aquesta es va realitzar a l’entrada del pont que travessa la localitat. Com a castells més destacats d’aquesta actuació, i també de tot el cap de setmana, es pot assenyalar la torre de 6 i el pilar de 5. D’aquesta manera es va posar el punt i final a un gran cap de setmana que la Colla Jove dels Castellers de Vilafranca ha pogut gaudir amb tots els ingredients necessaris. La bona mescla entre canalla i joves ha donat molt bon resultats: els més petits segur que no oblidaran aquest viatge, i els més grans, tampoc. Aquesta sortida ha reafirmat el bon ambient que es viu dins dels Castellers de Vilafranca que de ben segur serà una de les condicions sine qua non per aconseguir tots els objectius que els de la camisa verda ens plantegem tot just a l’inici de la temporada. I des dels Joves dels Castellers de Vilafranca, esperem poder repetir més sortides d’aquest estil i anar organitzant petites activitats al llarg de l’any.
Laia Colomé
