Els Verds al País dels Càtars
Nova creuada castellera a Occitània, després del pas per la zona el 1991, aquest cop amb els busos personalitzats. El dia de Sant Jordi els Castellers de Vilafranca visitaven Tolosa un altre cop. Si bé els efectius no arribaven al centenar, van fer una bona feina, arribant a descarregar el 4 de 7 amb agulla, un castell que mai havien vist en aquelles terres. I si molts es pensaven que aquell dia es quedarien sense rosa, es van quedar sorpresos amb les que regalaven a les carpes de l’Àgencia Catalana de Turisme, que feien difusió del nostre país per terres franceses, i ens portava fins allà com un dels millors ambaixadors dels catalans pel món. Per acabar d’arrodonir-ho, de les quatre actuacions previstes, tres es feien a la Plaça de Sant Jordi, la nomenclatura dels carrers de la ciutat teniea una placa en cada idioma (occità i francès). Les dues primeres actuacions, divendres a la tarda, van servir d’escalfament a les del dia 24. El dia estava ennuvolat, i la plaça i tota la ciutat semblaven adormides. La primera actuació, amb la torre de 6, el 3 de 7 i el vano de 5, i la segona amb el 3 de 7, la torre de 6, 3 pilars de 4 i pilar de 5, van anar secundades per musics medievals de Girona i nans de Roquetes (Tarragona).
Els dos autocars anaven plens d’incondicionals, veterans, joves, canalla i pares, que fins i tot estan disposats a viatjar 6 hores per fer castells de 7. I és que aquest any és any de concurs a Tarragona, i cal anar fent camí. Enguany els verds recordaran que per Sant Fèlix de fa 25 anys van descarregar el seu primer 5 de 8, i aquest viatge va permetre veure experts que ja estaven en aquell moment a files, fent pinya o a tronc, treballant al costat d’incorporacions més recents. I a falta del David Miret, que va arribar l’endemà a Tolosa, el Melilla (secundat per un ampli grups de tècnics), que en aquell 5 de 8 anava a quarts, va recuperar l’estatus de cap de colla per un dia. La resta de la tarda va servir perquè tothom s’instal•lés a l’hotel, just al costat d’una estatua eqüestre de l’heroïna francesa Joana d’Arc. I a la nit gaudir la ciutat, especialment l’arquitectura i la gastronomia, el què va aportar algunes idees per a noves aplicacions a Cal Figarot… Els que es van acostar fins al riu Garona de nit van poder veure, des del Pont Nou, el pont de Sant Miquel, il•luminat de verd.
L’endemà el dia va ser assolellat, i l’actuació al Jardin des Plantes, amb la segona tongada de castellers arribats la nit abans i aquell mateix matí, va deixar veure el 3 de 7, el 4 de 7, la torre de 6 i un vano de 5. A la tarda va arribar l’actuació grossa, un altre cop a la Plaça de Sant Jordi, amb les terrasses plenes i públic de peu. Aquí ja es va anar a buscar peces més grans i es van tirar el 3 de 7, el 4 de 7 amb agulla, la torre de 6 i un vano de 5, aquest cop amb tolosans que es van acostar fins a la pinya. D’aquesta manera finalitzava el viatge llampec a Occitània, però la setmana vinent els joves de la colla hi tornen, aquest cop a Carcassona. Un viatge ple de coincidències, retorns, arribades i retrobaments, talment com un capítol de “LOST”. El Concurs, ara sí, ja ha començat i als assaigs hi falta gent.
Josep M. Feliu
