Un estudi promogut pel CCBP dóna les eines per millorar la competitivitat dels polígons industrials
El Consell Comarcal del Baix Penedès (CCBP) ha promogut un estudi sobre la dinamització de polígons industrials, amb l’objectiu de donar les claus i les eines per tal que aquestes instal•lacions siguin més competitives.
L’estudi, batejat amb el nom de “Polígons industrials: claus, eines i recursos per a la millora de la competitivitat de les empreses i la gestió dels equipaments” ha estat elaborat per una empresa d’enginyeria i consultoria mediambiental del Vendrell i s’emmarca en el projecte Switch, una iniciativa de cooperació territorial que implica les diverses zones del programa Hinterland que integren els consells comarcals del Baix i l’Alt Penedès, l’Anoia, el Bages, el Garraf i la Segarra, a més del Consorci del Lluçanès. L’objectiu de l’estudi, el qual compta amb fons econòmics del Servei d’Ocupació de Catalunya i del Fons Social Europeu i és extrapolable a qualsevol altre indret del país, ha estat determinar a partir d’una anàlisi de diversos polígons industrials del Baix Penedès les necessitats que tenen aquestes instal•lacions per tal de poder esdevenir econòmicament més competitives.
L’estudi va agafar els casos de tres polígons industrials de tipologia diferent: l’Empalme, ubicat entre els municipis de Llorenç i Sant Jaume dels Domenys i el qual és representatiu d’àrees industrials ja consolidades; Els Arcs, de Sant Jaume dels Domenys i com a exemple de polígon de recent creació; i l’Albornar, polígon al municipi de Santa Oliva i que està especialitzat en la instal•lació de grans empreses -IDIADA al marge- i que és de promoció pública.
L’estudi destaca diversos dèficits que presenten habitualment els polígons industrials. Com apuntàvem, la situació dels tres polígons del Baix Penedès analitzats és generalitzable a instal•lacions similars en altres territoris. Així, per exemple, l’estudi ha constatat una poca relació entre les empreses instal•lades en un mateix polígon industrial, mancances en la senyalització i altres elements de comunicació d’aquestes àrees -per exemple, hi ha naus d’empreses sense cap retolació específica-, en molts casos les empreses estan molt desconnectades de la realitat del territori i, sobretot, de les seves administracions més properes; falta una associació empresarial que permeti, per exemple, l’existència d’un interlocutor únic que representi els interessos de les empreses instal•lades i, a més, caldria millorar molt l’aspecte físic dels polígons, per ‘rentar la imatge’ en el possible per tal de fer més agradable el fet d’acudir-hi i fins i tot treballar-hi.
El mateix estudi, a partir de les mancances detectades, ja apunta diversos aspectes a tenir en compte perquè els polígons industrials siguin més competitius. Així, per exemple, el treball presentat dimecres destaca la necessitat que les empreses s’uneixin en alguna mena d’associació per vetllar pels seus interessos particulars i col•lectius o aconseguir avantatges mancomunats, entre d’altres coses; calen plans específics d’actuació, per exemple, per a la seguretat, d’emergència exterior i divulgació de les empreses d’un mateix polígon; s’haurien de reforçar els serveis que vagin encaminats a l’estalvi de temps, diners i esforços de gestió empresarial; o, també, cal millorar els canals per a la qualificació i l’obtenció de treballadors de diferents nivells laborals.
Això de banda, l’estudi demana a les administracions públiques competents unes majors facilitats per a la implantació d’empreses -per exemple, amb bonificacions econòmiques en els primers anys de presència a la zona- i la divulgació del polígon industrial en qüestió.
En resum, remarca l’estudi promogut des del Consell Comarcal del Baix Penedès, un polígon industrial competitiu esdevé sempre una autèntica font de riquesa per a un territori, les empreses que s’hi ubiquen i, a més, esdevé un fort pol d’atracció per a futures empreses que es puguin ubicar a la zona.
