L’Arsenal vol jugar a primera
L’Escola Municipal d’Art Arsenal de Vilafranca continua immers en un procés de deliberació sobre què vol ser quan sigui gran. La criatura va creixent en tots els sentits però no sap si l’estirada que ha fet ja es dóna per bona o, per contra, si ha de fer un salt qualitatiu. En resum, si ha de mantenir l’oferta de graus superiors i mitjos o bé fa una aposta decidida pels graus universitaris.
Aquest dilema ja es va plantejar recentment, el mes de maig passat, durant una compareixença amb l’aleshores recent incorporada regidora d’Ensenyament, Ramona Suriol, però la idea de dotar Vilafranca d’estudis universitaris, en aquest cas de joieria i ceràmica, que serien únics a Catalunya, ja es baralla de fa més de dos anys.
La idea sempre topa amb el mateix. L’escola està disposada a fer el pas però, per si sola, no pot decidir res en tant que el titular és l’Ajuntament. La decisió, doncs, és a tres bandes, comptant-hi la Generalitat. Les possibilitats reals de convertir l’Arsenal en alguna cosa més que una escola hi són, sempre i quan, però, es compleixin una sèrie de condicions.
Aquestes reflexions es repetien una altra vegada divendres passat durant la presentació de la nova aula que ha estrenat l’Arsenal aquest curs, una aula de dibuix que ja s’ha convertit en “l’espai més preparat de l’escola”, tal com la va definir el director, Albert Abella.
Per tal d’aportar una mica més de llum a tot plegat, l’Arsenal i l’Ajuntament han iniciat la redacció d’un pla estratègic de centre (PEC) per als anys 2009-2012 d’obligada redacció per a les escoles d’art. Aquest pla ha d’ajudar “a fer els deures que no s’han fet fins ara, també els deures polítics”, deia Albert Abella aquesta setmana. Explica el director que a l’Arsenal primer s’ha crescut i després s’ha anat adaptant el centre de manera que s’han anat posant pedaços. “Mai no hi ha hagut el criteri de pensar globalment l’Arsenal com a escola”, diu Abella. Ara, doncs, cal saber si fer el salt endavant interessa o no a Vilafranca.
El pla estratègic inclou dos punts rellevants atès que d’una banda obliga a definir quin tipus de centre ha de ser l’Arsenal i de l’altra obliga a definir com s’ha de fer possible. Al mateix temps també s’obtindrà un estudi de viabilitat que aportarà llum a la conveniència o no d’estudis universitaris artístics a Vilafranca.
De la seva banda, durant la presentació de la nova aula, la regidora Ramona Suriol va manifestar que vol ser “espectadora del creixement tant de les activitats com de l’escola”, però també va deixar clar que “tenim el moneder buit”. Des de l’Ajuntament sembla que s’imposa “un esforç per acompassar el desig de millora i creixement amb les possibilitats reals de l’Arsenal”, però el 2012 no està tan lluny i cal decidir-se.
De moment, Albert Abella recorre al símil futbolístic per fer més entenedora la situació: “Fa molts anys que l’Arsenal és l’equip revelació. Hem d’intentar no jugar a primera divisió amb un equip de tercera”. No es pot ser més clar, el llenguatge universal del futbol l’entén tothom.
