Mas Albornà presenta un llibre per aprendre a mirar la diferència
Les paraules “especial” i “diferència” van ser les que més van sonar dimarts durant la presentació al Consell Comarcal de l’Alt Penedès del llibre Mira’m, l’obra que ha servit per commemorar el 40è aniversari de Mas Albornà com a entitat que treballa en favor dels descapacitats a la comarca.L’acte es va convertir en tot un esdeveniment per als responsables de Mas Albornà i també per als seus usuaris, que van omplir la sala de plens del Consell.
El president de l’ens, Jordi Girona, va donar la benvinguda fent notar que “avui és un dia especial perquè es presenta un llibre especial”. Però va ser el periodista vilafranquí Marçal Sintes qui es va encarregar de glossar una obra “important” i que “literàriament val la pena”. Al marge d’aquesta constatació, Sintes va ressaltar que “veure com un país tracta la gent amb discapacitat mostra el seu grau de civilització, per tant avui estem fent un acte de civilització”.
El periodista va recórrer a la seva condició de pare per explicar els sentiments i els lligams afectius que uneixen els discapacitats amb el seu entorn: “De la mateixa manera que conceptes com el poder o els diners treuen el pitjor de nosaltres, els fills permeten treure’ns el millor de cadascú”, va dir.
En representació dels nou escriptors que han participat en el projecte de manera desinteressada, l’autora Mercè Foradada va trencar una llança a favor dels discapacitats perquè “formen part de la societat i ens aporten coses, només es tracta de mirar-los”. Foradada va donar veu als seus companys de llibre, dels quals va dir que gairebé tots es qüestionen el concepte de normalitat. “El que és normal és la diferència”, va assegurar. L’escriptora, afincada a Vilanova, va concloure amb una frase de l’antropòleg Antoni Sabaté Mill adaptada a la realitat de la discapacitat: “Si mires, coneixes; si coneixes, estimes”. Mercè Foradada va fer una crida a “aprendre a estimar la diferència”.
Finalment, el president de la Fundació, Martí Solé Bordes, va recordar la quantitat de canvis que s’han produït al llarg de quaranta anys en una entitat que s’ha convertit en un “instrument d’integració” amb la voluntat de “fer visibles” els discapacitats. La normalitat que defensa Mas Albornà es tradueix en una integració total en la societat cabanyenca, un municipi on “són uns veïns més”.
