Passejada tranquil·la per l’Arboç
La festa major de l’Arboç va presenciar una matinal molt entretinguda, aclaridora de la situació de les colles i àgil, si l’actuació hagués començat a l’hora anunciada la diada hauria acabat a una hora prudent, tot i ser quatre les colles presents.
La Colla Vella dels Xiquets de Valls va obrir rondes i, atesa la trencadissa tant física com moral que va patir a la Bisbal, ja pot estar contenta de com se’n va sortir aquest cap de setmana, el dia abans al Catllar i el diumenge al matí a l’Arboç. Van sortir de dos de vuit amb folre, van continuar amb un tres de nou amb folre, treballat, i van acabar les rondes regulars amb un quatre de vuit pelat, el pilar va ser el principal damnificat rosat a l’Arboç a causa de l’absència del quart titular.
La colla local, lògicament, va anar a totes en la seva festa gran, i això va passar per intentar superar el malson que duien aquesta temporada a causa dels castells desmuntats per indecisió.
Se’n van sortir fent la seva millor actuació de la temporada, malgrat que no va sortir del tot rodona. Van començar amb el seu castell més a l’abast, el tres de set, que van completar; van seguir amb l’intent d’enlairar un cinc de set que van aconseguir fer-se del tot seu enmig d’una gran alegria, ja que el dia abans l’havien desmuntat per la maleïda indecisió que els persegueix tot l’any. I en tercera ronda la maledicció els va tornar a atrapar quan la canalla va baixar d’un intent de quatre de set amb agulla. En descàrrec de la canalla cal dir que en aquest cas una errada d’altura d’una rengla feia molt inestable la posició del pom de dalt. En repetició, els Minyons van fer un quatre de set i amb gairebé tota la feina feta i millors esperances de futur els arbocencs van passar així per la seva festa major.
Dels Castellers de Vilafranca, què se’n pot dir? A part dels castells que van fer, repetint el millor repertori de l’any, quatre de nou amb folre, tres de vuit amb agulla, tres de nou amb folre i en la ronda pilanera un espadat de set amb un folre manillero. Només es pot comentar que senzillament van fer uns castells impecables, des del peu, folres, troncs i una canalla que en aquests moments en conjunt és la millor del món casteller. En resum, les sensacions amb vista a Sant Fèlix no poden ser millors. I perquè no sigui dit, i fent d’advocat del diable, cal citar una lleugera sotragada a la motxilla de sortida del pilar de set.
En el seu torn, la Colla Joves vallenca va tancar rondes amb una ombra, el seu segon tres de nou amb folre carregat consecutiu i en les mateixes circumstàncies que el de la Bisbal. En canvi, però, una claror, un magnífic cinc de vuit. Per acabar van plantar un dos de vuit amb folre que queda a l’expectativa el profit que en puguin treure en el futur. La ronda pilanera la van resoldre, igual que la Colla Vella i els Minyons, amb espadats de cinc.
