Màfia, negoci i explotació
Amb el que portem d’estiu ja s’han requisat més de 16.000 articles diferents. Pel·lícules –moltes d’elles cintes verges-, gorres i camises falsificades, ulleres de plàstic o rellotges –la gran majoria sense maquinària- són alguns dels molts artefactes que confeccionen l’arsenal confiscat per la policia. En un cap de setmana la policia pot arribar a retenir centenars d’objectes que més tard seran trinxats sota l’atenta mirada dels agents.
Els botiguers de la zona estan molestos per la instal·lació de la paradetes il·legals. Els hi roben clients, ocupen la posició que volen, no paguen la taxa per col·locar la paradeta –450 euros mensuals- i provoquen una imatge negativa quan obliguen la policia a actuar.
Són les sis de la tarda. El caporal Cardona reuneix un grup de 15 policies (entre mossos i locals) per donar-los les últimes indicacions sobre la batuda del dia. Per la cara de tranquil·litat que fan, sembla que sigui el seu pa de cada dia. Cardona explica sobre quins carrers actuaran, fan quatre preguntes de rigor i es dirigeixen cap als cotxes camí del passeig marítim. Els topmanta estan instal·lats. N’hi ha una cinquantena. Avui, expliquen els paradistes de la zona, n’hi ha pocs. Els caps de setmana poden arribar a ser uns 300, ocupant pràcticament tot el carrer i impossibilitant caminar fluidament als vianants. Quan arriba la policia, a la costa un xicot d’una vintena d’anys comença a aplaudir i els paradistes il·legals recullen a una velocitat vertiginosa. Arriba la policia i va ocupant posicions dins del passeig. No requisa res i actuen amb una extrema delicadesa. Segurament volen evitar escenes grotesques enfront de la càmera. Els top-manta ja han tingut temps de recollir i situar-se dins de la platja. Uns pocs s’esperen al pedrís del passeig esperant que la policia marxi i puguin retornar a la seva feina. El desplegament policial es força nombrós i desisteixen intentar-ho de nou.
Els turistes i policies
El paper dels turistes que van passejant per la zona és d’incredulitat col·laboracionista. Incredulitat per l’immens desplegament policial però col·laboracionista no pas amb els agents de l’ordre sinó amb els paradistes il·legals. Una família escridassa un policia, uns altres critiquen l’acció dels agents “repressors” i, fins i tot, un que abans regatejava el preu d’un rellotge, ara s’acosta a ells per donar-los suport moral. Visca la hipocresia! Amb el que porten d’estiu cinc policies han hagut de visitar l’hospital. Un d’ells després que un turista li va tirar sorra als ulls per intentar detenir un top-manta il·legal.
Els agents policials estan força cremats. No pas pel sol de la zona sinó per l’actitud hipòcrita de molts estiuejants. Es queixen del poc recolzament que reben i de la incomprensió que genera la seva feina. Ells es limiten a fer complir la llei. Ells procuren que les taxes que paguen les parades legals siguin respectades. Ells són els qui han de vetllar perquè la feina dels botiguers de barri no sigui absorbida per les màfies il·legals que exploten els immigrants.