“Les obres d’ampliació de Vinseum representaran un abans i un després per a Vilafranca”
Entrevistem Ricard Rafecas, regidor de cultura de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Ricard Rafecas i Ruiz és, des del maig del 2019, el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Vilafranca. Vint mesos després de prendre possessió del càrrec, el 3d8 ha volgut conversar amb ell sobre alguns temes candents referents a la cultura.
Quin balanç fa del temps que porta al capdavant de la Regidoria?
En faria un doble balanç. D’una banda, el positiu, pel que fa a la relació amb la gent del Servei de Cultura. Soc una persona a qui sempre li ha agradat delegar, i crec que ho he intentat fer de la millor manera possible amb el suport de l’Àngel Om. Des del Servei s’està fent una bona gestió tècnica tant de programació com de tota l’activitat cultural de Vilafranca. Per altra banda, i per culpa de la pandèmia, tot s’ha trasbalsat, i això ens ha representat molta feina a vegades per a no res. Reprogramar o ajornar actes ha exigit molt d’esforç de la gent de la casa, que des de fora no es veu. De la que teníem preparada per al 2020, val a dir que se n’ha pogut fer el 95%, si bé les mesures sanitàries ens han limitat els aforaments. A Cal Bolet i a l’Auditori tenim un públic molt fidel que penso que ha valorat molt tot l’esforç que s’ha fet. Un exemple d’això és que abans de la pandèmia la mitjana d’assistència als espectacles era d’un 80%.
Quin perfil té aquest públic fidel?
Vilafranquí, però també de la comarca. Estem treballant amb una empresa especialitzada en temes de públic que ens diu que el de divendres és un públic més jove i el de diumenge molt més adult, però cada cop aquesta tendència està canviant cap a un públic en general de mitjana edat, podríem dir entre els 35 i els 50 anys.
Programar espectacles al 50% d’aforament és rendible per a l’Ajuntament?
És que tampoc és rendible ni al 100%. El que intentem fer és arribar al màxim d’autofinançament, i en aquest sentit hi intervenen molts agents, com la Generalitat, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament, el públic… Amb tot això es pot tirar endavant una proposta de programació de qualitat, que en el fons és el que busquem. Al llarg de l’any arriben a ser una seixantena d’espectacles i podem estar parlant d’un pressupost de 150.000 euros anuals, una de les més econòmiques si ho comparem amb ciutats com Manresa, Viladecans o Sant Cugat del Vallès.
Quins són els reptes més importants en el que queda de legislatura pel que fa a cultura?
D’una banda, l’objectiu a curt termini seguirà sent el de fer la programació cultural estable de cada any, com poden ser els concerts, les obres de teatre o les exposicions, això sí, tot supeditat a les mesures sanitàries de cada moment i esperant que no ens arribi la quarta onada de la pandèmia. De l’altra, com a grans reptes hi ha la finalització de la Casa de la Festa Major i l’ampliació de Vinseum.
Què representarà per a Vilafranca l’ampliació de Vinseum?
És l’obra d’aquesta legislatura. La nova fase que s’està realitzant representarà passar a tenir més de 5.000 metres quadrats, comptant els actuals. És cert que hi ha hagut alguns problemes amb la primera constructora que han alentit el calendari previst, però comptem que a finals del 2022 hauria d’estar tot fet i obert. Serà un abans i un després per a Vilafranca, perquè el nou Vinseum serà un pol d’atracció important no només cultural, sinó també amb l’arribada de visitants, de la qual el comerç en sortirà beneficiat.
L’altra obra, aquesta molt més avançada, és la Casa de la Festa Major.
Aquesta obra també ha patit problemes de constructora i això ha retardat la inauguració, que s’havia de fer a principis d’any i que, si no hi ha res de nou i tot va bé, farem entre maig i juny. Ara estem reparant alguns defectes de construcció, i s’està fent una precisió amb tot el tema museogràfic. La nova Casa de la Festa Major oferirà moltes possibilitats, amb espais polivalents i diverses sales. Serà un equipament que també s’obrirà molt a les escoles, i no cal dir que tindrà un audiovisual de presentació completament nou i impactant. A més, hi haurà moltes sorpreses, com poder reviure el fet d’estar a dins del Drac i gaudir-ne les sensacions. La gestió de la Casa la portarà l’equip de Vinseum per mirar d’unificar criteris.
A dia d’avui, creu que es podrà fer una festa major no tan atípica com la de l’any passat?
Tant de bo es pugui fer amb total normalitat, però això ja no depèn de nosaltres. Les úniques coses positives que m’han portat aquesta pandèmia són, d’una banda, que em vaig estalviar els versos dels Diables i, de l’altra, que ens hem estalviat nomenar els administradors per a aquest any, perquè són els mateixos. Dit això, vull destacar la feinada que van arribar a fer i que no va tenir ressò per culpa de la pandèmia, i també el fet que tot va haver de quedar en un calaix. Quan els vam proposar de tornar-hi no s’ho van pensar gens. És clar que ara ens trobem en unes arenes movedisses i no sabem si aquest virus haurà desaparegut o si la vacunació haurà avançat gaire. El que vull és agrair-los la feina feta l’any passat i que vulguin continuar. Desitjo que puguem tenir una festa major normal per tothom, però també per ells.
Hi ha qui va criticar que s’hauria pogut fer alguna cosa més, com va passar en alguns municipis veïns.
Aquí hi ha dos temes. Un, que Vilafranca exerceix com a capital de comarca i, per tant, aglutina molta gent de la rodalia, i tots sabem les aglomeracions que es produeixen en molts actes de la festa major. L’altra qüestió és que nosaltres vam tenir molt clar precisament que el que volíem evitar era això. Més val pecar per excés que per defecte, i sabíem que no podíem fer moltes de les coses habituals, perquè era buscar el perill d’un contagi massiu. Malgrat tot, cal lamentar els fets del dia 29, totalment injustos, per a mi, perquè no hi havia cap raó per fer-ho. Al final, la figura dels administradors és un tema de discussió. Uns diran que ho fan molt bé i d’altres que molt malament; uns, que fan masses coses i d’altres, poques. En definitiva, són ells els que l’organitzen. Cinc persones diferents per a les quals és un honor ser administrador, però ells fan i desfan i es mereixen el màxim suport.
En quin punt es troba un projecte aturat de fa molts anys, com és l’ampliació de la nova fase de l’Auditori municipal, inaugurat el 2009?
És cert que en el projecte estaven contemplades unes sales d’assaig per a entitats de la vila, però tot i estar contemplat, aquest projecte està guardat al calaix. En aquesta legislatura hi ha altres prioritats. La pandèmia del 2020 ens va generar menys ingressos (podríem estar parlant d’uns 4 milions d’euros), però en canvi sí que hem tirat projectes com l’ampliació de Vinseum, el nou pavelló d’esports, la Nau i la Casa de la Festa Major. I abans que això també hi ha la nova biblioteca, que penso que caldria. Però ara per ara està aturat, i dubto molt que pugui ser una realitat en aquesta legislatura. Tant de bo m’equivoqui…
