Gabriel Serra Llimona exposa a la Biblioteca de Sant Sadurní una mostra de cianotípies
Hi ha poca gent al país que domini aquesta tècnica d’impressió com ho fa aquest fotògraf del Pla del Penedès
Gabriel Serra té 77 anys i un munt d’històries viscudes darrere l’objectiu. La seva relació amb la fotografia va començar gairebé com una anècdota. Un dels seus germans grans (és el novè de deu fills) importava d’amagat càmeres d’Alemanya quan a Espanya no estava permès. “Les ocultava en habitacions de senyores que eren vídues”, recorda Serra amb un somriure.
El 1959, amb la importació ja legalitzada, el seu germà va obrir una botiga de càmeres a Barcelona. “Hi distribuïa tres marques japoneses i jo feia de gerent del negoci”, explica Serra. La feina, però, no el feia feliç. Per la botiga hi passaven alguns dels fotògrafs més influents de l’època, entre ells Oriol Maspons, qui li va canviar la vida.
Maspons, un dels autors que als anys seixanta va contribuir a la renovació del llenguatge fotogràfic, va demanar a Gabriel Serra que treballés per a ell. “En dues setmanes ja havia après la majoria de feines del laboratori”, explica Serra. Va treballar sis anys per Maspons, fins que el 1969 va obrir el seu propi estudi al barri d’Horta de Barcelona.
“Per l’estudi hi passaven dissenyadors gràfics, grafistes, i tota mena de professionals que demanaven que els fes fotografies. Excepte menjar preparat i moda, crec que he fotografiat de tot”, apunta el Gabriel, somrient.
Entre els treballs més ambiciosos que ha realitzat al llarg de la seva vasta trajectòria hi ha el llibre sobre el monestir de Sant Joan de les Abadesses, o els tres volums que l’enciclopèdia catalana va dedicar al gòtic català. “Vaig trigar sis anys a fotografiar edificis, esglésies i ermites, i vaig recórrer tres o quatre mil quilòmetres per tot Catalunya”, assegura.
Mestre de mestres
Abans d’establir-se al Penedès el 2012 –viu al barri de les Parellades del Pla– el Gabriel va tenir estudi al passeig de Sant Joan de Barcelona, i va ser professor de la prestigiosa Escola Massana, on va treballar durant vint-i-cinc anys. Al centre va poder transmetre els seus coneixements a desenes d’alumnes, i també seguir aprenent, perquè té clar que “la fotografia és un ofici que no s’acaba d’aprendre mai”.
Curiós de mena i amant de les coses artesanals, el Gabriel ha dedicat els seus anys al Penedès a pintar amb aquareŀla –“després de molt de practicar, començo a tenir-hi traça”, assegura– i a les cianotípies, un procediment d’impressió fotogràfica molt popular en els cercles d’enginyers fins al segle XX.
La tècnica es basa en l’ús d’una caixa negra per capturar la imatge, que després es revela de forma manual usant diferents productes químics, i deixant assecar el paper al sol. El resultat és una imatge de color cian de gran bellesa i originalitat.
Una dotzena d’aquestes originals fotografies s’exposen fins demà a la Biblioteca Ramon Bosch de Noya de Sant Sadurní, juntament amb algunes de les aquarel·les del Gabriel Serra, fill i net d’una imponent saga d’artistes, i història viva de la fotografia a Catalunya.
