“Els delinqüents criminalitzen el moviment okupa”
L’Associació d’Afectats per les Titulitzacions lamenta determinats tipus d’ocupacions, però destaca que el problema de fons és la falta d’habitatge econòmic
El preu del lloguer puja a Catalunya des de fa cinc anys de manera ininterrompuda, i el 2019 es va disparar un 6% de mitjana. Cada hora una família perd la casa a Catalunya, ja sigui perquè no pot pagar la hipoteca o perquè no pot assumir el lloguer. I també és on més desnonaments es fan de tot l’Estat, tant de lloguer com d’hipoteques.
L’any 2017 el preu mitjà de lloguer a l’Alt Penedès era de 495€, amb un increment del 9,5% respecte de l’any 2016. I fins ara ha seguit pujant.
Per parlar de la situació de l’habitatge i també del moviment okupa, hem contactat amb l’Associació d’Afectats per les Titulitzacions a l’Alt Penedès (ATAP), que és l’antiga Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) al territori.
La seva presidenta, Maribel Jaquet, explica que ells no gestionen gaires casos d’ocupació il·legal, bàsicament perquè el que fan és lluitar per aconseguir que les persones es quedin a casa seva mitjançant diferents solucions, com acordar un lloguer social amb els bancs o amb els propietaris dels habitatges.
Tot i no tractar amb molts casos d’ocupació directa, des de l’ATAP creuen que s’està criminalitzant el moviment okupa “per culpa de delinqüents com els que hi ha als pisos ocupats de les Clotes de Vilafranca”.
Jaquet vol deixar clar que hi ha dos tipus d’ocupacions. La primera és “la que es fa per necessitat, en casos en què la família ha perdut la casa i necessita viure en algun lloc perquè no pot pagar el que es demana avui en dia de lloguer”.
L’altre tipus és la que Jaquet defineix com “les persones que se n’aprofiten, que sempre n’hi ha hagut, però que desvirtuen i fan mal als okupes que realment ho són perquè no tenen més remei”.
Segons la presidenta d’ATAP, la majoria de perfils delinqüencials “potser podrien pagar un pis social, però no volen entrar al sistema i prefereixen fer-ho malament”.
Jaquet també critica les ocupacions d’estiu: “Se’n van a viure a urbanitzacions, a cases amb piscina, perquè així tenen un lloc on passar les vacances. Aquests comportaments fan que tothom pensi malament dels okupes, i destrossen els que realment tenen un problema. No es poden englobar tots els okupes dins el mateix sac. Si tu et quedessis al carrer, què faries?”. Des de l’entitat es defensa que hi ha molts okupes que “no molesten, que paguen llum i aigua i fan la seva vida sense que els veïns ni ho sàpiguen”.
El problema de fons
Així, tot i lamentar l’ocupació de perfil delinqüencial, des de l’Associació ATAP Pedro Martínez diu que s’hauria de parlar més de “perquè s’ha arribat a aquest punt, que és per la falta de capacitat dels polítics de fer la seva feina”.
Per Martínez, el problema d’habitatge s’ha anat tornant tan estructural que ara és impossible evitar el moviment okupa, ja que, durant anys, “els polítics no han donat respostes, i tot això ha anat derivant al fet que fins i tot hi hagi màfies que gestionen els pisos buits, amb la qual cosa evidentment no hi estem d’acord, però també s’ha de dir que els polítics no han fet la seva feina”.
Per l’entitat el problema segueix sent exactament el mateix que fa anys: “les administracions no són capaces de donar un sostre a tothom, tot i que sigui un dret i, per tant, la gent seguirà ocupant”.
Maribel Jaquet lamenta que les administracions no lluitin per un habitatge a preus dignes “perquè viuen de les subvencions i crèdits dels bancs i, per tant, no mossegaran la mà de qui els dona menjar”. Segons Jaquet, és la Generalitat la que hauria de dir “prou” i legislar d’una manera més dura per tal que els ajuntaments puguin tenir més eines. “Ara tenen les mans lligades perquè no tenen prou diners per comprar pisos, ni que sigui a preu més econòmic”, diu Jaquet.
S’acaben les dacions en pagament
Un dels problemes que s’estan trobant en l’actualitat des de l’entitat penedesenca és la gent a qui se li ha acabat la dació en pagament de casa seva i ara el banc els vol fer fora perquè no li interessa més tenir un pis llogat per un preu social.
És el que s’anomena doble desnonament: persones que ja van perdre la casa en propietat durant els pitjors anys de la crisi, però que van poder quedar-s’hi amb un lloguer social. Ara, aquests contractes comencen a acabar-se i els propietaris (bancs i grans tenidors) no estan obligats a renovar-los.
És perfectament legal i, per tant, les persones que ja van perdre la casa en propietat, ara es veuen obligades a abandonar-la de lloguer. Aquests grans tenidors estaven obligats a fer un contracte de lloguer social a aquelles persones en situació vulnerable que eren desnonades per execució hipotecària.
La llei 24/2015 aprovada al Parlament ha estat i és l’eina que obliga aquests fons d’inversió a fer contractes, però aquesta normativa no preveia què passaria tres anys després. És ara quan aquestes empreses no tenen cap mena d’obligació de renovar contractes, i menys oferir les mateixes condicions.
“Aquesta és gent com tu i com jo que, si es queda al carrer, no tindran més opció que ocupar perquè no poden pagar 400 euros de lloguer”, diuen des de l’entitat.
Quina és la solució? Per ells és claríssima: posar més pisos a un lloguer social. “Si una persona pot pagar 50 o 100 euros al mes per entrar dins al sistema, ho farà. És molt més digne que estar d’okupa, almenys per a la majoria de persones”.
Des de l’entitat, però, recorden de nou que ells lluiten perquè tothom es pugui quedar a casa seva i, per tant, no hi hagi la necessitat d’ocupar. ATAP es reuneix dos divendres al mes de 18h a 20h a l’Escorxador de Vilafranca i demanen que tothom que tingui problemes per pagar la hipoteca o el lloguer s’hi posi en contacte “sense vergonya”. “Nosaltres no jutgem per què han deixat de pagar. Només els ajudem a trobar una solució”, diuen. El proper dia que es reuniran serà divendres dia 31.
Què són les titulitzacions?
Les titulitzacions són processos que suposen la sortida del patrimoni de l’entitat bancària dels crèdits firmats entre ells i els seus clients, a través dels quals els bancs transfereixen els préstecs hipotecaris, però segueixen actuant com a titulars.
Titulitzar és una forma de finançament que suposa la transmissió dels drets de crèdit a tercers, però són les entitats financeres les que inicien execucions hipotecàries com si fossin la part creditora. Com a conseqüència del procés de titulització que bancs i caixes han aplicat a tot tipus de crèdits, especialment a hipoteques, s’ha generat una greu confusió i,com a conseqüència, absoluta indefensió als hipotecats.
La qüestió és que al cedir els títols també van cedir els drets, cosa que significa que una entitat financera que ha titulitzat una hipoteca no pot després instar l’execució hipotecària d’un crèdit si el titular del deute deixa de pagar, ja que no posseeix el dret sobre el crèdit.
