Tornen les Tertúlies a la Terrassa de Vinseum

L’escriptor i enigmista Màrius Serra, la sexòloga i psicoterapeuta Carme Sánchez, el cantautor Roger Mas i l’escriptora Bel Olid són els quatre convidats d’enguany al cicle de Tertúlies a la Terrassa Vinseum que tindrà lloc tots els dimecres del mes de juliol, a partir d’1/4 de 9 del vespre, i que organitzen conjuntament Vinseum, Ràdio Vilafranca, Penedès Televisió, la Biblioteca Torras i Bages i La Cultural Llibreria.

Com és habitual, els convidats mantindran una conversa amb un periodista de Ràdio Vilafranca i presentaran els seus darrers llibres. Val a dir que el públic assistent es podrà adreçar directament als convidats per preguntar-los sobre el llibre o aspectes de la seva obra. Els periodistes de Ràdio Vilafranca que moderaran les tertúlies seran Josep Maria Soler, Caterina Tallon, Goretti Martínez i Clàudia Climent. 

 

 

Cada tertúlia finalitzarà amb una copa de cava de les marques Llopart i Maset i una degustació de formatge gentilesa de Xerigots.

 

 

Màrius Serra (Barcelona, 1963) és escriptor, traductor i enigmista, a més de coŀlaborador a diversos mitjans de comunicació com a articulista o tertulià. Es pot dir, doncs, que és una persona polifacètica i que es manté ocupat la major part del temps. Darrere de tota aquesta intensa activitat hi ha un home metòdic, organitzat, que es defineix a si mateix com un hooligan de la puntualitat. Ha escrit el llibre D’on trec el temps (Empúries, 2017) per proposar als lectors com aprofitar millor el temps i treure’n tota la substància. L’origen del llibre, ha explicat Màrius Serra, és una pregunta recurrent que, segons confessa, l’incomoda força: “D’on treu el temps per fer el que fa?”. Malgrat tot, l’impuls definitiu al llibre li va donar l’espera provocada per un taxista impuntual. Tot i no ser una obra de ficció, en el llibre el lector hi trobarà els jocs de paraules que tan (re)conegut han fet el seu autor.

 

 

Nascuda a Manresa, Carme Sánchez Martín és llicenciada en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, màster en Sexologia i Psicoteràpia Integrada per la Universitat de València, codirectora de l’Institut de Sexologia de Barcelona i professora universitària. Això a banda, Sánchez fa més de vint anys que, com a psicòloga clínica, escolta i aconsella persones o parelles que van a la seva consulta angoixades perquè les seves relacions sexuals no són prou satisfactòries o, senzillament, no funcionen. Enguany, Carme Sánchez ha publicat El sexe que volem les dones i com gaudir-ne (Angle Editorial, 2017), un llibre en el qual l’autora selecciona una sèrie de casos reals a partir dels quals desenvolupa el concepte del sexe com a joc d’adults alhora que intenta replantejar la visió de la sexualitat a partir d’una premissa bàsica: el coneixement del propi cos.

 

 

Roger Mas (Solsona, 1975) va aprendre música als cinc anys i d’adolescent ja tocava el clarinet a diverses formacions musicals, però no va ser fins l’any 1996 que va iniciar la seva carrera com a cantautor. Des d’aleshores, Mas ha enregistrat 9 discos en què predominen lletres escrites per ell, per bé que alguns inclouen poemes de Jacint Verdaguer o de Goethe. Al llibre El dolor de la bellesa (Empúries, 2017), el cantautor de Solsona publica les lletres de les seves cançons i les acompanya de les notes autobiogràfiques –vivències o situacions– que hi ha al darrere d’aquells textos. Així mateix, el llibre recull, en forma d’entrades d’un diccionari, una sèrie de pensaments i reflexions que, d’una manera molt senzilla, ens acosten a l’univers particular de Roger Mas.

 

 

Bel Olid (Mataró, 1977) és escriptora, traductora i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, i des de l’any 2015 presideix l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, però també és una activista feminista “moderadament radical” –segons ha dit ella mateixa– que al seu llibre Feminisme de butxaca (Angle editorial, 2017) exposa d’una manera clara alguns conceptes fonamentals per comprendre la lluita feminista actual. Entre altres coses, Bel Olid explica que ella va ser educada a la dècada dels anys vuitanta del segle passat en una escola pública basada en la coeducació i una certa idea d’igualtat, però, que, ben aviat, es va sentir estafada en veure que l’univers es continuava explicant exclusivament des del punt de vista dels homes i que això es tradueix en un seguit de desigualtats, moltes vegades instal·lades en una mena de normalitat que no admet cap qüestionament.