Després de l’èxit, El Centre acull divendres una tercera representació de l’obra “Variacions Enigmàtiques”
Després de l’èxit total a les dues representacions anteriors l’obra del Grup de Teatre de Llorenç “Variacions enigmàtiques” es tornarà a representar aquest divendres a les deu de la nit. La novetat d’aquesta vegada és que al final de l’obra hi haurà un col·loqui amb la participació de diferents persones que han realitzat el muntatge (actors, director…).
Les entrades es poden aconseguir de manera anticipada al 615 170 581, dimarts, dimecres i dijous de 9 a 10 del vespre. Des del Centre també s’ha avançat que si l’aforament ho permet hi haurà preus especials per al públic repetidor. En aquest cas els socis tindran l’entrada gratuïta i el públic repetidor, vuit euros.
Aquesta és la crònica que va publicar el nostre setmanari la setmana passada de Domènec Miquel.
Si haguéssim de definir en tres paraules l’experiència teatral viscuda el dia de Pasqua al Centre de Llorenç del Penedès la frase seria: “Teatre del bo”. Aquesta és la tercera vegada que el grup de teatre del Centre porta a l’escenari una obra d’Éric-Emmanuel Schmitt. Anteriorment ho havia fet amb El visitant i amb L’Evangeli segons Pilats. Un autor amb el qual el director Llorenç Rafecas s’hi troba molt còmode. Totes aquestes obres les ha dirigit ell. Variacions enigmàtiques és una obra de text. Però no ens deixem enganyar, un text teatral no va enlloc si no el porten uns actors adequats que sàpiguen interpretar-lo i un director que sàpiga com s’ha d’interpretar. A més, una de les grans dificultats d’aquesta obra és que està escrita per a dos únics actors. Cal dir que per mantenir l’espectador atent durant les quasi dues hores que dura l’obra s’ha de fer una interpretació impecable plena de tics, insinuacions, silencis, pors, rialles, plors, amor… i per aconseguir aquesta varietat de matisos s’ha de disposar de dos monstres de l’escena. En aquest cas Joan Mitjans (Abel Znorko) i Josep M. Figueras (Erik Larsen) ens ofereixen un recital interpretatiu com poques vegades s’ha vist sobre l’escenari del Centre. Per fer-nos una idea del text només cal aclucar els ulls una estona i deixar-se endur per les paraules dels actors. Una experiència única per a una obra com aquesta. Per altra banda l’obra enganxa a la primera. L’interès augmenta progressivament fins convertir la trama en una teranyina on tots quedem atrapats fins el clímax final. La música Variacions enigmàtiques d’Edward Elgar, i d’on prové el títol de l’obra, ajuda en els moments precisos a crear l’ambient que ajuda a dur-nos cap a aquest interès progressiu. El director, Llorenç Rafecas, ha sabut jugar les cartes dels actors i ha sabut treure el millor de les seves interpretacions. És difícil saber moure dos actors durant gairebé dues hores damunt un escenari i el Llorenç ho tenia tot calculat. És difícil que se li escapi cap detall. Estudia les obres com ningú i ho té tot apamat. Una gran feina de direcció. No voldria oblidar la vistosa escenografia d’Hermini Mampel i la sorpresa que amaga. Un detall que lliga perfectament amb els enigmes que va plantejant l’obra a mesura que avança.
