Vilafranca acollirà del 2 al 8 de març la vuitena edició del Festival Internacional de Vídeo i Art VIDET
Del 2 al 8 de març, Vilafranca del Penedès acollirà la vuitena edició del VIDET, el Festival Internacional de Vídeo i Art, coordinat des dels seus inicis per l’artista plàstic vilafranquí Joan Raventós-Estellé. La presentació de la propera convocatòria del festival s’ha fet aquesta setmana, amb la presència del regidor de Cultura, Raimon Gusi, que va confirmar el suport municipal a iniciatives com aquesta.
“Malgrat la situació actual de crisi econòmica, el servei de Cultura creu en els arts visuals més contemporànies que aposten per les noves tecnologies”, va dir Gusi. A la roda de premsa també hi eren presents el promotor del festival, Joan Raventós-Estellé, la col·laboradora del festival Sílvia Isach, i la tècnica municipal d’arts visuals, Sílvia Amigó.
VIDET va néixer amb la idea de portar el video-art a l’abast de tothom i per aquest motiu el que cerca és un espai on el contacte de l’obra de video-art amb el públic sigui de fàcil i còmoda relació. El concepte del festival aposta per la necessitat de sortir dels cànons establerts sobre l’art i que sovint dificulten la relació amb el públic. Sense menysprear cap de les formes establertes, però sí amb una clara intenció d’aportar noves formes de interrelacionar el públic amb l’obra dels artistes, VIDET es manifesta en espais que el públic se’ls sent com a propis i que quan sortim a comprar, a passejar,… ens trobem amb l’art, amb el video-art.
Projeccions a les botigues (aparadors)
VIDET manté la seva idea original d’escollir com a espai de projeccions les botigues de Vilafranca, perquè manté també que els comerços són el llocs més freqüentats per la gent. Un total de 9 aparadors de Vilafranca tindran instal•lat un monitor, on s’hi projectaran imatges del moviment dels Indignats, editades per Laia Carrasco i Júlia Carrillo.
La proposta d’aquest any inclou la projecció dels video-art presentats a la convocatòria oberta als 9 establiments de la vila durant els quinze dies de durada del festival. A més, la convocatòria oberta que enguany està dedicada al video-art creat a Cuba i que es projectarà a la Sala dels Trinitaris i a la Galeria Palma Dotze. L’altre país convidat és Hongria i, en aquesta ocasió, serà la Capella de Sant Joan qui acollirà projeccions originals d’aquest país.
La programació es completa amb una instal·lació orgànica, a càrrec del col•lectiu TETRIS a la Biblioteca Torras i Bages, un concert amb video-mapping a la plaça de Jaume I i una conferència sobre art i natura, a càrrec de Paola Ricci a l’Escola d’Art Arsenal.
El nom: VIDET
El nom VIDET neix fruit de trobar una paraula que relacioni el videoart i el concepte de contemporaneïtat. La paraula videt permet fer un homenatge a la font de l’artista Duchamp.
Alhora el terme s’ha permès de fer una falta d’ortografia (videt amb v) i fer aquest joc de paraula i concepte. La paraula VIDET ens parla de un utilitari per a funcions íntimes, i d’aquesta manera pot mantenir el sentit de l’art quan s’apropa a nosaltres: una creació amb vinculacions extremadament íntimes, l’obra d’art és alhora alguna cosa que hem de mirar sabent que ens parla des de la intimitat despullant els sentits i mostrant-los.
Què és el video-art?
El video-art és un llenguatge plàstic que utilitza l’artista, és un llenguatge contemporani, on el més important és que l’obra conté imatges en moviment. El video-art es concep com una tècnica hereva més de la pintura que del cinema.
Pretén crear una obra artística que comunica i emociona, on la imatge es mostra d’una manera repetida per tal de poder-la visionar més d’una vegada talment aquell que mira una pintura o una escultura. El concepte de loop, és a dir la repetició, és bàsica al videoart. El videoart manté una estreta relació amb la instal·lació i la performance.
Per tot això, VIDET comissaria artistes que treballen el video-art des de diferents vessants: hi ha qui s’acosta més al videoclip; hi ha qui treball conceptes d’un fort contingut social; d’altres s’acosten més a una poètica del llenguatge per tal de transmetre essencialment emocions; d’altres construeixen obres plenes de plasticitat i moviment ric en velocitat, d’altres artistes ens transporten cap un món d’imatgeria més fantàstica intercalant l’obra d’un el marc d’una instal·lació.
Tots, però, comparteixen un denominador comú: expressar alguna cosa, incloure dins seu una idea i un concepte així com fer-ho amb una qualitat d’imatge. Tots comparteixen el gran objectiu, esdevenir una obra d’ART.
