Miquel Ferret: “Som una colla generosa a nivell casteller i social”
El darrer president dels Castellers de Vilafranca, Miquel Ferret, passa revista a les qüestions i als esdeveniments més rellevants de la seva gestió els darrers quatre anys, just quan finalitza el mandat. El relleu l’agafa a la presidència un veterà en el càrrec, Josep Cabré.
Com es prepara el relleu?
Serà un traspàs molt fàcil i correcte. No pot ser d’altra manera, tots som Castellers de Vilafranca, la gent que agafa el relleu ja ha assumit responsabilitats importants dins de la colla, ja coneix què implica aquesta responsabilitat. Ja hem tingut converses en tots els àmbits, de funcionament, equips, temes… I després estarem a la seva disposició.
Tot endreçat?
Sí, cada comissió treballa per endreçar la seva àrea, presentar tota la documentació i, en general, fem molta feina “per deixar-ho tot pagat”.
Quina situació administrativa trobarà la nova junta?
Tot és millorable, però crec que és un dels moments en què podem estar més contents de la gestió econòmica que s’ha fet, molt responsable. Hem estat capaços de millorar el tema d’ingressos per fer front a les despeses de la compra de la nau, millora de les instal·lacions. L’augment s’ha aconseguit amb més actuacions, l’increment de socis, augment dels patrocinis. És un bon moment per encarar el futur amb garanties.
Els objectius s’han complert?
Tot el que hem fet a la junta estava encaminat a obtenir uns bons resultats castellers. I això s’ha aconseguit gràcies a la feina del David, el Toni i tota la tècnica. A partir d’aquí, també hi ha satisfacció per la gestió econòmica i administrativa.
Tot estava molt organitzat i amb tasques molt definides.
Hem intentat fer una gestió més moderna de la colla. L’organització de la junta ha estat prou bona i sembla que es mantindrà l’estructura.
Què ha quedat per fer?
Quatre anys donen pel que donen i han quedat temes pendents. Per exemple, hi havia el projecte de modernització de la nau de Cal Figarot. La intenció era fer-hi un pavelló poliesportiu, ben condicionat, amb vestidors, lavabos… Però hi havia altres prioritats i ha quedat pendent.
La publicitat a la camisa que tant es va debatre fa un temps, hauria ajudat a resoldre temes pendents?
El debat és bo que hi sigui però aquest es va articular d’una manera equivocada. El debat no ha anat a més perquè no hi ha hagut cap empresa que ens hagi fet una proposta digna d’estudi. Però crec que qualsevol colla hauria d’estar oberta a aquesta possibilitat, nosaltres ho vam expressar així i es va veure com un atac a unes essències. Penso que al final aquest tema caurà pel seu propi pes. Després és l’assemblea de cada colla que ho ha de valorar. El que no volíem era autoprohibir-nos aquesta possibilitat o que algun ens de fora ens digués sí o no.
Per què serà recordat el seu mandat?
M’agradaria que es recordés per l’equip humà que va treballar molt per la colla. Suposo que pel model organitzatiu, la projecció nacional i internacional. Volíem ser una entitat coneguda i reconeguda no només en l’àmbit casteller sinó també institucional. D’altra banda, també és important l’aposta per la seguretat, la prevenció, que potser es va interpretar malament però sempre ho hem fet amb transparència, mai d’esquenes a ningú.
El procés de modernització en diferents aspectes els han fet utilitzar maneres que no sempre han estat ben enteses.
És que potser hem comunicat massa. Pensàvem que preníem decisions que només afectaven la nostra colla, que teníem capacitat de decisió sobre la nostra colla i mans lliures per tirar endavant els nostres projectes i en canvi es va veure, sobretot des d’algunes colles, com una amenaça. Cada novetat que presentàvem en qualsevol àmbit provocava rebuig. Això ens va sorprendre, no ens ho esperàvem.
La relació amb la Coordinadora no ha estat la millor.
Al final és més soroll que altra cosa. Crec que era fruit d’un cert immobilisme i inèrcies de molts anys i això ens frenava a l’hora de tirar endavant idees. L’únic que demanàvem era un cert marge d’autonomia per fer coses per la colla. Va ser una llàstima perdre tantes energies en aquests debats però al final les coses van tornar al seu lloc. Almenys va servir perquè hi hagués un relleu en les persones representants.
S’hi van veure fora en algun moment?
No, nosaltres creiem que hi hem de ser i col·laborar.
Canviem de tema i parlem de projecció exterior.
Aquest va ser un altre debat. El temps ha demostrat que és positiu el contacte amb altres països. En un món global, obrir-se és important, tot i que la crisi ens ha frenat molts projectes. Els nostres viatges han servit per fer colla però tenien un projecte al darrere. Els viatges de Xile i l’Índia han estat importantíssims.
Han corregut rumors sobre un viatge al Japó.
Sí, és un dels projectes que ha quedat pendent. Hi va haver contactes amb gent interessada en la nostra presència allà. Traspassarem els contactes a la nova junta i haurà de valorar-ho.
Ha sentit el suport de la colla aquests quatre anys?
Sí, hem fet molta feina i això es veurà en perspectiva. D’altra banda, en les assemblees és quan es veu el suport de la colla i sempre han estat positives. Em vaig presentar per fer feina i els resultats hi són.
Què respon als que els titllen de prepotents?
No sé per què. Potser és una certa enveja, però no hem fet res que pogués perjudicar una altra colla. Hem tingut molts contactes amb altres colles, actuacions, colles convidades. Som una colla solidària i generosa en l’àmbit casteller i social. Moltes colles han fet les seves millor diades al costat dels Castellers de Vilafranca.
Què n’espera de la nova junta?
Hi tinc plena confiança. Aquesta colla té molt de potencial i l’equip de Josep Cabré farà grans coses. En l’àmbit casteller ens hem apropat a un cert sostre, tot i que queden reptes, però en l’àmbit institucional i social encara es pot créixer molt.
Un pronòstic per aquesta temporada?
Els Castellers de Vilafranca tornaran a estar al capdavant. La colla s’ha rejovenit molt, tant el tronc com la massa social. Nosaltres ens vam proposar tornar a posar de moda els castells entre els joves i ho hem aconseguit.
I l’última. Una imatge bonica que guarda d’aquests quatre anys.
El tres de nou amb folre a l’Índia, allò va ser molt gros.
