50 anys de la ‘Catedral dels castells’
Article de Joan Jané i Figueres, amic i extutor de Josep Cañas, amb motiu del cinquantenari del monument als castellers que l’artista va fer al Vendrell
‘Catedral dels castells’, així és com anomenava Josep Cañas el Quatre de Vuit, un monument que, amb el pas dels anys, s’ha consolidat com una icona indiscutible del món casteller i un símbol emblemàtic del Vendrell.
Quan fem memòria, però, hauríem de recordar qui hi havia al darrere, qui ho va fer possible i el context del moment… Tot passant a màquina els seus escrits t’adones de les dificultats –tant polítiques (en ple final del franquisme) com econòmiques–, i en fullejar els diaris de l’època es veu clarament el gran ressò que va tenir.
Però el que més em va sorprendre va ser quan vaig revisar l’arxiu de la colla a l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès i t’adones de l’apogeu dels Nens als anys setanta.
Algú de vosaltres té constància de la I Setmana Castellera, que es va celebrar al Vendrell de l’11 al 17 d’octubre de 1976, tot aprofitant el cinquantenari dels Nens?
La inauguració del monument va tenir lloc el dia 12 amb una trobada de diferents colles al seu davant. Va ser un acte més dins d’un programa dedicat a figures estretament vinculades al monument i als Nens, com Pau Casals i Jan Julivert (traspassats poc temps abans).
També hi va haver xerrades de Pere Català i Roca, Esteve Bassols, Emili Miró, Miquel Castellví, Enric Olivé o Vicenç Cusiné, així com concerts de colles de grallers, exhibicions castelleres, un dinar de germanor, entre els actes més destacats.
Tot això ho va fer possible el Patronat Pro-Monument als Castellers, amb l’advocat Salvador Palau Rovira al capdavant, recollint l’esforç que des dels inicis van fer prohoms de la vila com Joan Ferret, altres figures vinculades a la cultura catalana com Heribert Barrera, el Dr. Ramon Sarró, Josep Porter o Joan Ballester i Canals i entitats com Òmnium Cultural, l’Obra del Ballet Popular, el Cercle Artístic de Sant Lluc i els Amics de la Unesco.
Potser també és el moment de recordar que gairebé el 50% del cost d’aquells actes de la setmana castellera es van finançar amb la venda de les reproduccions en bronze del Quatre de Vuit. Potser algun dia se’n podrien tornar a fer, per continuar donant a conèixer la figura de l’artista.
A l’arxiu també es pot consultar el plànol d’on es va ubicar el monument l’any 1969, prop de l’N-340 i el tren direcció Roda. Us imagineu un espai obert amb arbres, taules, una font, un gran aparcament i un indret per fer trobades folklòriques o aplecs? En aquella època no hi havia autopistes i més endavant se’n va perdre visibilitat amb el pont del tren, però no era pas una decisió errònia, el lloc, si tenim en compte que hi veien el centre dels Països Catalans o, si ho preferiu, el centre del món casteller d’aquell moment.
També ell em comentava l’existència d’una carta de Pau Casals sobre el monument i d’una altra de Salvador Espriu… Si bé la primera tant de bo es fes pública algun dia, la segona es pot consultar directament a l’arxiu dels Nens.
Salut i castells!
