Confinament sobre rodes

En Daniel i el Jose en un moment del seu confinament a Vilafranca
Judit Benages
13/05/2020 - 06:00h

Dos homes que fins al 14 de març no es coneixien passen l’estat d’alarma dins les seves autocaravanes en l’àrea habilitada a Vilafranca

El Jose i el Daniel eren autèntics desconeguts abans del 14 de març. Ara, no només viuen l’un a pocs metres de l’altre, sinó que comparteixen bones estones de tertúlia i passen el temps fent algunes activitats comunes.

Viuen cada u en una autocaravana i, tot i que afirmen que hi ha un grapat de persones que resideixen en aquest tipus de vehicles i que no tenen domicili fix, a ells l’estat d’alarma els va agafar a l’àrea per a autocaravanes de Vilafranca. I hi continuen, almenys, fins que es permeti viatjar entre regions sanitàries.

Les històries d’aquests dos homes són ben diferents. Ens reben amb ganes de compartir part de les seves vivències, però també amb cert recel. Seiem en un dels bancs de fusta habilitats per menjar.

Tots dos coincideixen que aquest espai és un dels millors de Catalunya. “Té tots els serveis, i això és molt important per a nosaltres, que, tot i que som autosuficients perquè funcionem amb plaques solars, necessitem aigua i un lloc on depositar les nostres necessitats amb totes les mesures sanitàries correctes”, diu el Daniel.

“Ens cal empadronar-nos a la caravana”
El Jose no té feina i viu des de fa un any a l’autocaravana perquè va decidir posar a lloguer el seu pis i viure una vida “més bohèmia”. Tornava d’unes vacances per Portugal quan es va decretar l’estat d’alarma. Es trobava a Vilafranca, però es dirigia al Vendrell, on anava a veure la seva família.

La nit del dia 14 de març ell i el Daniel van preguntar a la Policia Local si podien seguir fent la ruta o si era millor que fessin el confinament a l’àrea. L’endemà la policia els va respondre que es podien quedar i que, de fet, els recomanaven quedar aturats. Al cap de poques hores, des del consistori es va tancar l’àrea de caravanes per tal que ningú no en pogués sortir ni entrar.

“Segurament ens haurien aturat en alguna carretera i potser ara estaríem parats en un carrer sense gairebé poder sortir. Aquí tenim un espai meravellós per estirar les cames. Tenim tots els serveis a prop i puc passejar l’Aru amb tranquil·litat”, diu, assenyalant un gos negre que l’acompanya.

Durant la conversa, el Jose lamenta en diverses ocasions les dificultats que tenen les persones que viuen en autocaravanes per empadronar-se en aquests vehicles. “Hem de posar el padró a casa d’un familiar, que és qui recull tota la nostra correspondència. S’hauria de trobar una solució, perquè casa meva és aquesta”, afirma assenyalant el vehicle.

Sensació de protecció
El Daniel és pensionista des de fa dos anys, i en un determinat moment va veure que la prestació no li arribava per pagar el lloguer, cosa que feia que hagués d’anar gastant els estalvis. Per aquest motiu va decidir comprar-se una autocaravana.

Poques hores abans de decretar-se l’estat d’alarma havia de marxar de vacances al desert d’Almeria amb les seves dues filles, però les notícies que arribaven ja els feien témer que no podrien arribar-hi i van decidir quedar-se.

Ell, però, no va plantar la caravana a Barcelona, on viuen les seves filles, sinó que va decidir anar a l’àrea de Vilafranca perquè sap que és “una de les millors”.

En Daniel confessa que està encantat amb la Policia Local de Vilafranca. Fins ara veia els cossos policials com el seu “pitjor enemic” perquè no paren de posar-li multes, confessa, però la seva estada a Vilafranca li està fent canviar l’opinió.

“Els vaig dir que soc persona de risc perquè tinc problemes pulmonars, i la veritat és que sempre han estat molt pendents de nosaltres. Ens sentim protegits”, diu en Daniel, que, al mateix temps, confessa que si no haguessin parat la caravana en aquest indret, la segona opció era anar-se “fugant” fins que els paressin.

PUBLICITAT

Pel que fa als plans de vida qure tenen per a quan acabi el confinament, el Jose té clar que el primer que vol fer és anar al Vendrell a veure la seva família, que és on es dirigia abans de la declaració de l’estat d’alarma. A partir d’aquí, continuarà un viatge “per la natura, descobrint paisatges i món sobre rodes”.

El Daniel reconeix que encara ni s’ho ha plantejat, tot i que sembla descartar, de moment, el viatge al desert d’Almeria. “Farà massa calor”, clou rient. Malgrat tot, tots dos estan d’acord que caldrà potenciar el turisme local. I això és el que estan disposats a fer.

I com es viu el confinament dins una caravana? “doncs no massa diferent del de dins un pis, però amb el privilegi de tenir un espai obert molt gran”. diuen.

Durant el confinament, cadascú ha agafat les seves aficions: al Jose li agrada cuinar i també fa alguna sessió de gimnàs, a banda de passejar el gos. El Daniel està aprofitant per reorganitzar la caravana. Pel que fa a l’evolució de l’entorn, al principi confessen que semblava “la fi del món” perquè no passava ni un vehicle, però que ara la cosa “comença a tornar a la normalitat” i fins i tot han creat certa amistat o contacte amb les persones que passegen diàriament per la zona. “Som part del decorat”, diu rient el Jose.

Valor del turisme itinerant

Tant el Jose com el Daniel destaquen la riquesa que deixa el turisme itinerant, en aquest cas de caravana, en el municipi on s’aturen.

“Gastem en botigues de tota mena i, quan estan oberts, també en bars i restaurants. Creiem que el turisme itinerant és un valor afegit que a vegades no es té en compte ni se li dona prou valor”, diu el Jose, que lamenta que a vegades són mal vistos, quan la gran majoria “som gent normal que hem decidit viure d’una altra manera”.

També et pot interessar

Comentaris