Quan et demanen per casar a la Rambla just després de la tronada

Judit Benages
28/08/2019 - 21:34h

La Raquel i l’Eloi es van comprometre un 29 d’agost davant el monument a Milà i Fontanals en una escena digna de Hollywood

Què us ve al cap quan sentiu les paraules ‘festa major’? Un tres de deu amb folre i manilles descarregat? Un nou rècord de pavanes? Una tronada i el seu posterior “l’any passat va petar més”? Potser res de tot això. Potser la vostra festa major són persones i moments.
Enguany hem buscat (i trobat) 7 parelles que han viscut una història d’amor durant la més típica.Qui no té la seva? Comencem!

PUBLICITAT

Feia temps que la Raquel i l’Eloi rebien pressions dels seus amics perquè es casessin. Tot va començar al casament d’un amic seu, el Pep Batet, actual administrador de la festa major, on els van regalar la figura dels nuvis. Segons la tradició, la parella que la rep ha de demanar matrimoni abans d’un any o, si no, pagar un sopar als noucasats.

Des que van rebre la figura dels nuvis els amics van començar a pressionar a la parella. Però en temps de pròrroga va arribar el 29 d’agost del 2008. Just després de la tronada, quan era el moment de les abraçades, petons i els típics “bona festa major”, l’Eloi va demanar matrimoni a la Raquel. Eren a la Rambla, davant del monument de Milà i Fontanals, i tant els amics com els desconeguts van ser testimonis de l’escena, digna de Hollywood. Bé; no tots, el Pep i la Noe, responsables del casament, s’havien absentat uns minuts perquè la Noe estava embarassada i s’havia marejat.

PUBLICITAT

Va ser una sorpresa per a tothom. Tot i això, la Raquel després va lligar caps. Just moments abans de la petició de mà, ella i l’Eloi es van creuar amb el senyor Moner, el famós joier de la Parellada. Quan l’Eloi el va saludar, la Raquel li va preguntar per quina raó es coneixien. L’Eloi, però, ho va salvar dient que feia un temps hi havia anat a comprar unes arracades.
Finalment, es van casar l’any 2009, concretament el dia de Sant Joan. Però ells celebren més el dia 29. Tota la colla, molts d’ells testimonis de la petició, van a dinar cada 29 d’agost.

L’any en què va passar tot això no va ser ni de bon tros la seva primera festa major. Tots dos en portaven moltes a l’esquena. “La nostra vida és festa major, el món es paralitza”, afirma la Raquel, que va entrar al ball de Cercolets l’any 95, quan van començar a festejar. L’Eloi era bastoner. Ara, les seves festes majors són una mica diferents. Han canviat les empalmades i els rècords de pavanes per les anades a ofici i les relíquies del sant. Ara, la festa major és cosa de quatre. Enguany, el seu fill gran, el Ferran, serà timbaler petit dels diables. I la Raquel ja no es limita a menjar canelons; també els prepara.

En definitiva, una vida lligada a la festa major.

També et pot interessar

Comentaris