La més típica, la més solidària

Judit Benages
21/08/2019 - 19:15h

La Fundació Mas Albornà percebrà 6.000 euros de la festa major de Vilafranca

La Fundació Mas Albornà ha estat aquest 2019 l’entitat social escollida pels administradors de la festa major de Vilafranca per a percebre el 0,7% de la Festa Major Solidària, com a entitat sense ànim de lucre que treballa per aportar i generar oportunitats a les persones amb discapacitat, trastorn mental i risc d’exclusió social.

Gràcies a l’aportació dels vora 6.000 euros que rebrà, la Fundació tindrà un suport més en la seva tasca d’integració social i laboral, una tasca, d’altra banda, que s’ha vist amenaçada recentment amb el canvi de normatives vigents i l’estancament dels ajuts que l’administració destina a entitats socials com la nostra. La iniciativa s’ha dut a terme gràcies a la Fundació “La Caixa” de Caixa Bank, que destina aquest percentatge a millorar el dia a dia de les entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.

La col·laboració solidària de la festa major coincideix en un moment delicat per a la Fundació. En l’any que celebra el mig segle de vida, l’organització social s’ha vist immersa en una crisi sense precedents que arrossega des de principis d’any, a conseqüència, majoritàriament, del deteriorament del finançament públic sumat a l’augment del salari mínim interprofessional, la qual cosa tot i ser una excel·lent notícia, ha posat entre les cordes la viabilitat econòmica de l’entitat en no estar acompanyat d’una augment paral·lel del finançament.

Aquesta situació no és exclusiva de Mas Albornà, sinó del conjunt de les 226 entitats sense afany de lucre que atenen més de 40.000 persones amb discapacitat i especials dificultats (ED), principalment discapacitat intel·lectual, arreu de Catalunya i que les ha conduït a promoure diferents actes de protesta, com ara manifestacions a Barcelona i actes reivindicatius al territori.

PUBLICITAT

Els antecedents
Després de 10 anys de deteriorament del finançament públic cal sumar uns models d’atenció i finançament que no s’han actualitzat en els darrers 20 anys i que no responen a problemàtiques actuals, com per exemple l’envelliment prematur de les persones amb discapacitat intel·lectual i d’especials dificultats que estan treballant en centres especials de treball

Des de fa anys les entitats estan fent tot el possible perquè aquestes persones tinguin la millor atenció, combinant-ho amb la implicació laboral que més els convingui.

A més, i com a fet agreujant d’una situació ja de per si complicada, la pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI), que és un avenç social indiscutible, no ha vingut acompanyada de les suficients mesures polítiques de suport per a persones amb discapacitat que treballen en CETs. Aquesta manca de compromís polític ha posat en risc la viabilitat de les entitats socials que tenen com a objectiu generar i mantenir llocs de treball per a milers de persones amb discapacitat amb especials dificultats.
D’altra banda, i afegit a la problemàtica de l’entorn laboral, el finançament de tots els serveis d’atenció a aquestes persones no s’ha actualitzat degudament i fins i tot hi ha hagut retallades del finançament de la crisi que no s’han recuperat.

Projectes socials entre les cordes
La Fundació Mas Albornà (com la majoria d’organitzacions d’assistència a persones amb discapacitat) són entitats d’arreu del territori que han sorgit del mateix impuls de les famílies d’aquestes persones i que al llarg de més de 50 anys han desenvolupat el model d’atenció en col·laboració públic-privat. Són entitats que es preocupen del benestar d’aquestes persones 24 hores al dia durant els 365 dies de l’any. Aquest és l’objecte social i raó de ser d’aquestes entitats: atenció precoç, escoles, atenció diürna, atenció residencial, creació i manteniment de llocs de treball, tutela, lleure i esport.

Després de moltes negociacions tant a Barcelona com a Madrid el sector va sortir diferents vegades al carrer a protestar per evitar que el model català deixés de ser un èxit, per mantenir 1.589 llocs de treball persones amb discapacitat i especials dificultats i per reclamar un increment dels mòduls sense actualitzar.

Sembla que hi ha hagut les primeres respostes per part de l’administració i es comença a corregir la situació. Tot i això, la resposta és insuficient i cal concretar-la millor, per la qual cosa encara perillen els llocs de treball i hi ha la possibilitat d’un impacte directe sobre la qualitat de vida de les persones ateses i les seves famílies, cosa que provocaria una gran desprotecció d’aquestes persones i les col·locaria en un escenari de gran vulnerabilitat i incertesa.

També et pot interessar

Comentaris