Un vilafranquí lidera un equip d’investigació amb Intel

Marc Compte
12/07/2019 - 09:28h

La multinacional ha invertit més de 650.000 dòlars en l’equip de Fèlix Casanova, que treballa amb nanotecnologia, per trobar un xip revolucionari

Fèlix Casanova, de 41 anys i nascut a Vilafranca del Penedès, exballador de Panderos i membre dels verds, ha estudiat la carrera i el doctorat de física a la Universitat de Barcelona. El 2005 va fer una estada postdoctoral a San Diego (Estats Units), on es va iniciar en el camp d’investigació actual.

El 2009 va aconseguir la plaça fixa al centre de recerca NanoGune (Sant Sebastià). En una conferència sobre investigació, la multinacional Intel va contactar-hi per començar la relació laboral que va derivar en el projecte científic que lidera, el qual té un finançament de 650.000 dòlars.

Nova tecnologia

Des de fa quasi quatre dècades els principals productors de processadors, com Intel, utilitzen una tecnologia anomenada CMOS, que consisteix en l’ús de microprocessadors en circuits integrats. L’equip que lidera Casanova al centre NanoGune ha estat l’escollit per Intel per optimitzar els seus productes mitjançant la tecnologia MESO, que treballa en circuits integrats.

L’equip de Casanova treballa amb nanociència —que és l’estudi de fenòmens i manipulació de materials a escales atòmica, molecular i macromolecular— i nanotecnologia —que és el disseny, la producció i l’aplicació d’estructures i sistemes amb el control de la forma i mida a escala nanomètrica.

PUBLICITAT

Les funcions i aplicacions de la nanotecnologia —clau en la revolució industrial del segle XXI, segons alguns analistes— estan en creixement constant en els últims anys. S’utilitzen en sectors com la medicina, la robòtica, l’enginyeria, etc.

La recerca

El grup de treball del centre NanoGune aposta per la investigació i desenvolupament de la tecnologia MESO. Casanova —que reivindica “la necessitat d’investigació bàsica perquè la ciència avanci”— explica que la problemàtica amb els xips actuals —que es desenvolupen amb tecnologia CMOS— és conseqüència de la impossibilitat, en un futur pròxim, d’incorporar-hi un nombre alt de transistors.

D’altra banda, aquest tipus de tecnologia suposa una despesa energètica massa elevada. En canvi, la tecnologia MESO permetria reduir la tensió energètica per cinc i rebaixar l’energia gastada de 10 a 30 vegades.

PUBLICITAT

El prototip que està desenvolupant l’equip de Casanova permetria tenir integrades la memòria i les operacions lògiques, en comparació amb la tecnologia CMOS, que separa les dues parts i té potencials pèrdues d’informació. Un dels objectius del grup és l’obtenció de materials més eficients que els actuals per a la tecnologia MESO que permetin dissenyar un prototip eficient en acabar el projecte el 2022.


+ Informació


La tecnologia que fa servir el grup d’investigació gira entorn de l’espintrònica, disciplina encunyada a partir del terme ‘espín’, una propietat purament quàntica de l’electró. Així, simplificant, podria pensar-se com un imant o com la característica que fa que alguns materials siguin magnètics.

En els materials magnètics usats en els discs durs seguint el sistema analògic, cada bit, amb zeros i uns, és un petit imant que marca nord o sud. Quan movem els electrons per formar un corrent elèctric (base de l’electrònica), l’orientació dels espins es barreja, de manera que es desaprofita el fet de poder transportar aquesta informació.

L’espintrònica pretén controlar l’espín dels electrons en corrents elèctrics per poder transportar i processar informació d’una manera més eficient. De cara el futur, permetria avenços en la tecnologia del mòbil, noves generacions de memòries RAM o en tecnologies que s’assemblin al funcionament del cervell.

La nanotecnologia, així mateix, permet treballar l’electró còmodament a petita escala. La proposta d’Intel gira entorn l’ús de l’espintrònica amb la lògica MESO, que consisteix a guardar la informació en bits magnètics i treure-la per fer operacions lògiques en el mateix circuit.

També et pot interessar

Comentaris