“El que volia era tornar a casa”

Avatar
08/03/2019 - 11:00h

La Carlota (nom fictici) tornava sola de festa. Va trucar un amic “perquè em sentia més segura”. Sort que ho va fer.
Mentre estava parlant amb ells, va notar com li estiraven els cabells. “Com estava parlant per telèfon no m’havia adonat que tenia algú darrere, i a més anava una mica beguda.. no vaig prestar atenció”. I continua: “em va agafar els cabells i em va dir que li donés el mòbil, la cartera i tot”.

Ella va reaccionar bloquejant la pantalla del mòbil perquè es quedés en negre i ell no pogués veure que a l’altre costat de la línia hi havia algú. Li va donar el mòbil. Aleshores el noi li va dir que anirien junts al caixer a treure diners. “En dir-me això, se’m va acudir inventar-me que no portava la targeta”. En realitat, sí que la portava a sobre, però era una targeta de la Caixa amb el Logotip del Carnet Jove. “Li vaig dir que la targeta la portava perquè m’havia fet el Carnet Jove, però que no hi tenia diners. I que jo era de Banc Sabadell” i reflexiona “no sé com se’m va acudir, em va sortir així”.

El seu atracador s’ho va creure i va demanar que li donés tots els diners que portava a sobre.

Ella va acceptar-ho però va demanar-li sisplau que li tornés el mòbil, que el necessitava. “Jo només pensava a poder dir-li al meu amic que truqués a la policia, per avisar-lo, perquè no sabia si estava allà, si ho estava sentint bé…”. El noi li va tornar el mòbil i ella va treure els diners de la cartera. Li va volar un bitllet, feia molt de vent. Quan va moure’s per agafar el bitllet, va aconseguir dir-li al seu amic, que encara estava escoltant la trucada, que avisés a la policia.

 

PUBLICITAT

Sembla que el noi tenia canvis d’humor sobtats: “al principi em va començar a dir que ho sentia molt, que no em volia fer res, però que estava sol”. Ella el va tranquil·litzar i li va dir que no passava res, “mentre no em fes res, tant em feia els seus canvis d’humor, el que volia era tornar a casa”. Però el seu comportament va canviar: “de cop es va posar els punys davant de la cara i em va començar a dir que em volia robar i fer-me mal.. després em va dir que anava drogat”.

Al cap d’un quart d’hora, va passar un cotxe. Ell li va demanar que s’abracessin. “Imagino que perquè el cotxe no imaginés que passava alguna cosa estranya o que m’estava robant. Jo el vaig abraçar i va tornar a repetir-me que sentia molt el que m’estava fent”, apunta la noia.

Vaig decidir trucar als meus amics quan tornava cap a casa perquè em sentia més segura. I per això no vaig adonar-me que tenia algú darrere

Quan la Carlota (nom fictici) va decidir dir-li que l’hauria de deixar marxar, va passar el primer cotxe de policia, avisat pel seu amic. Va baixar contra direcció, cosa que va estranyar a l’atracador. Ella va tornar a dir-li que volia anar a casa. Ell va insistir que l’acompanyaria, però ella s’hi negava perquè volia evitar que sabés on vivia. Al final, però, va acceptar perquè es va imaginar que el seu amic hauria donat la seva adreça a la Policia Local. Cosa que així va ser. Quan van arribar al portal, va trobar-se la policia juntament amb el seu amic. El noi es va acostar més a ella, però la policia ja sabia què havia passat i li va demanar el DNI al noi, cosa que no li va agradar. Li van prendre declaració i van fer baixar la mare de la noia. L’endemà la Carlota va anar a declarar, acompanyada del noi que havia sentit tota la conversa. Dilluns es va celebrar un judici ràpid i es va tramitar la denúncia i l’ordre d’allunyament.

Càmeres de vigilància
En aquest cas, el paper de la policia va ser cabdal. Precisament, el regidor de Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de Vilafranca, Joan Manel Montfort, ha informat que en matèria policial s’està tramitant un expedient administratiu per a l’instal·lació de càmeres de seguretat en diferents punts de la vila.
Les noves càmeres seran controlades en directe des de la comissaria i, per tant, permetran actuacions més immediates que les càmeres de gravació convencionals, les quals no eviten el delicte però permeten identificar després els agressors.

Xifres
Les dades, tant de robatoris i atracaments com d’agressions sexuals a Vilafranca, es troben molt per sota de la mitjana catalana. Segons xifres facilitades per l’Ajuntament, els consten que l’any 2018 va haver-hi 7 agressions sexuals a la via pública. Aquestes, no necessàriament són violacions. Tot i això, deixen clar que n’hi poden haver més en habitatges particulars, sales de festes, etc. De moment, el 2019 no els consta cap agressió sexual a la via pública.

Urbanisme feminista
Tot i les xifres “positives”, des del consistori vilafranquí tenen clar que s’ha de treballar per millorar la seguretat. Des de la regidoria de Seguretat Ciutadana afirmen que les últimes inversions públiques en matèria de seguretat abasten un camp molt ampli i es tenen en compte criteris no només d’agressions sexistes, sinó de seguretat ciutadana en general.

 

PUBLICITAT

En aquest sentit, Montfort assegura que estan treballant “en millores en la il·luminació per crear itineraris més segurs, en matèria d’urbanisme per evitar o suprimir espais tancats, reduïts o amagats; en la instal·lació o no d’elements urbans com ara bancs que poden comportar nius de concentració conflictius, entre altres aspectes”.
Des del consistori afirmen que s’està treballant per un urbanisme més feminista que tingui en compte les desigualtats. La regidora d’Igualtat, Montserrat Arroyo, reconeix, però, que encara falta molta feina per fer, tot i que posa en valor la línia que s’està seguint des del consistori vilafranquí.

Un recorregut amb perspectiva
El 3d8 ha tingut una conversa amb la sociòloga Sara Ortiz on també, ens ha fet adonar de com l’urbanisme pot fer intervencions per millorar la percepció de seguretat.

Segons Ortiz, per tal que la via pública ens garanteixi una sensació de seguretat, cal tenir en compte sis principis. El carrer ha de ser o estar: visible, senyalitzat, vital, vigilat, equipat i ser comunitari. Partint dels principis exposats per la Sara, emprenem amb ella un camí de tornada a casa.

Arrenquem de la Rambla i seguim per l’avinguda Tarragona. En els dos casos, tenim més sensació de seguretat, ja que es combina l’activitat comercial i d’oci. Els bars donen una vigilància informal. A més, és una zona de pas. En canvi, girem cap a la dreta, al carrer Tossa de Mar, on es redueix la visibilitat. Resulta més complicat localitzar totes les persones i elements del carrer, així com sortides en cas de trobar-se en risc. “Desapareix l’activitat, i els arbres tapen la il·luminació”, senyala Ortiz, qui identifica que una de les raons d’aquesta pèrdua de vitalitat és el comerç: “si enviem el comerç local als afores, traiem vitalitat”. També cal tenir un manteniment constant”, assegura.

En la mateixa línia de millorar la percepció de seguretat apunta: “cal que les voreres no es converteixin en obstacles”. Per acabar, la Sara fa una crida a la necessitat d’un urbanisme fet per tots i per a tots: “per les millores de l’espai públic, hem d’involucrar-nos en aquests canvis i hem de ser al carrer. La por paralitza però ens ha d’ajudar a tenir presència.” Ortiz, però, té molt clar que a través de l’urbanisme no es pot solucionar únicament la seguretat. “Vivim en una societat masclista i patriarcal que fa que tornem a casa amb por a patir una agressió sexual. Hi ha un sector que encara pensen que som objectes”, clou la sociòloga.

 

“Cal que les dones siguem partícips de les millores urbanes”

També et pot interessar

Comentaris