Vilafranca guanya el contenciós a Adif pels sorolls i vibracions que provoca l’AVE
L’Ajuntament de Vilafranca del Penedès ha guanyat el contenciós que va interposar a principi de 2011 contra Adif pels sorolls i vibracions que ocasiona des de fa anys el pas de l’AVE per Vilafranca.
Així ho ha explicat aquest dijous l’alcalde, Pere Regull, tot i que senyala que la sentència els dóna la raó “a mitges perquè diu que Adif incompleix la normativa de sorolls i vibracions però no l’obliga específicament a cobrir fins al pont de Moja.
El jutge ha sentenciat que els sorolls sobrepassen els 65 decibels durant el dia i els 55 decibels durant la nit i que Adif ho ha de solucionar, a banda de fer un control continu per fer que les mesures solucionin el problema de manera definitiva.
Així s’ha complert el que Regull feia temps que preveia i comentava en les rodes de premsa: “estava pràcticament convençut que ens donarien la raó, el problema és que, amb la sentència a la mà, Adif podria posar una pantalla enorme per evitar els problemes i nosaltres no ho acceptarem per què amb això no se solucionarien els problemes de les plantes superiors dels blocs”.
Pere Regull explica que el jutge no entra a valorar si el que provoca els problemes és l’AVE o els trens de mercaderies però que, en tot cas, l’important és que ara Adif ja no pot negar el que el jutge creu evident: que hi ha sorolls i vibracions excessius.
L’alcalde diu que fa uns dies que ja s’imaginava aquesta sentència perquè el pèrit encarregat de fer l’informe “va ser un enginyer de Valladolid triat a sorteig pel Jutjat que ben aviat va senyalar que no es complia amb la normativa. Era un senyor gens sospitós d’anar a favor de Vilafranca i, per tant, ja vaig veure que era possible que ens donessin la raó. I així ha estat”.
Malgrat que la notícia és bona, l’ajuntament vilafranquí presentarà un recurs perquè, segons diu Regull, “volem resoldre el problema per sempre”. L’alcalde explica que el consistori reclamarà que es concretin les mesures que l’ens gestor ha de tirar endavant, demanant que es procedeixi al cobriment total fins al pont de Moja, l’apantallament a les zones descobertes sud i nord, així com assegurar l’establiment de les mesures a realitzar per corregir les vibracions.
Regull remarca que en el passeig Rafael Soler l’única solució passa pel cobriment total “perquè si l’aïllament quedés en pantalles sols podrien solucionar els problemes de les plantes més baixes, mentre que a les plantes superiors ADIF estaria disposat a posar doble vidre, aire condicionat i una indemnització per la impossibilitat de sortir a sopar a la terrassa per l’excés de soroll? És absurd i sabem que no ho faria”.ÂÂ Regull segueix així: “l’única solució és la cobertura total sense que suposi un nyap urbanístic i de manera que solucioni tots els problemes d’una vegada per totes. No acceptarem solucions a mitges”.
A banda de presentar un recurs, Regull, amb la carta a favor que suposa tenir un reconeixement judicial de la vulneració de la normativa, procurarà reunir-se amb els responsables d’Adif perquè, com sempre ha dit, “la millor solució la trobarem a través del pacte, no d’una sentència”.ÂÂ Per això l’alcalde vilafranquí diu que posaran el recurs “amb l’esperança que abans que hi hagi la sentència definitiva es pugui arribar a un nou conveni que resolgui completament els problemes de soroll i de les vibracions i reposició del carrer Santa Fe i a aquestes mesures hi lligarem els pagaments de l’obra de la llosa”.
Tres anys d’espera
La sentència ha arribat tres anys després de presentar el contenciós administratiu i un any després que Adif anunciés que també demandaria l’ajuntament, cosa que no ha passat.
Pel que fa al calendari que es preveu, l’alcalde diu que la pròxima setmana ja presentaran el recurs d’apel·lació i que també iniciaran els tràmits per tornar a seure amb els responsables d’Adif per intentar arribar a un acord com sempre s’ha volgut, però amb una diferència: “ara tenim una sentència que ens dóna la raó, tenim més força i crec que els pot interessar negociar”, diu Regull al mateix temps que recorda, però, que “la part judicial seguirà el seu curs per si no volen arribar a un acord”.
