El TC anul·la una sentència del TSJC que negava l’herència a dues germanes perquè eren filles adoptades

11/05/2010 - 16:34h

La Sala Primera del Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) dictada el 2004 que negava a dues germanes una herència de finques a l’Alt Penedès perquè eren filles adoptades i el testament, redactat el 1927, establia que els béns anirien a parar als descendents ‘legítims’. El TSJC entenia que les dues germanes no tenien dret a l’herència perquè el seu avi havia deixat escrit de forma ‘clara’ que no podrien rebre els béns les persones que no tinguessin condició de fills ‘legítims’ dels seus descendents, mentre que el TC manté que cal reconèixer a les dues germanes el dret a la igualtat i a no ser discriminades per raó de naixement.
El testament, redactat el 1927, establia que un cop mort el propietari (cosa que finalment va passar el 1945) els seus béns anirien a parar al seu fill gran, Josep Antoni Lloret, i, en cas de no tenir descendència, el substituirien per aquest ordre i successivament els seus germans Arcadi, Ramon, Antoni i Joan, fruit d’un segon matrimoni. En tots els supòsits existia una condició afegida, que era que en cas de mort del substitut, l’ordre successori passaria a un ‘fill legítim’, si n’hi hagués.

El primer hereu va morir solter i sense fills el 1997 i el segon el 1940 (abans que el pare i també solter i sense fills). El tercer (Ramon) va morir el 1995 abans que el seu germà gran, però va deixar vídua i dues filles adoptives, Maria Dolors i Maria del Carme Lloret Morera, que són les que reclamaven l’herència. Totes dues van presentar davant el Registre de la Propietat l’escriptura en què s’adjudicaven la meitat de les dues finques rústiques, però el registrador els ho va denegar perquè entenia que no podien ser considerades com a ‘filles legítimes’. Per contra, el quart germà (Antoni) sí que va obtenir la inscripció al seu favor de les dues finques al Registre de la Propietat de Vilafranca del Penedès.

Després de passar per diverses instàncies judicials, el cas va anar a parar a la Sala Civil i Penal del TSJC, que va acabar dictant en contra de les germanes. El TSJC entenia que la voluntat del propietari era ‘clara’ i ‘incontrovertible’ quan el 1927 va expressar el seu desig que no entressin en possessió de la seva herència les persones que no tinguessin la condició de fills legítims. Tot i que el TSJC reconeixia que en l’actualitat l’equiparació dels fills adoptius a la resta és ‘plena’, precisava que aquest criteri no es podia aplicar en aquest cas ‘perquè no ho així volia el testador, i perquè la llei no ho contemplava d’aquesta manera en el moment en que va redactar el testament i va morir’.

La sentència del Tribunal Constitucional, redactada pel magistrat Javier Delgado, analitza si la sentència del TSJC ha causat una discriminació contrària al principi d’igualtat en excloure les nétes per la seva condició de filles adoptives. Segons el TC, ‘no es pot deduir de manera inequívoca’ que l’expressió ‘fills legítims’ no comprengui els fills adoptats, i la legislació aplicable i els termes en què estava formulat el testament atorguen als jutges un ‘marge de maniobra’ per interpretar l’expressió ‘fills legítims’ de forma legal .

A més, sosté que com que el testament es va redactar abans del 1978, es pot entendre que la voluntat expressada s’ha d’interpretar d’acord a la situació jurídica pròpia del moment en què es va substituir el primer hereu, que va morir sense fills el 1997. D’aquesta manera, segons el TC, s’ha d’aplicar la llei actual i no la que imperava entre 1927 i 1945.

El magistrat Jorge Rodríguez Zapata ha presentat un vot particular discrepant amb la sentència perquè entén que aquest és un cas que correspon a la legalitat ordinària i que el TC no se n’hauria d’haver fet càrrec. Segons Zapata, un cop mort, cal respectar la voluntat que el propietari va expressar en el seu testament i permetre que pugui disposar els seus béns ‘de la manera que estimi convenient, sense necessitat d’oferir justificació sobre la seva decisió’.

També et pot interessar

Comentaris