Allau d’al·legacions al pla d’energies renovables que la Generalitat ha decidit no aplicar encara
Diversos ajuntaments es mostren contraris al Plater, pel qual es podien presentar al·legacions fins el 31 de juliol
Dijous passat, 31 de juliol, es va tancar el període de presentació d’al·legacions al Pla Territorial de les Energies Renovables (Plater) i ho va fer amb una allau de crítiques al pla per part d’ajuntaments, consells comarcals, sindicats, partits polítics, entitats i associacions del conjunt del país.
La gran quantitat d’al·legacions presentades ha provocat que el Govern de la Generalitat hagi decidit ajornar la llum verda definitiva al document i obrir un nou període d’al·legacions. De fet, l’aprovació s’endarrerirà fins més enllà de les eleccions municipals de l’any que ve.
En el cas del territori del Penedès, les al·legacions havien arribat des de diferents sectors. Ajuntaments com el de Subirats, la Bisbal del Penedès o Sant Quintí de Mediona, entre d’altres, n’havien presentat. Subirats és un dels municipis penedesencs més afectats per la reserva de sòl per a la instaŀlació de parcs fotovoltaics al terme municipal i aquest fet havia generat inquietud.
Al conjunt de Catalunya, 300 alcaldes i 270 municipis s’han oposat formalment al Plater de la Generalitat.
La principal demanda de tots ells és que el document sigui consensuat amb el territori i es tingui en compte l’opinió de les persones i entitats que viuen més a prop de la realitat del pobles.
A la relació d’al·legacions n’hi ha de contràries al document, però també n’hi ha de favorables, sobretot d’empreses energètiques vinculades als projectes de les fotovoltaiques.
Entre les propostes que el Govern vol modificar en relació amb el document inicial és la superfície que potencialment es pot destinar a producció d’energia renovable a cadascun dels municipis. S’havia posat sobre la taula la possibilitat que fos un 5%, però davant les reticències, el Govern ha optat per rebaixar aquesta xifra inicial fins al 4%.
Baix Penedès
A la comarca del Baix Penedès és on s’han presentat també diverses al·legacions al Plater; concretament, a la Bisbal del Penedès, Llorenç del Penedès i l’Arboç, entre d’altres municipis. Les al·legacions demanen limitar les àrees aptes per instaŀlar energia solar fotovoltaica i eòlica i mantenir una distància mínima de 500 metres respecte dels nuclis habitats. Els consistoris recorden que el PLATER és una eina de planificació impulsada per la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu d’ordenar el desplegament de les energies renovables al territori i que, sense que calgui estar en contra de la instal·lació d’energies renovables, sí que cal regular on es coŀloquen les instaŀlacions energètiques.
La Bisbal del Penedès. Al municipi de la Bisbal del Penedès, per exemple, l’Ajuntament s’oposa a la possibilitat d’instaŀlar energia solar fotovoltaica en gairebé tota la superfície de l’àmbit del polígon de Les Planes del Vent, com preveu el PLATER. L’Ajuntament de la Bisbal del Penedès proposa que, en aquest sector, només es comptabilitzi com a superfície apta per a la implantació d’energia solar fotovoltaica la corresponent a les cobertes de les naus industrials proposades.
També al mateix municipi bisbalenc, alerta el consistori, el PLATER preveu la possibilitat d’instaŀlar energia solar fotovoltaica i energia eòlica en zones de protecció de torrents fluvials, o també en zones molt properes a les masies de Cal Vilella, La Masieta, Freié, La Costa, Ca la Jana, Cal Figuerola, Cal Llagostera, Mas Seré, Cal Llac, Masia de Gosch i Cal Xico. “Gran part d’aquestes masies disposa de terrenys agrícoles en explotació que quedarien molt afectats per la previsió d’instaŀlar-hi plaques solars fotovoltaiques”, diu l’ajuntament bisbalenc.
Llorenç del Penedès. Quant a l’Ajuntament de Llorenç del Penedès, demana a la Generalitat una “revisió de la proposta per garantir la preservació del paisatge, el patrimoni agrícola i un desplegament de les energies renovables adaptat a la realitat local”.
Entre les principals al·legacions presentades en aquest municipi destaca la petició de qualificar com a ‘no aptes’ les superfícies ocupades per vinya, amb l’objectiu de preservar un dels principals actius econòmics, paisatgístics i identitaris locals. Igualment, l’Ajuntament de Llorenç del Penedès demana que es protegeixin els boscos de Cal Figueres i del Cementiri, “per evitar-ne la desforestació per a la implantació de grans instaŀlacions fotovoltaiques”. I també reclama la preservació prioritària de l’espai comprès entre el camí de Cal Figueres i el camí de Llorenç a la Torregassa, “un entorn de gran valor ambiental i paisatgístic que es considera estratègic per al municipi”, diu.
Pel que fa a la planificació energètica, les al·legacions proposen adaptar els objectius de generació d’energia renovable al consum real del municipi, per afavorir un model més equilibrat i proporcional a les necessitats del territori.
L’Ajuntament de Llorenç del Penedès soŀlicita que els possibles parcs fotovoltaics se situïn a prou distància dels habitatges per minimitzar-ne l’impacte sobre la població, i defensa que “abans d’ocupar sòl no urbanitzable, s’esgoti el potencial de producció d’energia mitjançant la instal·lació de plaques solars a les cobertes d’habitatges, equipaments i polígons industrials”.
L’Arboç. I pel que fa a l’Ajuntament de l’Arboç, ha presentat al·legacions contra el PLATER reiterant la seva voluntat de garantir un creixement ordenat del municipi i la protecció de l’entorn. Una línia d’actuació que ja es va traduir recentment en un informe tècnic desfavorable per aturar la instal·lació d’una planta de bateries d’energia en terrenys de conreu. A l’Arboç hi ha diversos punts on el document de la Generalitat “entra en conflicte amb el planejament vigent a l’Arboç”, que inclou que cap parc solar podrà superar les 30 hectàrees d’ocupació.
Així, per exemple, el PLATER proposa com a aptes per a parcs solars terrenys on està previst desenvolupar el projecte d’ampliació d’IDIADA, “una iniciativa industrial i econòmica cabdal per al futur del poble”, diu el consistori; i es permeten plaques en entorns naturals de la riera de Marmellar i La timba de Santa Bàrbara.
A més, el document d’al·legacions demostra que l’Arboç pot ser autosuficient sense necessitat de sacrificar més terreny rural. “Amb el límit fixat de 56,41 hectàrees en el medi rural i l’aprofitament de les cobertes dels polígons industrials (71,3 hectàrees útils), el municipi podria arribar a generar més del 129% de tota l’energia que consumeix”, es destaca des de l’Ajuntament de l’Arboç.
