Vilafranca i Els Monjos encapçalen la llista de municipis comarcals amb més presència d’amiant
La retirada d’aquest element cancerígen continua sent lenta al conjunt del país
La carretera N-340 al seu pas per l’Alt i el Baix Penedès conforma la ruta de l’amiant. Malgrat que fa anys que la utilització de fibrociment està prohibida i aquest material s’està retirant de tota mena d’edificacions i infraestructures, especialment de caire industrial, no és un tema solucionat i encara comporta una greu amenaça per a la salut.
Al Penedès, la línia que dibuixen Olèrdola, Vilafranca del Penedès, Santa Margarida i els Monjos, l’Arboç i el Vendrell a través de l’N-340 és el gran punt negre de concentració de teulades amb aquest letal material. La Generalitat de Catalunya acaba de fer pública la renovació del cens d’edificis que encara conserven teulades i elements d’amiant (fibrociment) i les xifres són preocupants.
Vilafranca i els Monjos
Encapçala la classificació al conjunt de les dues comarques Vilafranca del Penedès, amb 361 teulades i estructures amb amiant, seguida de Santa Margarida i els Monjos (210), Olèrdola (175), el Vendrell (163) i l’Arboç (141). L’activitat industrial associada a tots aquests municipis explica, en gran part, aquestes xifres. A l’altre cantó de la balança trobem Cunit (9 teulades o estructures), Puigdàlber (11), Santa Fe del Penedès (11), Olesa de Bonesvalls (12), Pontons (12), les Cabanyes (20) i Masllorenç (21).
La retirada de l’amiant està sent molt lenta, segons els experts. El pneumòleg especialitzat en el tractament de les malalties que provoca el fibrociment Josep Tarrès es mostra crític amb la inacció de les diferents administracions en relació amb aquesta qüestió. Durant uns anys la preocupació ciutadana va fer que les accions de retirada d’elements d’uralita fos extensa, però en els últims temps, a mesura que la ciutadania s’ha anat oblidant del perill, també hi ha hagut una certa relaxació per part dels diferents ens públics.
El fibrociment és un element molt cancerigen que, a més, és l’únic causant del càncer de pleura. Destaca, a més, pel llarg període de latència, que pot anar dels 40 als 50 anys. El nou cens publicat per la Generalitat de Catalunya ha de servir als diferents municipis per augmentar les mesures de retirada dels elements que encara estan pendents. Els de major impacte industrial són els que més en pateixen les conseqüències.
L’amiant és l’element principal de les plaques d’uralita que continuen escampades arreu. Amb el pas dels anys aquestes plaques s’han fet velles i això n’ha incrementat exponencialment la perillositat. El ciment que abans fixava les fibres s’ha anat descomponent i va alliberant l’amiant de forma continuada. Les conseqüències sobre la salut depenen de la quantitat de fibres que respiri la persona. Si una placa d’uralita vella i malmesa està molt a prop d’un domicili, o forma part d’algun edifici en ús, els riscos són molt més alts. Un dels problemes, tal com explica el doctor Josep Tarrés, és que es desconeix completament quin és el llindar mínim de seguretat davant l’amiant i, per tant, no se sap per sota de quina quantitat s’està evitant la patologia cancerígena.
