Una penedesenca, entre els 40 finalistes del programa ‘Eufòria’ de TV3
La jove de 17 anys de Lavern, Mar Tomàs, explica l’experiència d’arribar tan lluny en un concurs on s’havien presentat 2.300 aspirants
Dissabte passat arrencava la segona temporada del programa concurs de TV3 Eufòria que tant d’èxit va tenir a la primera edició. En el programa inicial es van seleccionar finalment els 16 concursants que a partir d’aquesta setmana competiran per succeir la vallenca Mariona Escoda.
Aquesta temporada es van presentar als càstings més de 2.300 aspirants, gairebé el doble de l’any passat, i entre ells una penedesenca, Mar Tomàs Iglésias, una noia de Lavern de 17 anys que actualment cursa primer de batxillerat a l’Inter de Sant Sadurní i que mai s’hauria pogut imaginar que arribaria a les portes de la final.
Tot comença l’octubre de l’any passat, davant la insistència de familiars i amics perquè es presenti al càsting d’Eufòria. Malgrat no estar convençuda del tot, ella omple el formulari i envia uns vídeos de dues cançons amb la guitarra. “Ho vaig enviar pensant que aquí s’acabaria tot”, diu. Però, al cap d’uns dies s’adona que té un missatge al mòbil on li comuniquen que ha estat seleccionada per fer el càsting presencial. Poc més de mil havien estat convocades a una de les quatre seus per fer una primera prova in situ. Li va tocar anar a Barcelona el 2 de desembre. S’havia de preparar petits fragments de diferents cançons i en diferents idiomes. Va entrar a les dues del migdia i no li va tocar cantar fins a les 5 de la tarda. Venia de dues setmanes que havia estat molt malament de la veu i durant l’espera s’adonava que s’estava fent un cribratge total i gairebé tothom sortia amb un no. Va interpretar la cançó ‘Issues’, de Julia Michaels, i en acabar i després d’una bona estona el jurat la va rebre amb un “et volem veure a la següent fase”. La Mar Tomàs no s’ho creia i amb llàgrimes als ulls va saber que era una de les 71 persones seleccionades.
Totalment autodidacta
El segon càsting presencial va ser el 13 de gener, on la Mar ja es va haver de preparar un vídeo personal de presentació. “Soc autodidacta i em defineixo com una persona intensa, sensible, perfeccionista i extravertida”, deia. Les 71 persones van ser distribuïdes en tres grups. Calia preparar-se quatre cançons a cappella i també s’hi incorporava una prova de ball. En total, dotze hores molt intenses (de 9 del matí a 9 del vespre) i una bona estona novament esperant el veredicte del jurat. Havien de quedar només 40 persones. D’entre aquests també hi havia tres places classificades pel públic a través del Twitch. Havia de ser una persona de cada grup i quan era el seu torn, el jurat li deixa anar un “nosaltres no teníem cap dubte, però la gent de casa ha decidit que siguis la més votada i passis a la següent ronda”. Ella, com no podia ser d’altra manera va “flipar” perquè al seu grup “hi havia gent de molt nivell”.
La prova final era l’endemà, d’on havien de sortir els 25 finalistes. Els van dividir en grups de quatre en què cadascú havia d’interpretar una cançó i la resta havien de fer les segones veus. Ella va escollir ‘Jealous’ de Labrinth ja sota una base musical. El hàndicap va ser que només tenien dues hores per preparar-se. “Mai havia fet segones veus i em vaig posar molt nerviosa”, tot reconeixent que allà havia punxat. En acabar, el jurat es va adreçar a ella amb un “els nervis t’han jugat una mala passada” i fins aquí havia arribat l’aventura de la Mar Tomàs a l’Eufòria.
L’experiència que va viure durant tots aquests dies no l’oblidarà mai i ara sí que té molt clar que per a la tercera edició ningú l’haurà de convèncer per presentar-se al càsting.
