“Quan exerceixes com a jutge de pau, no pots tenir amics ni tampoc coneguts”

31/08/2022 - 12:00h

Entrevistem Josep Parera, jutge de Pau de Sant Sadurní durant 32 anys, i pregoner de les Fires i Festes 2022

A Sant Sadurní, quan algú parla del Jutge de Pau la primera cara que li ve al cap és la de Josep Parera. Va exercir durant 32 anys, i tot i que es va retirar el juny de l’any passat, encara n’hi ha molts que l’associen amb un càrrec que ara ocupa Jordi Nin. La seva vasta trajectòria sense fissures li va valdre el reconeixement de la majoria d’alcaldes que han treballat amb ell, i el 6 de setembre rebrà el reconeixement de tot el poble. Parera serà el primer pregoner de les Fires i Festes post pandèmia.

Imagino que quan a algú li proposen fer el pregó, li tremolen les cames.
He de reconèixer que quan em va trucar l’alcalde, el Ton Amat, per suggerir-me que fos pregoner, el primer que li vaig contestar va ser que no. Em va dir que després del reconeixement que em va oferir el consistori, creien que estaria bé que fes el pregó, però en aquell moment no ho vaig creure oportú. Però després de pensar-hi uns quants dies, vaig accedir. “No sé si puc dir que no”, vaig pensar. I fins ara.

Té moltes coses a explicar.
Han passat moltes coses durant les tres dècades en què he estat al jutjat. La majoria no les puc contar, per la protecció de dades, però n’he vist de tots colors.

No deu ser fàcil fer la feina de jutge de Pau.
A vegades ho és molt, i altres no tant. Hi ha moments molt bonics, com quan celebres casaments, però sovint has d’intervenir en conflictes de gent que coneixes i no és agradable. Si faig un balanç de cada any en què he estat jutge, malgrat tot, puc dir que l’experiència ha estat molt més positiva que negativa.

Sap quants registres ha fet mentre ha exercit el càrrec?
Sí. Li puc dir perquè és una de les dades que he demanat per fer el pregó. En els 32 anys que he estat en el jutjat he registrat 3.583 naixements, 1.778 matrimonis i 1.322 defuncions.

Déu-n’hi-do. N’hi deuen haver passat de tots colors. Recorda alguna anècdota especial?
En recordo algunes amb molta estima, i algunes que no tant. Al primer casament que vaig celebrar com a jutge de pau, per exemple, ho vaig passar molt malament. No tenia experiència en conduir aquest tipus d’unions, i a més, les famílies dels nuvis no es van parlar gairebé en tot l’acte. Sé que després van acabar esmorzant plegats, però! (riu). Sí que em va deixar molt bon gust de boca una mediació que vaig fer en un cas en què es disputava la propietat d’uns immobles. Vaig aconseguir que les parts arribessin a un acord després de vint anys! Això sempre és satisfactori.

Imagino que, a més, quan coneix la majoria de gent amb qui ha de tractar al jutjat, encara ho és més…
Sí, evidentment. Jo visc a Sant Sadurní des que tenia set anys. Amb dotze anys, coneixia les 7.800 persones que vivien a la vila. Ara la cosa ha canviat molt, perquè ha vingut molta gent nova, però molts dels que passaven pel jutjat els coneixia. Això sí, sempre vaig tenir una cosa clara, quan exerceixes com a jutge de pau, no pots tenir amics ni tampoc coneguts.

I tampoc color polític.
No, això tampoc. Jo tinc les meves idees, però sempre han estat al marge del servei que he fet. Quan em vaig presentar per ser jutge de pau, no vaig aconseguir la unanimitat del consistori per ocupar el càrrec. Les últimes legislatures, ja sí. Si demostres que no et cases amb ningú, al final et fan confiança.

Funciona bé la justícia?
Si em pregunta si funciona bé la justícia en general, li diré que no. Si em pregunta si funciona bé el jutjat de Sant Sadurní, la resposta és sí. La justícia és molt lenta, i si la justícia és lenta, no és justa. Casos com els dels presos polítics han deixat en evidència el sistema. En canvi, a Sant Sadurní la feina es fa d’una manera molt efectiva i ràpida. Tenim la sort de comptar amb grans professionals, amb qui sempre he treballat molt còmodament. M’han fet la feina molt fàcil.

En els 32 anys que he estat en el jutjat he registrat 3.583 naixements, 1.778 matrimonis i 1.322 defuncions”

Josep Parera, pregoner de les Fires i Festes de Sant Sadurní

La tasca dels jutges de pau és cabdal a Catalunya, però ara l’Estat en vol prescindir.
Sí, ja fa uns cinc anys que estan intentant traspassar competències als notaris o als registradors de la propietat, però fins ara encara no ho han aconseguit. Penso que és un error. A Catalunya cada poble que té ajuntament, té jutjat de pau i s’hi fa molt bona feina, a més, el servei que s’ofereix és gratuït. No crec que sigui fàcil posar fi a aquesta figura, com a mínim, a curt termini.

Troba a faltar la feina de jutge de pau?
Si li dic la veritat, no. Vaig plegar molt convençut. Van ser anys en què m’ho vaig passar bé, però ja en tenia prou. De fet, vaig haver de plegar tres mesos més tard del que volia.

Ja ha enllestit el pregó?
El tinc pràcticament acabat. Cada dia el rellegeixo i hi canvio una cosa o una altra, però la major part ja està definida.

I què explicarà?
Doncs intentaré que la gent em conegui, i conegui la feina que he fet tots aquests anys.

També et pot interessar

Comentaris