Mònica Udina: “Una sessió de fotos és una experiència brutal, un moment que no viuràs mai més”

Entrevista a la fotògrafa vilafranquina, Mònica Udina

Fotògrafa per casualitat?
Jo treballava en una empresa de puericultura, de sistemes de seguretat infantil. Mai havia agafat una càmera fins que vaig conèixer el Santi, que és qui em va ensenyar les primeres nocions. Va ser després que em vaig formar amb els millors: canadencs, australians… Sempre li deia al Santi que havia de fer fotografia infantil. Al final ell no ho va fer, però jo sí. Vaig ser de les primeres a la zona a fer fotografia de nadons. Nadons dormint!, quan tothom els feia desperts.

Per què agrada tant aquest tipus de fotografia?
A tothom li agrada mirar fotos, dels fills, dels pares, dels avis… Penso que aquest tipus de fotografia ara és un regal per als pares, la família, però en el futur ho serà per a la criatura. L’important és tenir el record.

El seu treball és un recorregut vital per diferents etapes d’una persona.
Vaig començar fent fotos de nadons i d’embarassades. Però és clar, les criatures creixen i la gent em demanava fotos de més grans. El vincle que fas amb algunes famílies fa que els segueixis des del casament fins que els fills són més grans.

Com es prepara cada sessió?
Sempre és tot molt personalitzat. Abans de començar parlem sobre tipus de roba, colors… Normalment la gent em deixa fer a mi, faig propostes i a partir d’aquí es fa la sessió. Els poso música i utilitzo diferents elements i tècniques perquè sigui una experiència agradable. Tothom en surt content perquè s’ho han passat bé.

Amb tantes sessions es deu haver trobat de tot…
Cada sessió és diferent perquè cada infant és diferent. Depèn de l’edat, de l’estat d’ànim en aquell moment…

Quina és l’edat més difícil de retratar?
Diria que 3-4 anys i adolescents. Les nenes venen més predisposades que els nens, com ara en fotos de comunió, però al final aconsegueixo girar la situació.

Quina importància té l’espontaneïtat?
Tota. Els infants fan el que els dona la gana. Aquí riem, juguem, cantem, ballem, i al final la majoria no vol marxar.

Quant dura una sessió?
Depèn. Pot durar entre 2,5 i 4 hores. Però s’ha de comptar que, si són nadons, entremig la criatura es desperta, s’ha de col·locar i no es pot fer de qualsevol manera. Són cossos que s’estan formant i s’han de posar d’una manera determinada. S’ha de vigilar molt. I quan són més grans s’ha de negociar molt.

Què diferencia el seu treball d’altres?
A banda de fotos xules, la sessió és una experiència brutal; aquell moment, els pares no el viuran mai més. A vegades en plena sessió em miro el pare i la mare i estan plorant, sense haver vist la foto encara! Ara hi ha molta foto de mòbil, però fotos ben fetes i impreses, com jo les lliuro, no n’hi ha.

Com va afrontar la situació per la pandèmia?
Va ser una mica dramàtic. Nosaltres també fem fotografia de boda i això es va aturar. De fet vam sobreviure gràcies a la fotografia familiar. Com que les famílies no es podien veure es va donar més importància a les fotos de família.

Té més d’11.000 seguidors a Instagram. Com l’ha ajudat la xarxa?
La xarxa és un aparador més. En el meu cas, funciona més el boca-orella. Però sí que tinc clients que venen d’arreu de Catalunya, i uns de Mallorca que venen cada any!

S’està especialitzant també a recollir premis.
L’any passat vaig presentar un projecte personal centrat en oficis i hobbies, eren 9 retrats i d’aquests en vaig presentar 3 a la categoria de retrat masculí. En aquesta categoria és amb la que estic entre els 300 millors del món.

Com té l’agenda?
Plena. Ja tinc reserves per a sessions amb criatures que han de néixer a l’octubre, novembre i fins al gener. I amb llista d’espera per a les sessions de Nadal. No tinc més temps!

També et pot interessar

Comentaris