Ciuró entrega la nul·litat de 30 judicis franquistes a Subirats

04/04/2022 - 10:51h

La consellera reivindica la “reparació” i el “dret a la veritat” en un acte per homenatjar 55 veïns represaliats durant la guerra civil

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha entregat aquest diumenge a 30 persones de Subirats els documents de reparació jurídica que acrediten la nul·litat de les sentències i resolucions de les causes instruïdes pel règim franquista i pels consells de guerra als quals van ser sotmesos.

Es tracta de víctimes jutjades pels tribunals franquistes i condemnades a duríssimes penes de presó o bé condemnades a mort i executades després d’un judici sumaríssim. L’acte s’ha fet amb la presència de l’alcalde, Pere Pons, i ha volgut reparar els familiars de veïns de Subirats jutjats durant la dictadura i localitzats gràcies a l’Arxiu Militar de Barcelona.

Ciuró ha lamentat que els judicis del franquisme “van ser un instrument repressiu per atemorir i sotmetre la població al pensament únic” i ha remarcat la importància de reparar les víctimes “davant la persistència del feixisme”. “Nosaltres reivindiquem i exercim el dret a la veritat, a la justícia, al reconeixement i a la reparació de les víctimes, i estem compromesos amb la memòria democràtica i amb les polítiques públiques que emprenem”, ha assegurat.

A més, ha animat les famílies que van patir aquestes causes a demanar els documents de nul·litat, que es poden sol·licitar al Departament de Justícia, al telèfon 012 o bé a les oficines d’atenció ciutadana de la Generalitat. “Encara queden milers de persones que ho poden demanar”, ha assenyalat la consellera.

El cas del municipi penedesenc és frut d’una investigació del Centre d’Estudis de Subirats que ha permès localitzar 55 veïns jutjats durant la dictadura, tot i que només s’ha pogut contactar amb els familiars d’una trentena. Totes les víctimes són mortes i tenien condemnes a mort, a cadena perpètua, a presó, a l’expulsió de la docència i al desterrament.

També hi ha un cas d’una confiscació i 18 persones finalment absoltes. La majoria van ser jutjades per no seguir conductes exemplars o pels càrrecs que havien ocupat durant la República.

Comentaris