Subirats fa justícia amb els veïns represaliats pel franquisme

Francesc Perea, Josep Mata i Joan M. Girona al CESUB.
25/03/2022 - 19:00h

El municipi ha organitzat el 3 d’abril un acte de desgreuge, pioner a la comarca, dels que van ser jutjats per les seves idees polítiques

La dictadura franquista va sotmetre, només a Catalunya, més de 66.000 persones a judicis militars per les seves idees polítiques entre els anys 1938 i 1978. El 2017, el Parlament va aprovar la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, una norma que declara il·legals els tribunals militars que es van encarregar de jutjar aquestes persones, i que, en conseqüència, anul·la, simbòlicament, les sentències i els consells de guerra que van dictar.

Subirats ha volgut anar un pas més enllà de la llei aprovada pel Parlament, i ha organitzat per al pròxim 3 d’abril un acte d’homenatge i desgreuge dels veïns que van ser sotmesos a judicis militars, el primer d’aquest tipus que es fa a la comarca, i dels pocs que s’ha fet a Catalunya. El Centre d’Estudis de Subirats (CESUB) ha localitzat 55 veïns que van ser jutjats durant la dictadura, els noms dels quals s’han extret de l’Arxiu Militar de Barcelona. A l’acte s’hi han convidat els familiars dels represaliats –actualment, ja no n’hi ha cap de viu– i segons el CESUB s’espera que hi assisteixin més d’una trentena de famílies. A totes se’ls lliurarà un document de la Generalitat en què es declara la nul·litat de les causes contra les persones jutjades.

A l’acte, que es farà a la plaça 1 d’Octubre de Sant Pau d’Ordal a partir de les 11.30 h, està previst que hi assisteixi la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, i el director del Memorial Democràtic, Vicenç Villatoro.

Recuperar la memòria

Tal com ha explicat el regidor de Cultura de Subirats, Francesc Perea, l’acte té la voluntat de “fer pedagogia cap a les generacions futures”, i s’ha organitzat amb la intenció que “els fets que van colpejar Subirats durant la dictadura no caiguin en l’oblit”.

Joan M. Girona, membre de la junta del CESUB, ha detallat que de les 55 persones que s’ha confirmat que van ser jutjades, només 5 eren dones. 21 dels sotmesos a judici van rebre penes de presó de dotze anys, 18 van ser absolts, un va ser condemnat a mort, dos a cadena perpètua, i a un se li van confiscar els béns. Als altres, se’ls va sentenciar a penes d’entre 6 i 20 anys de presó. Destaca el cas d’un veí al qual van desterrar, i es va traslladar a viure a Cantallops, a només 50 metres del municipi de Subirats.

A la majoria se’ls va jutjar per no seguir conductes exemplars o pels càrrecs que van ocupar durant la república. “En moltes ocasions eren casos d’enveges”, ha assegurat Girona.

“Tot i que ja és tard, pensem que aquest acte serà un petit consol per les famílies”, ha apuntat Joan M. Girona, que assegura que “quan no es tanca la ferida, s’acaba podrint”. De fet, reconeix que encara avui en dia “aquests temes generen pors i inquietuds al municipi”.

Josep Mata, president del CESUB, va entregar dimarts un pen amb els noms dels 55 represaliats a l’Ajuntament, i les imatges del documents dels judicis, perquè es guardi a l’arxiu municipal.

Comentaris