“La gent té la percepció que un alcalde pot fer i desfer com vulgui, i això no és cert”

17/12/2021 - 18:00h

Josep Maria Ribas (ERC) ha anunciat aquesta setmana que abandona la primera línia política després de 18 anys a l’Ajuntament de Sant Sadurní

Josep Maria Ribas ha dedicat bona part dels darrers divuit anys a la política municipal- Ha jugat tots els papers de l’auca. Primer va ser regidor de govern, després va estar a l’oposició i els últims anys ha ocupat el càrrec d’alcalde en períodes intermitents. Aquest dimecres es va acomiadar de la política municipal “de primera línia”, com ell l’anomena, per coŀlaborar amb el municipi des d’altres àmbits. En aquesta entrevista repassem el seu pas per l’ajuntament, i els motius que l’han portat a deixar el consistori gairebé després de dues dècades.

Què l’ha portat a prendre la decisió d’abandonar la política?
A Sant Sadurní ja estem acostumats als canvis d’alcaldia. Ja fa tres mandats que es produeixen, fruit dels acords de govern entre els partits. Aquest hauria de ser un canvi com els que hi ha hagut els darrers anys, però a més de deixar l’alcaldia, en aquest cas també implica la meva renúncia a la regidoria. Per què he pres aquesta decisió? L’he pres perquè que fa temps que tinc clar que no em vull tornar a presentar com a cap de llista del meu partit, i, per tant, penso que és era coherent no seguir fins al final. És hora de donar pas als que venen darrere. Tenim una secció local preparada, i em sembla que és hora que els més joves agafin el relleu. No vull ser un fre.

Fa uns dies assegurava que és una decisió meditada.
Si, molt, molt meditada i molt parlada. No és una cosa que es decideixi d’un dia per l’altre. Tenia dubtes al començament, però crec que he pres el camí encertat, malgrat que algú pugui pensar que és una decisió egoista. De totes maneres, he fet tot el possible perquè el canvi no provoqui cap retard a l’administració, perquè tots sabem que un canvi d’alcaldia sempre porta implícit una mica de rebombori.

Diu que és una decisió molt meditada. Fa temps que la va prendre?
Jo sempre vaig dir que seria a l’Ajuntament vuit anys. Però el consistori es veu d’una manera des de dins, i d’una altra des de fora. No tot passa com tu penses o esperes. Des que vaig entrar he jugat diferents papers, tant al govern com a l’oposició, i s’ha allargat més del que pensava en un principi. Però abans d’aquesta legislatura ja tenia clar que no em volia tornar a presentar. Ho vaig comunicar fins i tot a la secció local, però per diferents circumstàncies em vaig tornar a presentar. Sempre tenint clar que aquesta era l’última vegada. I quan vaig entrar com a alcalde, molta gent ja sabia que no seguiria després del relleu.

Creu que és la decisió correcta?
Tot i que hi he pensat molt, i he fet moltes consultes, a vegades encara tinc dubtes de si havia de plegar, o ho havia de fer ara. Però crec que sí, que és el més correcte. És hora que es vegin altres persones, que venen darrere meu, i que seran les que hauran d’estirar el carro a partir del 2023, que és quan hi ha noves eleccions

I serà vostè a la llista?
No ho sé. El que tinc clar és que si hi soc, no serà en les posicions de sortida. Ara, si tenim uns resultats exceŀlents, potser em torneu a veure, eh! [riu].

Ha complert amb la tasca que creu que havia de fer?
Amb la que havia de fer dins l’Ajuntament sí, ara toca més aviat fer una tasca des de fora, d’aconsellar, d’ajudar. Però dins el consistori, la meva trajectòria s’ha acabat.

Li hauria agradat governar en solitari?
Sí. Governar en coalició és complicat, perquè el que vols fer potser no pots, i el que fas potser ho faries d’una altra manera. Ara bé, amb els socis que he tingut sempre se n’ha parlat, i no s’ha fet si no s’ha pactat.

Un dels moments més delicats que ha protagonitzat dins l’Ajuntament és la moció de censura que va deixar fora de l’alcaldia el PSC l’any 2014.
Hi ha moments molt durs, però si només parlem estrictament de política la moció de censura va ser molt dura. Segueixo pensant que l’havíem de fer. Ara bé, el que vull que quedi clar és que va ser una decisió política, i en cap cas personal, no va ser contra ningú, tot i que en un poble petit les coses, a vegades, es tergiversen. El 2012 eren anys complicats amb el tema del procés. Van ser moments tensos. Sabíem que havíem d’abandonar el govern, i l’assemblea local d’ERC és el que va decidir, malgrat que no tothom estava d’acord amb fer la moció. Pe sort amb el pas del temps les postures personals s’han estovat. La ferida queda, però ja hem recuperat la cordialitat.

Fa un moment deia que Sant Sadurní és un poble petit. És més complicat ser alcalde d’aquest tipus de municipis?
Jo sempre he dit que soc un alcalde de poble. Tampoc m’he cregut massa la responsabilitat de ser alcalde. Quan vaig entrar a l’Ajuntament, algú em va dir que havia de ser com soc, ser jo mateix, i és el que he intentat fer. He de reconèixer que sempre m’ha agradat molt que em pari la gent pel carrer i que em digui les coses que creu s’han de fer per al poble, sempre amb respecte. Però el cert és que fas d’alcalde 24 hores al dia.

Ha atès i ha solucionat?
Atendre ho he fet amb tothom, em sembla. Solucionar ja és diferent. La gent té la percepció que un alcalde pot fer i desfer com vulgui, i això no és cert. Hi ha coses que no es poden arreglar, perquè tenim uns controls de l’administració que no ens podem saltar. Els alcaldes no tenim una vareta màgica que solucioni els problemes. No som els Reis Mags.

L’altre dia explicava a la premsa que la seva entrada en política va ser una mica inesperada. Ara que sap el pa que s’hi dona, repetiria?
Sí, sense dubtar-ho. A casa, per part materna, sempre havia sentit parlar de política. El meu avi va ser regidor de l’Ajuntament de Sant Sadurní el 34, una època dura. Jo no el vaig conèixer mai, però la meva àvia sempre me’n parlava. I tot i que jo no havia militat mai en política, tenia aquell cuquet a dins. I al final m’ha acabat enganxant.

Qui també es dedica a la política és la seva filla.
Sí, tot i que a casa no tothom està content que sigui així! [riu]. Estar en política comporta coses bones, i també de dolentes. No és fàcil i entenc que hi hagi qui pensi que no és un món ideal per al seu fill, però a mi em fa sentir molt orgullós que em diguin que soc “el pare de”. Ara, he de dir que jo vaig ser el darrer a saber que seria diputada!

Entrar al Parlament és la seva assignatura pendent?
No, no ho visc així. Tot i que vaig estar a punt d’entrar-hi, i finalment no va poder ser. Si digués que no em feia iŀlusió mentiria, però vist en perspectiva penso que el fet de no haver entrat em va donar més opcions de treballar per a Sant Sadurní, que és el que jo volia.

Es penedeix d’alguna de les decisions que ha pres com a alcalde?
Normalment, el que em quedo al record són les coses bones, i ara de dolenta no me’n ve cap. Ara, he de dir, que mai he pres una decisió en solitari. Crec que no és bo fer-ho així. Sempre s’ha d’escoltar la part crítica. Ara, si he de pensar en un moment molt complicat, sí que puc fer referència a la pandèmia. La primera mort per Covid-19 a Sant Sadurní em va impactar, i he de reconèixer que al començament va ser dur. Ara bé, també em va ensenyar que la gent de la vila en moments complicats no té cap mena de problema en ajudar, sinó al contrari.

Creu que deixa un poble millor?
Sí, i tant. I no és una cosa personal. Penso que tothom que entra en política ho fa per millorar el poble pel qual treballa. Jo deixo un poble millor, com ho van fer els alcaldes que em van precedir, i ho faran els que vindran darrere. El que és clar és que encara hi ha molt camí per recórrer.

El seu avi estaria orgullós de la feina que ha fet?
Penso que sí, que molt. I la meva àvia i el meu pare també.

Ha après molt, en política?
Moltíssim. En el meu primer discurs com a alcalde el 2011 deia que volia aspirar a deixar el càrrec una mica més savi del que el vaig agafar, i crec que ho he aconseguit.

També et pot interessar

Comentaris