“El rock ha estat el moviment més rellevant, transversal i integrador que ha existit mai”

Ricard Vinyals
16/06/2020 - 06:00h

Entrevistem Xavi Quesada, autor del llibre ‘Sons de garatge’, una antologia dels grups musicals del Baix Penedès durant 60 anys

Ja ha sortit a la venda el llibre ‘Sons de garatge’, un projecte personal del músic i dissenyador Xavi Quesada que es pot demanar, al preu de 23 euros, al correu sonsdegaratge@gmail.com. Nascut al Vendrell, Quesada va créixer envoltat d’art, pinzells, càmeres de fotografia i música. Va començar als 12 anys component i tocant la bateria amb alguns grups com Akollona’t, Abisme o Pink Flamingos, però és més conegut per ser el guitarrista de Capitán Amor, un grup de funk-rock irreverent i descarat de finals dels 90, que es pot escoltar a Spotify. Després de cinc anys de recerca, finalment treu al mercat el seu llibre sobre la història del rock al Baix Penedès, amb dades de més de 250 grups de la comarca.

D’on neix la idea de fer aquest llibre?
Suposo que convergeixen molts factors. Per una banda, la meva passió per la música; per l’altra, la meva professió com a dissenyador; i, finalment, un gran interès per preservar l’essència i el valor de les coses, la seva identitat.

Com ha volgut encarar el projecte?
El llibre és un recorregut a través de 60 anys d’història del rock a la comarca del Baix Penedès, dividida en 5 blocs o dècades, on hi ha una informació bàsica de cada grup juntament amb algunes fotografies seves. Al principi de cada un d’aquests blocs hi ha una xerrada informal amb alguns músics representants de cada època on parlem sobre la música en aquell moment determinat, el franquisme, el rock català, les noves tecnologies, el feminisme, etc. És una radiografia interessantíssima de la nostra societat a través de la música. A la part central del llibre s’hi pot trobar un recull de cartells de concerts. Evidentment, la meva professió com a dissenyador ha jugat un paper fonamental a l’hora de fer el llibre. Tots els detalls estan cuidats: l’enquadernació, el format, la selecció de papers, etc.

Quines dificultats s’ha trobat? Ha tingut alguna ajuda externa?
Realment ha sigut un projecte totalment ideat, gestionat, produït i finançat per mi mateix a través del meu estudi, theCreativePartner. Tenia molt clara la idea i cap on volia portar-la. Sens dubte el més difícil ha estat anar darrere la gent; en certs moments, la poca coŀlaboració d’algunes persones ha arribat a ser desesperant. Jo mai he volgut deixar ningú enrere i sempre he volgut que tots forméssim part d’aquesta gran història.

Hi són tots els grups? Quants n’hi ha?
Com deia, he fet tot el possible per tal que no hi faltés ningú, i crec que gairebé ho he aconseguit. Són més de 250 grups, dels quals uns 200 m’han passat la informació. De la resta, al final del llibre hi ha un apartat amb tots els seus noms. És una manera de que hi siguin presents igualment.

Em pot explicar alguna anècdota sobre la creació del llibre?
Inicialment, la idea era la de començar amb l’explosió del rock català a principis dels 80, però durant el procés vaig anar descobrint tota una generació anterior de rockers que, tot i estar deslligada, són els precedents del que va venir després. Estic content d’haver recuperat aquesta part gairebé oblidada de la història.

La música rock és el pilar conceptual i argumental d’aquest llibre, però alhora abraça altres estils que, tot i ser diferents, n’han estat companys de batalles i escenaris”

Xavi Quesada

De quins estils parlem?
La música rock és el pilar conceptual i argumental d’aquest llibre, però alhora abraça altres estils que, tot i ser diferents, n’han estat companys de batalles i escenaris, compartint en el fons la mateixa essència, com ara el hip-hop o el pop.

Per què el rock?
És ben senzill. El rock ha estat el moviment més rellevant, transversal i integrador que ha existit mai. Res ha omplert més el nostre poble de tanta vida, i res ha unificat més la nostra comarca com ho van fer els nostres músics.

Quin nivell té la música al Baix Penedès històricament i en el present?
Sempre hem sigut un poble amb un teixit musical enorme, amb una herència de grans músics i grans orquestres. Crec que la música és sens dubte el patrimoni més important d’aquesta comarca, i al mateix temps el pitjor valorat i aprofitat. Diem que sempre parlem de Pau Casals, i potser és veritat, però crec que fins i tot això es fa malament. Jo em dedico a crear i gestionar marques, i et puc assegurar que al Vendrell tenim moltíssima feina a fer, en aquest sentit.

El grup per exceŀlència del Vendrell han estat els Lax’n’Busto. Quin paper creu que han jugat?
Sens dubte, la seva influència en la música de la comarca ha sigut enorme, no només pel fet de ser músics reconeguts i exitosos, sinó també per la seva faceta de productors. Sempre han estat disposats a ajudar als que hem anat darrere. Sense ells, tot hauria sigut molt diferent.

PUBLICITAT

Vostè també ha format part del món de la música. Com comença la seva experiència?
De ben petit, fent redobles sobre coixins, capses de galetes o qualsevol cosa que servís com a bateria. Cap als 15 anys ja em vaig poder comprar una bateria de 6 timbales [riu]. Al mateix temps tocava la guitarra per compondre cançons, sempre de manera autodidàctica, i amb els anys l’equilibri va anar canviant, passant més i més temps amb la guitarra i cada cop menys amb la bateria, fins que vaig fer el canvi definitiu amb els Capitán Amor.

També et pot interessar

Comentaris