Del còlera i la festa major

El Ball de Nans en un gravat de la impremta de Pere Alagret
Avatar
26/03/2020 - 15:00h

A causa del còlera el 1865 a Vilafranca es van fer dues festes majors

En història, fer paraŀlelismes és molt perillós (i a vegades poc productiu). De tota manera, en la situació actual podem recordar el que va passar l’any 1865 amb relació al còlera i a la celebració de la festa major de Vilafranca.

El 1865 va ser un any en què es van viure avenços importants en l’àmbit de la comunicació (amb l’aparició del setmanari El Eco del Panadés, la implantació del telègraf i l’arribada del ferrocarril). També va ser un any en què, de la mà de Pau Milà i Fontanals, hom va començar a parlar de millorar la producció vitivinícola, i en què es va demanar (i es va aprovar) que a Vilafranca hi hagués ensenyament mitjà vinculat a l’Institut Provincial. D’altra banda, semblava que la festa major hauria de ser lluïda, ja que es van nomenar administradors a joves amb talent: Lluís Álvarez, Francesc Huguet, Francesc Llopart i Joan Raventós. Però va arribar el còlera i ho va trastocar tot.

De festa major

Enguany hem vist com la pandèmia de la Covid-19 afectava grans festes, com les Falles de València o la diada de Sant Jordi, i també les polèmiques i problemes que això ha generat. I una cosa semblant va passar aquell any amb la festa major de Sant Fèlix, que primer es va suspendre i, després, es va fer dues vegades.

PUBLICITAT

Un dels aspectes que sobten quan hom repassa els comptes de la festa major de l’any 1865 són les dates que apareixen en els rebuts de les despeses. Dos exemples: veiem que el dia 31 de desembre Antoni Claramunt cobra pel lloguer del Drac (que pertany al Gremi de Sant Miquel) i en el rebut del pirotècnic Antoni Torner (per l’entrada de Sant Fèlix, les carretilles, els trets i trons del Drac i la pólvora pel Borrón del Diables) s’hi diu que aquests focs es van gastar el dia 26 de novembre.

El fet és que la festa major organitzada pels Administradors es va fer els dies 25, 26 i 27 de novembre (quan ja havia passat el còlera) i va rebre el suport econòmic dels americanus de la vila, com el Via de Cal Figarot, els Miret i el Batlle.

Els Administradors, nomenats al juny, van fer la Capta al juliol, i el dia 21 d’agost van optar per suspendre la festa major seguint els consells de la Junta de Sanitat d’evitar aglomeracions de gent. Però 160 veïns van enviar una carta de queixa al governador per tal que se celebrés (perquè no n’hi havia per tant, segons ells). I, finalment, i per no perjudicar a “las pequeñas empresas” que feien diners amb motiu de la festa, l’alcalde va decidir que es fes en contra de la decisió dels Administradors. I és que només havien mort 44 veïns (25 dels quals criatures), que eren menys que els que havien mort per aquelles dates durant el còlera anterior. Tot es pot justificar, com veuen.

La festa organitzada pels Administradors es va fer al novembre, però a l’agost hi va haver actes a l’església (des de la Novena, durant la qual el temple era ple com un ou, fins als oficis). No es van fer les processons, però hi va haver molta gent al carrer (amb afluència de visitants i de gent de la comarca) que al vespre van agrupar-se als casinos i a les societats recreatives. I hi va haver un concert de La Societat Coral El Penedès (que dirigia Pau Juliachs, acompanyada per l’orquestra Joan Camps), una entitat formada per gent molt jove que, segons les cròniques locals, era la millor del país.

PUBLICITAT

De les actituds

Que els Administradors decidissin suspendre la festa major va ser un daltabaix i va generar molts dels debats i picabaralles fins al primer dia de Novena. I les actituds que es van produir en aquell moment s’assemblen massa a les que tenim avui com per obviar-les.

En primer lloc, direm que és curiós que es generés cap mena de debat, ja que Vilafranca havia patit el còlera uns anys abans (el 1854) i, tot i que les primeres morts per l’epidèmia van ser a principis d’agost (el còlera va durar del dia 10 d’agost al 10 d’octubre), va decidir-se que es fessin les processons (tot i que les aglomeracions de gent eren un problema per a la salut pública), i aquest fet va provocar que es tripli-qués el nombre d’infectats i de morts a la vila. Es van saturar totes les farmàcies de Vilafranca, i sembla ser que va matar 216 persones i que va fer que la vila quedés pràcticament buida de gent.

El cas, doncs, és que la decisió dels Administradors del 1865 (tot i el precedent explicat) no va agradar ni a uns quants feligresos, ni a la Comunitat de Preveres, ni a les autoritats municipals que, enfrontant-se al que deien els membres de la comunitat sanitària i arraconant els Administradors, van permetre celebrar la festa major a l’agost, fent allò que avui en diem una restricció mínima dels moviments i fent prevaldre l’autoritat i els interessos econòmics per damunt de tota altra recomanació o decisió.

Nova imatge de Sant Fèlix

Finalment, direm que de tot plegat en va sortir una cosa nova: els Administradors van encarregar una nova imatge de Sant Fèlix a l’escultor vilafranquí Albert Bonet, del carrer dels Ferrers (possiblement per l’amistat amb l’administrador Lluís Àlvarez, que vivia al mateix carrer).

Albert Bonet era escultor d’imatges i tallista de mobles, segons diu Manuel Benach, i el seu taller era conegut com “Cal Bonet dels sants”. Un dels seus dos fills (Joan Bonet i Marrugat) va continuar l’ofici, mentre que l’altre (Albert Bonet i Marrugat) va ser sacerdot, va estudiar filosofia i va fundar la Federació de Joves Cristians de Catalunya.

Com a anècdota final, val a dir que, pocs anys després, el mateix Albert Bonet, que havia fet la nova imatge de Sant Fèlix per a Vilafranca, va elaborar-ne una de Sant Ramon de Penyafort per a l’església de Llorenç del Penedès, població del Baix Penedès.

També et pot interessar

Comentaris