Les primeres excavacions confirmen l’excepcionalitat del jaciment de les Masies de Sant Miquel

Ricard Vinyals
03/12/2019 - 14:39h

Els arqueòlegs descobreixen els primers murs i traça de carrers de l’antic poblat ibèric al municipi de Banyeres del Penedès

El jaciment iber de les Masies de Sant Miquel, al municipi de Banyeres del Penedès, continua aportant sorpreses notables i excepcionals per als arqueòlegs que han començat a fer les primeres excavacions a un indret del qual se sospita que té una importància molt rellevant per entendre l’època de 2.500 anys enrere no només al Penedès, sinó també en l’àmbit nacional.

Si bé les prospeccions per geo-radar ja havien determinat que la trama urbana del que havia estat una important ciutat regional dels ibers era excepcional, per la seva extensió -unes 4,5 hectàrees- i probablement estat de conservació -amb estructures de murs de defensa i habitatges de fins a uns 4 metres d’alçada i que tindrien més d’una habitació-, els primers treballs d’excavació duts a terme recentment estan certificant aquesta importància.

PUBLICITAT

Durant unes dues setmanes, un equip amb fins a una vintena d’arqueòlegs i voluntaris vinculats a la Universitat de Barcelona (UB) han estat fent excavacions a l’antiga bassa d’aigua de la finca on van aparèixer les primeres restes del jaciment ibèric de les Masies de Sant Miquel, l’any 1998, i també en una zona d’uns 1.000 metres quadrats on s’han trobat restes d’un sistema de defensa ‘complexe’ de l’antiga ciutat.

Així ho ha explicat aquest dimarts al matí l’arqueòleg Jordi Morer, un dels codirectors de l’excavació i que, segons reconeix, se sorprèn diàriament del que poden amagar els terrenys on es troba l’excepcional jaciment que hauria estat ocupat entre els segles VII i II aC.

La importància del jaciment de les Masies de Sant Miquel va començar a intuir-se en unes primeres cates arqueològiques l’any 1987 i anys després, el 1998, la neteja d’una bassa incontrolada va determinar la troballa dels primers murs del jaciment.

L’any 2018 es va demostrar la importància amb la utilització del sistema de geo-radar, que pot ‘veure’ el que hi ha al subsòl fins a una profunditat d’aproximadament un metre i mig. Aleshores ja es van poder dibuixar l’estructura d’una muralla perimetral, tres carrers principals i uns altres de transversals.

La primera prospecció duta a terme recentment, com apuntàvem, ha començat a certificar en un alt índex de fiabilitat –“superior al 95%”, segons Jordi Morer- l’espai que ocupa i l’excepcionalitat del jaciment. Així, si bé el principal jaciment ibèric que es coneix a Catalunya, el d’Ullastret, seria la capital de la tribu dels Indiketes i ocuparia una extensió de 14 hectàrees; el de les Masies de Sant Miquel formaria part d’una ciutat regional o de segon ordre amb una extensió de les esmentades 4,5 hectàrees i a tota l’actual meitat sud de Catalunya es trobaria només per darrera de Kesse (l’actual Tarragona), que ocupa 9 hectàrees.

Tanmateix, a diferència de la ciutat de Kesse o de l’antic emplaçament ibèric de Valls, que al damunt s’hi han construït uns assentaments poblacionals al llarg dels segles, el jaciment de les Masies de Sant Miquel estaria molt ben conservat perquè tot just està cobert de terrenys agrícoles. Recordem que l’Ajuntament de Banyeres del Penedès els va adquirir als antics propietaris per uns 80.000 euros, la qual cosa facilitarà que pugui ser excavada tota la zona al llarg de les properes dècades.

Com que el jaciment ha estat declarat BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional), l’administració ha facilitat l’elaboració d’un pla director d’excavacions i és propietària dels terrenys, tres dels requisits indispensables per poder sol·licitar ajuts públics, des del consistori es podran començar a demanar les subvencions corresponents per fer front a les excavacions. Aquests ajuts podran ser, per exemple, aportacions dels fons europeus FEDER o de la partida de l’1,5% cultural de l’Estat.

Visitable en un any

L’alcalde de Banyeres del Penedès, Amadeu Benach, ha explicat aquest dimarts que l’ajuntament banyerenc va organitzar diumenge una primera visita a l’indret excavat i pronostica que, un cop es pugui dur a terme alguna nova temporada d’excavacions -la següent amb fons de la Universitat de Barcelona podria ser, probablement, el mes de febrer de l’any que ve-, a final del mateix 2020 o primer trimestre del 2021 ja hi podria haver alguna primera excursió/visita per ensenyar les restes de les Masies de Sant Miquel a escolars.

Benach també creu que és important donar a conèixer l’indret perquè diverses empreses privades puguin interessar-se en el finançament de les excavacions que s’hi ha de dur a terme.

PUBLICITAT

De moment, l’alcalde de Banyeres té la voluntat de demanar en les properes setmanes que la Diputació de Tarragona aporti els diners necessaris per afrontar una actuació per tancar tot el recinte que va adquirir, una finca d’uns 24.000 m2, amb la intenció que no hi accedeixin persones interessades en l’expoli arqueològic.

La tanca corresponent podria tenir un cost d’uns 60.000 euros. A mida de que avancin les excavacions, “cada carrer que aparegui ens aportarà una sorpresa i coneixerem més dades del que era la vida quotidiana de 2.500 anys enrere”, ha remarcat l’alcalde de Banyeres.

L’excavació de les Masies de Sant Miquel permetrà anar baixant la cota des del que serien les teulades de les cases i la part més elevada de les fortificacions de defensa, a diferència, per exemple, d’Ullastret, on hi ha moltes estructures de les quals tot just se’n conserven un parell de pams d’alçada des de la base de les estructures o la Ciutadella Ibèrica de Calafell, la primera fortalesa de l’època dels ibers que ha estat reconstruïda a l’Estat espanyol des del nivell més baix i seguint criteris científics.

Assentament ric

Les primeres troballes arqueològiques a les Masies de Sant Miquel han permès de veure-hi un sistema defensiu amb muralles de diferent amplada i ubicació, la qual cosa fa pensar als experts que es tractaria d’un tipus d’assentament poblacional d’un cert nivell de riquesa.

Un segon element que ho fa pensar així és que aproximadament el 45% de les restes de ceràmica i altres materials que s’han trobat ja només a la superfície del jaciment són d’importació a l’època ibèrica, quan, per exemple, en recintes com el de la Ciutadella de Calafell aquest percentatge tot just arriba al 25%.

I una altra troballa que seria excepcional del primer que s’ha començat a excavar al jaciment ibèric banyerenc seria un tros de metall enrotllat i on se suposa que hi pot haver algun escrit relatiu a l’escriptura de propietat d’algun dels individus que haurien pogut residir a l’indret.

Finalment, l’arqueòleg Jordi Morer ha comentat que el jaciment de les Masies de Sant Miquel amaga probablement restes molt ben conservades de l’època perquè hi ha “nivells d’incendis, que el fan més lent d’excavar, però que donen molta informació perquè es conserven, per exemple, més materials que no pas quan un habitatge s’abandona sense les presses d’un atac”.

També et pot interessar

Comentaris