“Ser feminista no és anar contra els homes, sinó voler els mateixos drets que tenen ells”
Entrevistem Clara Peya que diumenge actua a l’Auditori de Vilafranca del Penedès
Diumenge, a les 7 de la tarda a l’Auditori Municipal de Vilafranca, la pianista i compositora Clara Peya presenta Estómac, un disc que combina els sons del jazz, el rap, el pop i l’electrònica per continuar amb un manifest feminista on busca desconstruir la idea de l’amor romàntic, iniciat amb Oceanes. Peya va rebre el Premi Nacional de Cultura 2019 i el Premi de la crítica al millor àlbum de l’any 2018 de la revista Enderrock.
A Vilafranca presenta el seu nou treball, titulat ‘Estómac’.
Estem fent la gira del meu vuitè treball, que vol ser una construcció de l’amor romàntic, qüestionant el sistema patriarcal capitalista en què vivim, que ha fet que siguem víctimes d’un tipus d’amor que parla de possessió, de necessitat, de no estar completes. Intenta revisitar aquesta idea d’altres maneres i amb un pensament col·lectiu.
Aquest any ha rebut el Premi Nacional de Cultura. Què representa per a vostè aquest reconeixement?
Una responsabilitat, però, sobretot, tenir un altaveu i una visibilitat que crec que s’ha d’utilitzar de la millor manera. Per mi, és a través d’un compromís social i políticm i de generar pensament crític i preguntes. Rebre un Premi Nacional de Cultura és molt gran, però també és un privilegi, i això vol dir que has pogut adquirir uns estudis i has pogut tenir la cultura ben a prop.
I com porta el fet de ser instrumentista i no vocalista, i fer les lletres que després cantaran altres persones?
Estupendament. Soc molt feliç, i per mi són veus que poden executar molt millor que jo les lletres. Tinc molta confiança perquè se les facin seves. En el fons, les cançons són de totes, i en el moment que les mostres és perquè la gent se les faci seves.
Es declara rotundament feminista.
Sí. De fet, crec que tothom ho hauria de ser. És obvi que ser feminista no és anar contra els homes, sinó voler els mateixos drets que tenen ells. Em sembla una cosa molt natural, i crec que no ser feminista no és una opció actualment.
Com definiria l’estil musical on s’emmarca?
A mi les etiquetes mai m’han interessat. Etiquetar la música pot ser necessari en algunes ocasions, però en altres acaba sent limitant. La meva música es nodreix de molts estils diferents, ja que jo he escoltat molta música de molts estils perquè me n’agraden molts. Després de vuit discos podria dir que he passat per molts estils. Ara mateix estic en un punt en què he entrat una mica més a la música electrònica, però no em definiria en res concret. Penso que la meva música vol ser honesta i que pot emocionar.
Els directes de Clara Peya es qualifiquen de molt potents.
És veritat que els directes de Clara Peya, en aquesta gira del meu àlbum Estómac, són molt intensos. Quan em diuen que ja m’escoltaran al disc jo els responc que abans vinguin a veure un directe meu. En els directes, la meva banda i jo ho donem tot, i hi ha molta dinàmica, intensitat i veritat. I el cert és que estic molt contenta.
