“Els polítics, en general, es podrien assemblar a Tintín, perquè és un home positiu”
Entrevistem l’empresari vendrellenc Joan Ferret, apassionat del col·leccionisme i de Tintín
El personatge de còmic Tintín compleix 90 anys aquest 2019. Creat per l’aleshores jove dibuixant Georges Remi, de 22 anys, que signava les tires com a Hergé, Tintín va aparèixer per primer cop en un suplement del diari belga ‘Le Vingtième Siècle’ el 10 de gener del 1929. A Espanya, però, no arribaria fins el 1958. Feia tot just 2 anys que l’empresari Joan Ferret, nascut al Vendrell fa 87 anys, havia fundat l’empresa Ferve, especialitzada en la fabricació de carregadors de bateries d’automoció. Ferret és un apassionat de Tintín i, de fet, a la seu de l’empresa a la carretera de Calafell s’hi pot veure fins i tot una exposició amb tot el relacionat amb el periodista belga que Ferret ha anat acumulant, així com molts dibuixos fets pel mateix Joan Ferret. A més, col·lecciona moltes altres coses: dissenys industrials, ràdios, rellotges, telèfons…
D’on li ve, l’afició pel personatge de Tintín?
Ni ho recordo, perquè fa molts anys que m’apassiona, però tinc llibres, discos, pel·lícules, ninots, maquetes de tots els cotxes que surten als còmics…
I en aquesta exposició a Ferve, on som, veig també que hi ha molts quadres.
Sí, perquè des de sempre m’ha agradat molt dibuixar i pintar.
Sap exactament quants objectes relacionats amb Tintín té?
No, perquè, per exemple, també tinc totes les diverses coŀleccions que han anat traient diaris d’arreu.
Té alguna preferència per algun dels llibres d’Hergé?
M’agraden tots, i no en puc destacar només un. És com respondre quin fill o net t’estimes més [Ferret és pare de tres fills i avi de cinc nets]. Tots m’agraden perquè tenen les històries molt ben explicades. Per la meva feina he viatjat per tot el món, i fins i tot vaig anar tres vegades amb l’avió supersònic Concorde, però amb el Tintín he anat també fins a la Lluna.
Quin aspecte li agrada més, d’aquest personatge?
Tot ell està bé i, a més de periodista, ha fet de tot, com de mariner i, com et deia, també ha anat a la Lluna. A més, els polítics, en general, es podrien assemblar a Tintín, perquè és un home positiu. I també m’agrada molt el gos Milú.
Per què?
No ho sé, però, a més, té un nom fàcil de dir i és senzill de dibuixar. L’he dibuixat molts cops.
Pel que veig en sap molt, vostè, de dibuixar. On en va aprendre?
Enlloc. “Això es porta a dins”, em deia l’escultor i amic Josep Cañas. I vaig néixer al carrer de Santa Anna, com Pau Casals, i on va viure Àngel Guimerà [riu]. He fet molts dibuixos sobre Tintín, però també, per exemple, de l’Astèrix i l’Obèlix i de Mickey Mouse, la meva altra passió.
D’entre tot el que té sobre Tintín, hi ha algun objecte especialment valuós o rar?
Molta gent m’ha donat coses, i tinc una còpia d’un dibuix original d’Hergé, per exemple, que va adquirir un cosí meu de Suïssa, Vittorio Conti. També tinc un llibre de converses amb Hergé, de Numa Sadoul, editat l’any 1983 que va traduir al català Joaquim Ventalló. I en aquesta exposició també hi pots veure tota una col·lecció de llibres i ninots sobre tots els personatges de les històries de Tintín.
Vostè ha viatjat molt i, per tant, dono per fet que ha estat al Museu Hergé d’Ottignies-Louvain-la-Neuve (Bèlgica).
Sí, i em va agradar molt. Era molt coquetó i tenia tota l’exposició molt ben classificada. Però també he visitat moltes cases d’amics que tenen coses de Tintín, amb algunes còpies d’originals del personatge.
Pertany a alguna associació creada al voltant de Tintín?
No, però aquí a l’exposició de Ferve han vingut unes quantes vegades membres de l’agrupació tintinaire de Catalunya, alumnes d’escoles del Vendrell i de fora, i també molta altra gent.
On troba els objectes per a la seva col·lecció?
Enlloc en concret. Cada cosa que tinc té la seva història. Mira això, per exemple: dues ampolles de whisky Loch Lomond, la marca que surt a les historietes i que em va portar un amic d’un celler de Barcelona.
Em sorprenen molt, aquests diorames amb personatges dels còmics de Tintín. I tots tenen iŀluminació pròpia.
En tinc un d’ambientat a San Francisco, un altre a l’òpera, amb els personatges caminant damunt dels núvols amb el Milú fent d’àngel, un set amb Tintín a l’espai, a París o a la NASA. I també tinc aquest, més actual.
Una vitrina amb un mur?
Vol ser una burla a la tanca amb què el president nord-americà, Donald Trump, vol separar els Estats Units de Mèxic.
Parli’m, per acabar, dels quadres que ha pintat sobre Tintín.
Uf, n’he fet molts. Però una vegada el vaig situar a Coma-ruga, i en una altra ocasió vaig reproduir un dibuix amb esbossos d’Hergé per l’original del qual se’n van pagar 3,4 milions de dòlars. I, esclar, també he pintat aquest altre quadre per commemorar els 90 anys del Tintín.
