Llista d’espera de nadons a Vilafranca tot i duplicar-se les places públiques
Fins l’any passat hi havia 8 places i el curs que ve n’hi haurà 16, però, tot i així, 7 infants estan en llista d’espera
Un total de 7 nadons s’han quedat per al curs que ve sense plaça de llar d’infants pública. Amb les primeres xifres a la mà, els que es van quedar sense plaça van ser 9, però segons la regidora d’Educació, Meritxell Montserrat, a una família que té bessons se’ls va oferir entrar a la llar l’Enxaneta amb la possibilitat d’obrir un grup flexible on hi havia nadons nascuts als mesos d’octubre, novembre i desembre de 2018.
Malgrat tot, la família va rebutjar aquesta proposta, la qual cosa va comportar –segons la regidora– que no poguessin obrir aquest grup mixt, en què podrien haver entrat dos nadons més. “La resta eren nadons més petits i no els podíem mesclar”, assegura la regidora.
Montserrat explica que fins al curs passat Vilafranca tenia una aula per a nadons, amb 8 places, i que per al curs 2019-2020 aquesta oferta es va duplicar, de manera que va arribar fins a les 16 places (8 al Parquet i 8 a la Lola Anglada), però que és cert que enguany s’ha incrementat el nombre de sol·licituds. Montserrat recorda que la de nadons és una etapa oberta, de manera que pot ser que aquestes famílies que han quedat fora puguin obtenir plaça al llarg del curs. La regidora destaca també que la plaça de nadó és la més cara, amb un cost proper a 9.000 euros, i que la voluntat política del govern hi és, però que sobretot donen prioritat que tothom tingui plaça a P1 i P2, no per als nadons.
“La llista d’espera és residual i som dels municipis que donem més oferta i tenim una cobertura més àmplia, però no podem tenir la pretensió d’arribar a tots els nens que neixen, i la nostra prioritat són els infants una mica més grans”, diu la regidora, que afegeix que els experts consideren que portar un nadó a la llar d’infants “no produeix un canvi evolutiu molt gran, i es recomana portar-l’hi quan és una mica més gran; a més, els horaris de les llars públiques normalment tampoc solucionen la necessitat al 100% de les famílies”.
No podem tenir la pretensió d’arribar a tots els nens que neixen, la nostra prioritat són els infants una mica més grans
Meritxell Montserrat
Montserrat comenta que les famílies en què treballen pare i mare tenen punts addicionals i que les aules de nadons són un servei que, ja de per si, a banda de formar part de l’educació no obligatòria ni gratuïta, tampoc són universals, perquè els nadons nascuts a partir del 17 de maig ja no hi poden tenir accés.
Les famílies demanen més places
Des del 3d8 hem pogut parlar amb dues de les famílies que s’han quedat, de moment, sense plaça pública per als seus nadons.
Bea Puiggròs explica que van preinscriure l’Oriol al Parquet perquè aquest centre els va agradar des de ben aviat. De fet, no van arribar a visitar la Lola Anglada.
Puiggròs apunta que hi havia una vintena de sol·licituds per al Parquet i que només hi havia 8 places, de les quals “3 o 4 ja estaven adjudicades perquè hi havia germans més grans i, per tant, només en quedaven 3 o 4 més per a la resta”. I no van estar de sort.
Puiggròs explica que l’Oriol va néixer a principis del mes de gener, i des de l’Ajuntament se’ls va comunicar la idea d’integrar-lo al grup mixt que potser obrien a l’Enxaneta amb nadons de finals del 2018 ,però que al final no va poder ser “perquè una família amb bessons no va voler i, per tant, no hi havia prou nadons grans com per obrir un grup”.
La vilafranquina comenta que ara són al primer lloc de la llista d’espera a la Lola Anglada, però que des de l’Ajuntament li van comentar que no s’esperés perquè ara pràcticament no hi hauria baixes. Per tant, ja han fet números per portar el nen a una llar privada i combinar-ho amb un cangur.
“Si compares el preu mensual d’una llar pública i una de privada, la diferència no és tan gran, però si sumes aquesta xifra durant 11 mesos, són molts diners”, assegura. La jove mostra la seva indignació perquè considera que en una població de 40.000 habitants hi hauria d’haver més places de nadons i, a més, lamenta que només sigui El Parquet la que ofereixi servei d’acollida de 8 a 9 del matí. “Sé que no és obligatori ni gratuït, però les famílies que no tenim més remei que portar el nen a la llar hauríem de tenir-ne una de pública”, clou.
Ens vam quedar parats al veure que només hi havia 16 places per a nadons en una població tan gran
Bernat Comas i Cristina Puig
Per altra banda, Bernat Comas i Cristina Puig, pares de l’Alguer, tampoc han obtingut plaça a la llar pública. Comas assegura que es van quedar “parats” al veure que “només hi havia 16 places per a nadons en una població tan gran”. Es van intercanviar una sèrie de correus amb la Regidoria d’Educació per preguntar-los quin era el criteri que seguien per delimitar el nombre de places. “La resposta sempre va ser correcta, i reconeixem que segurament fan un esforç econòmic molt important, però l’oferta és clarament insuficient”, diu Comas. Finalment, aquesta família portarà el seu fill a la llar de les Cabanyes, on sí que han obtingut una plaça pública.
Opinió de la regidora Meritxell Montserrat
El 14 de juny va finalitzar el període de matriculació per al proper curs 2019-2020 de les llars municipals d’infants de Vilafranca, que acolliran un total de 303 nens i nenes repartits en 19 grups. Tal com ha passat els darrers anys, la diferència entre el nombre de famílies que van sol·licitar plaça en el moment de la preinscripció i les que definitivament han acabat matriculant ha disminuït aproximadament un 14%.
Totes les sol·licituds de plaça d’infants nascuts els anys 2017 i 2018 (aules de P1 i de P2) rebudes dins el període de preinscripció han estat ateses. A més, un 96% han obtingut plaça a la llar sol·licitada en primera opció. En la línia del que ha passat els darrers anys, les llars d’infants municipals estan escolaritzant un 30% dels infants de Vilafranca d’1-2 anys i un 45% dels de 2-3 anys.
Aquestes dades són molt satisfactòries, ja que a diferència de molts altres municipis on el fet d’establir quotes úniques (sovint força elevades) possiblement ha influït en una davallada considerable de la demanda, el sistema de tarifació social (l’establiment de quotes diferenciades en funció de la situació econòmica de la família) que s’aplica a Vilafranca es consolida com una eina que garanteix l’equitat en l’accés al servei.
Els indicadors de seguiment del servei ens situen en uns estàndards de qualitat molt satisfactoris en termes comparatius. Aquestes dades s’obtenen a través dels cercles de comparació intermunicipals impulsats per la Diputació de Barcelona en els quals participa des de fa tretze anys. El grau de satisfacció de les famílies també és molt elevat, amb unes puntuacions properes al 9 sobre 10.
Del conjunt d’aspectes que es valoren destaquen de manera especial les qüestions de caire pedagògic i la professionalitat del personal educador. Ja fa temps que les educadores de les llars estan immerses en un procés de reflexió i de formació que ha permès generar escenaris d’aprenentatge que aporten múltiples experiències per als infants que hi participen.
De fet, les llars municipals de Vilafranca són exemple de bona pràctica en l’àmbit de l’educació infantil de primer cicle, tal com ho demostra el fet que diverses escoles hagin visitat les llars municipals d’infants per tal de conèixer com aquestes apliquen la metodologia dels ambients d’aprenentatge.
El curs 2019-2020 el funcionament de les llars municipals va tenir un cost d’1.450.000 euros, cosa que representa un cost mitjà de 4.675 euros anuals per plaça. L’aportació global de les famílies va ser d’un 30%. La resta va anar a càrrec de la Diputació (22%) i l’Ajuntament (48%)
