“L’únic que diferencia les eleccions municipals de la resta és que es vota més la persona”
Lluís Torres és politòleg especialitzat en Relacions Internacional i resideix a Madrid, on treballa al departament de Màrqueting i Relacions Internacionals de l’ONG Amnistia Internacional.
Nascut fa 27 anys al Vendrell, Torres té una àmplia experiència com a tècnic i coordinació de projectes, tècnic de comunicació i incidència política, i també és autor de nombrosos treballs periodístics. Va obtenir el grau en Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat Pompeu Fabra i, entre d’altres formacions, també té un màster en Lideratge, Diplomàcia i Intel·ligència a la Fundació d’Estudis Estratègics i Internacionals (FESEI).
Com va anar que s’interessés per la política?
M’ha interessat des de sempre perquè, vulguis participar o no del sistema, la política acaba condicionant la vida de totes les persones que viuen en societat i, per tant, és un element importantíssim en la vida de tothom i això em va despertar l’interès. Amb 10 anys, potser, ja veia les notícies i m’interessava la política, especialment la internacional.
Per què?
Perquè la considero la màxima expressió de la política. Si ja crec que la política condiciona la vida de les persones, la d’àmbit internacional condiciona la de països sencers.
Quin aspecte de la política li agrada més?
Els conflictes internacionals. De fet, m’he especialitzat en els estudis de la conflictologia. Aquests conflictes condicionen la vida i, desgraciadament, la mort de les persones.
Les eleccions municipals són les més importants per la gent?
No. La peculiaritat que tenen respecte eleccions d’altres tipus és que la gent té més tendència a votar el candidat que el partit polític. És l’única diferència que hi ha respecte de la resta d’eleccions.
La Llei d’Hondt és una bona llei electoral per distribuir escons o regidories?
Aquesta llei, que afecta relativament les eleccions municipals i incideix més en les autonòmiques o estatals, a Espanya es va triar com el millor dels pitjors sistemes –perquè no n’hi ha cap de perfecte- en l’època de la Transició. A Espanya es va implantar pensada única i exclusivament perquè guanyés la UCD, perquè a la Transició l’objectiu prioritari era l’estabilitat i que els Pactes de la Moncloa tiressin endavant. Aleshores es va fer una llei electoral i es van determinar una sèrie de circumscripcions perquè guanyés la UCD. Ara, es veuen principalment beneficiats per aquest sistema els partits conservadors. D’això es queixa, per exemple, IU, de que té una infrarepresentació parlamentària. Per tant, la Llei d’Hondt premia els partits majoritaris i deixa infrarepresentats els minoritaris.
És, doncs, el sistema menys dolent dels possibles?
Depèn. A la Transició era així, perquè es va entendre que garantia una certa estabilitat, però ara no seria el menys dolent i s’hauria de buscar un sistema més proporcional, però tot depèn del que els partits polítics o els estadistes entenguin sobre què garanteix més l’estabilitat de la societat. És a dir, en una societat molt polaritzada per la ideologia que sigui, es tendeix a buscar un sistema electoral que garanteixi certa estabilitat i que representi les dues grans ideologies polítiques més o menys de forma equitativa. Si instaures un sistema electoral que permeti que els parlaments estiguin molt fragmentats, es tendeix a la inestabilitat política i social.
Per què cada vegada hi ha més fragmentació política?
Hi ha dues explicacions: No s’entén aquest pluripartidisme sense entendre el context general dels últims anys, des del 2008, sobretot. Per una banda, la crisi econòmica ha qüestionat els partits tradicionals de tota la vida i el sistema instaurat amb la democràcia; i per una altra, tenim el tema de Catalunya. Els debats econòmic i independentista han portat que hi hagi més moviments socials i més partits polítics que qüestionen cada vegada més el sistema establert, i això fa que hi hagi més candidatures que es presenten.
A nivell municipal, sembla complicat a vegades arribar a pactes postelectorals…No especialment. De fet, és en aquest nivell on es veuen més pactes antinatura. I això és així perquè als ajuntaments tampoc no hi ha unes grans competències. L’àmbit municipal és de gestió local i, aleshores, per molt que s’hi facin campanyes que parlin de temes nacionals o estatals, com el de la crisi econòmica, a nivell municipal no es tenen competències per canviar aquestes qüestions i com que el que vols és aconseguir un govern més de gestió es tendeix a aparcar, per exemple, els temes més ideològics, a l’hora de fer pactes una vegada han passat les eleccions.
Per què creu que creix el populisme arreu?
Perquè ofereix solucions fàcils als problemes complicats que viu la gent avui en dia. Està en auge perquè arran de la crisi del 2008 els populismes d’extrema dreta ofereixen aquesta mena de solucions i tendeixen molt al discurs de sentiments i sense oferir polítiques concretes. I, després, creixen perquè se serveixen molt d’estratègies electorals noves com les fake news.
Han tocat sostre o tenen recorregut encara?
Poden aspirar a més, però normalment aquests populismes es desinflen un cop han de gestionar res, que és quan es veu que tot el que venien era fum. I també s’hi pot posar fi educant la gent a internet de la mateixa manera que ja s’acostuma a mirar els mitjans més tradicionals amb esperit crític. Cal no creure’s les fake news, la principal arma per condicionar la ideologia en unes eleccions.
