Troben a Subirats la muralla ibèrica millor conservada del Penedès

22/05/2019 - 16:54h

La construcció, ubicada al Puig del Cocodril, manté en peu parets de més de 2,5 metres d’alçada.

Que el Penedès havia estat un territori important en època ibèrica ja fa temps ho sabíem. Que a la comarca hi havia enterrada una de les muralles millor conservades de Catalunya construïdes en aquells anys, no. La cooperativa Arqueovitis, liderada per Dani López i Mireia Sabaté, la va desenterrar la setmana passada al Puig del Cocodril, a Subirats. Un jaciment que es va començar a excavar fa dos anys, i que els arqueòlegs ja van avançar que amagava coses importants.

El 2017, López va explicar a la premsa que les primeres excavacions a la zona havien destapat una ciutat d’època ibèrica molt ben conservada, amb material de l’època molt útil per estudiar el dia a dia de les persones que hi va viure des del segle VI aC fins al II aC. Aleshores, l’arqueòleg ja va avisar: “el que hem trobat és només el començament”. I va encertar.

El mur que es va descobrir el dimarts de la setmana passada és només comparable amb els d’altres jaciments catalans com el d’Ullastret. En alguns punts fa més de 2,5 metres d’alçada, una mida que no és gens habitual trobar en aquests tipus de construccions. El fet que no hi hagués assentaments posteriors a l’abandonament d’aquest poblar, ha estat determinant per a la bona conservació del jaciment, que mossèn Norbert Font va descobrir l’any 1899, però que ningú es va aventurar a estudiar fins que va arribar Arqueovitis.

La fortificació localitzada està ubicada just a pocs metres d’un fossat de defensa, que sembla que envoltava el poblat en les parts on la muntanya és menys escarpada. A la muralla, que té parets de més d’un metre de grossor, hi ha una torre de defensa que Dani López calcula que podria fer uns sis metres d’alçada. “Pel perímetre que té, calculem que era molt alta”, ha explicat.

Però el que més sorprèn d’aquesta fortificació -a més del seu esplèndid estat de conservació- és una segona torre (adossada a la muralla antiga) en forma circular, que seria la segona amb aquestes característiques que es troba al Penedès, després de la localitzada a la ciutadella ibèrica. “Aquesta construcció demostra un nivell de tècnica molt avançat”, ha apuntat López.

La muralla -de la qual encara només se n’ha descobert una part molt petita- amagava dins un poblat on se suposa que hi vivien dos o tres centenars de persones. “Encara és aviat per fer aquests càlculs, però amb el que hem vist fins ara, creiem que era una població gran”, ha dit Dani López. De moment, s’han tret a la llum un edifici amb tres habitacles ben diferenciats, que serien del segle III o II aC, l’època de màxima esplendor de la cultura ibèrica. A l’interior del recinte s’hi han trobat eines per cultivar la vinya, àmfores, gerres o pesos de marbre per mesurar, entre d’altres. Unes eines que fan pensar, que el Puig de Cocodril podria ser el lloc des d’on s’administrava la Font de la Canya d’Avinyonet. La bona visibilitat que hi ha des d’aquest punt, i des d’una muntanya ubicada just al davant, haurien permès controlar als ibers tot el Penedès gairebé fins a mar.

Reclamen que sigui BCIN
La impressionant troballa que s’ha fet al Puig del Cocodril donar força a Arquovitis per posar sobre la taula que el jaciment sigui declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Si això passés, es podria accedir a l’1% cultural de la Generalitat per poder donar un impuls a l’excavació. “El que hem trobat és només la punta de l’iceberg. El que s’amaga a sota del Puig del Cocodril és un tresor”, ha assegurat López.

Comentaris