Política i Religió
Miquel Raventós
Vilafranca
En l’article anterior vaig manifestar el meu reconeixement al P. Lluís Duch, monjo de Montserrat, traspassat el mes de novembre de l’any passat. Hi vaig fer referència a dues obres que m’havien fet impacte, però que no són ni de bon tros les més significatives i més importants. Arran d’una notícia recent he volgut recuperar la memòria d’un llibre que vaig llegir a la tardor del 2014 i que havia sortit al febrer d’aquell mateix any: Religión y Política (Fragmenta, Barcelona).
Sovint el P. Duch, en els seus llibres, fa ús del neologisme coimplicació per dir-nos que dues realitats no sols no estan separades ni juxtaposades, sinó que estan engalzades l’una en l’altra. Ell afirma clarament que religió i política (encara que li agrada més parlar d’allò religiós i allò polític) són realitats constitutives de l’ésser humà, formen part d’allò estructural que constitueix l’ésser humà i no es poden separar. Tota religió -diu ell- té apetències polítiques, és a dir, es vol fer present al carrer, i tota política té apetències religioses, és a dir, es vol fer present als temples.
Duch posa molts exemples per a convèncer-nos d’aquesta coimplicació. També repeteix sovint l’expressió «per a bé i per a mal», volent dir que les concrecions històriques d’aquesta coimplicació poden ser lloables o funestes, per a bé o per mal. I ara em vull referir a l’article de Jesús Bastante a Religión digital, titulat: «Vox: los Judas del Evangelio» i datat a 17 de gener. En copio el primer paràgraf, perquè us adoneu d’una d’aquestes concrecions històriques.
Diu: «”Nos basamos en la ideología de un revolucionario que vivió hace más de 2.000 años y basaba toda su doctrina en el amor, San Juan y San Francisco de Asís”. Así se definía ayer el líder de Vox en Andalucía, el juez en excedencia Francisco Serrano, durante la primera intervención, en la historia de la reciente democracia española, de un representante de la extrema derecha en el Parlamento andaluz».
L’autor de l’article carrega amb claredat i contundència contra aquesta abusiva i fraudulenta interpretació d’aquest «revolucionari» que és justament Jesús de Natzaret.
No tinc més espai i ho aprofito per a recomanar-vos la lectura sencera de l’article de Jesús Bastante a Religión digital.
