La importància de la gralla
Avui en dia no concebem cap actuació castellera sense les gralles, ja que en són una part fonamental. A més, el Toc de Castells té diferents estrofes que ajuden a saber en quina fase està la construcció i, sovint, el seu inici provoca la sensació de pell de gallina que tan habitualment es viu en les jornades castelleres.
Els Castellers de Vilafranca són una de les poques colles que no tenen grup de grallers propi. I és que han apostat des dels seus inicis per comptar amb diferents grups que els acompanyin en les seves actuacions. En l’actualitat, aquestes formacions són els Vernets, els Toc de Bacus, els Grallers de l’Artús i els Verdets.
Des dels Vernets, Joan Reyes i Xavi Bayer expliquen que durant els inicis dels Castellers de Vilafranca hi havia pocs grallers, fins al punt que a la primera actuació dels verds a Sant Cugat, el 1948, van haver d’anar-ne a buscar on aleshores n’hi havia: el Vendrell. Així, la primera colla que va acompanyar els vilafranquins va ser del Vendrell –els Macaris– i, a partir d’aleshores, en algunes ocasions també ho van fer alguns grups de Sitges.
A Vilafranca no va ser fins a finals dels cinquanta que va sortir una colla de grallers formada per Lluís Giménez, Ton Rubires i Pere Bayer. Es van estrenar per la diada de la colla, el 21 de desembre de 1958, i a partir d’aleshores van acompanyar els verds durant uns quants anys. També van tocar amb altres colles, com els Minyons de l’Arboç, el Cos de Castellers de Barcelona i els Falcons de Vilafranca. Cal destacar que per aquest grup de grallers puntualment hi van passar altres músics, com Sebastià Sendrós, Ros de les Cabanyes, o Pere Galofré, Peret del Pla, entre d’altres.
Joan Reyes explica, igualment, que totes les colles castelleres actuaven d’una manera similar, ja que en aquella època no hi havia tantes actuacions ni grallers per a totes les colles.
Malgrat tot, Reyes destaca que els verds sempre han mantingut aquesta filosofia, de manera que mai han tingut grup de grallers propi i sempre han recorregut a grups externs, que no porten camisa verda. “És una dinàmica que els funciona i que volen mantenir així”, diu Reyes.
Cap als anys setanta, justament quan es recuperava la gralla com a element tradicional català, Jaume Rafecas comença a tocar amb els bastoners, i aviat altres vilafranquins, com Fèlix Casanova i Fèlix Sàbat, s’afegeixen en l’aprenentatge de l’instrument. Pels volts de 1975 es forma la colla Grallers de Vilafranca, integrada per aquests tres grallers i alguns altres, com ara Joan Palau, Ignasi Recasens, Fàtima Rios, Pep Planes, Jaume Trius, Joan Sàbat, Guillem Noya, Xavier Bayer, Xavier Padullés i Peret del Pla. Aquest coŀlectiu acompanya els Castellers de Vilafranca en totes les seves actuacions fins a principi dels vuitanta, moment en què sorgeix la Colla de Mar, que es fa càrrec d’acompanyar els verds. Al cap d’un parell d’anys s’hi afegeixen els Vernets, que en l’actualitat encara són al seu costat.
Finalment, cal dir que també durant els vuitanta els Castellers de Vilafranca incrementen el nombre d’actuacions, de manera que, a més d’afegir-s’hi els Vernets, després ho fan els grallers de l’Artús, els grallers de l’Atzavara, els Borinots i els Toc de Bacus, entre altres colles.
Himne dels Castellers de Vilafranca
La llarga història ens reforça
–castellers de soca-rel–
mai ningú no ens podrà tòrcer,
que junts hem creat la força
amb què foradem el cel.
Que ningú no se’ns desfibri,
que tothom estigui al cas,
i així que la gralla vibri
plantarem amb equilibri
castells, torres i pilars.
Castellers de Vilafranca,
amunt, verds, no defallim,
Castellers de Vilafranca,
Castellers de Vilafranca,
ahir i sempre més fins al cim.
Pinyes, folres i manilles
a plaça escampen l’honor
amb què pares, fills i filles,
i un bon grapat de quadrilles
fem castells de molt valor.
Dels baixos als enxanetes,
tenim un tronc verd ferreny,
gent d’esquerres, gent de dretes
i els nens valents fent aletes
donen fe del nostre seny.
Castellers de Vilafranca,
amunt, verds, no defallim,
Castellers de Vilafranca,
Castellers de Vilafranca,
ahir i sempre més fins al cim.
La plaça més castellera
per Sant Fèlix ens fa grans:
El Penedès, amb fal·lera,
en fa una vinya de mans.
Colze a colze no es veu llunya
–si és el nostre compromís–
l’aleta de Catalunya,
la d’un ric i clar país.
Castellers de Vilafranca,
amunt, verds, no defallim,
Castellers de Vilafranca,
Castellers de Vilafranca,
ahir i sempre més fins al cim.
Castellers de Vilafranca,
amunt, verds, no defallim,
Castellers de Vilafranca,
Castellers de Vilafranca,
ahir i sempre més fins al cim.
Lletra: Ricard Rafecas
Música: Lluís Giménez
