Les aparences enganyen
Ramon Marrugat
Vilafranca
Les semblances poden amagar la realitat i el refranyer cuita a advertir-nos que ‘Les aparences enganyen’, que cal parar compte perquè ‘Hi ha ulls que s’enamoren de lleganyes’, i que convé que ens assegurem, com fan a Esparreguera,que ‘Les puces d’Olesa, de lluny ho semblen i de prop ho són’.
La saviesa popular està condicionada per dues constants: els retrets entre pobles veïns i els prejudicis de la misogínia, com ara els que fan dir ‘Aquella que és de nas arromangat, si no l’ha feta la farà aviat’i ‘La dona has de jutjar en veure-la caminar’.
Al Penedès abunda la corranda comparativa, sempre interessada i a benefici d’algú: ‘A Cubelles són les belles; | a Vilanova no tant; | a Sitges les més boniques | i a Ribes la flor del ram’. També s’hi veu el llautó en la que diu ‘Al Vendrell són les boniques, | a Roda, ja no ho són tant; | a Creixell, les rovellades | i a la Torre, la flor del camp’. No cal dir d’on ve la sentència ‘A Sant Sadurní, noies maques i bon vi’.
Qui no són ben vistos són els presumptuosos, considerats merdosos i prisats, o despatxats per ‘Fer el pendó’. Una cançó recollida pel Pere Sadurní anava per aquí: ‘Les noies de Vilafranca, | totes porten polisson, | si es veien el darrere, | fan riure a tot el món’.
No s’escapa de l’epítet de xaripi-xarapiuna persona deixadota, bruta i malvestida, però és especialment mal vist qui està prim, perquè ‘L’ànima se li veu a contraclaror’ i aleshores ‘No té ni cara per a senyar-se’. El penjament per al nen que no menja gaire ésque es tornarà, bé un mosquit d’aixeta, bé un nap de xermada.Ben diferent del grassonet, amb galtes de pa de ral.
I és que l’aparença dels grassos és tota una altra cosa i hom els atribueix la felicitat i el benestar; per això encara diem que ‘Fa bon ventre’ d’allò que agrada molt. Prou que es diu que ‘Amb panxa buida no hi ha alegria’ i ja Rodolf Llorens feia notar que ‘El riure engreixa’, la qual cosa resulta convenient, perquè, com ens han asseverat a Masllorenç, ‘La persona que no riu no és una persona seriosa’.
L’actual puixança de la cirurgia estètica deu desmentir la dita que ‘Cap geperut no es veu el seu gep’, però les fórmules màgiques també eren eficaces i més barates, com la recollida a Sant Quintí, infal·lible per a eliminar les berrugues: ‘Estell berruguell, aquesta berruga d’aquí, fes-la sortir amb aquell d’allí’.
