Vegueria realista

08/03/2017 - 08:34h

Toio Ribas

Vilafranca

L’acte de celebració de l’obtenció de la vegueria, celebrat la setmana passada al Vinseum, va ser mesurat, just i oportú. Positiu, usant un concepte que ara es fa servir molt. I va ésser-ho perquè totes les persones que van intervenir en les tres taules de debat van fugir del cofoisme.

El cofoisme és, segons va divulgar el mestre Jaume Vicenç i Vives, un dels defectes del temperament coŀlectiu català. És l’autoagradar-nos i no avançar. Es quedar-se quiets a l’estany i anar-nos mirant, com feia el mític Narcís. En el cas de la vegueria seria ara quedar satisfets per haver-la aconseguit. Ha costat tant! I transformar aquest cofoisme en aquella passió morbosa que denunciava Salvador Espriu en dir: “Som els millors”.

En l’acte de la vegueria, això no succeí. Parlaren els promotors, els alcaldes de les quatre ciutats grans, les diputades de diversos grups polítics que van impulsar la darrera embranzida i empresaris i representants d’entitats coŀlectives comarcals.I van sorgir propostes que tocaven de peus a terra. Aquesta aportació de realisme és la que permet tenir esperances que la posada en marxa de la vegueria –que és un nivell d’administració pública– es farà amb criteris de bon govern.

Una opinió no pas minoritària és que la vegueria pot crear un nou nivell de burocràcia i feines d’endoll polític. I ara la gent n’està ben tipa, d’aquestes maniobres. Els alcaldes i els polítics que van parlar van ser clars: evitar-ho i fer una administració del segle XXI. Va venir-se a dir que més que taulells i papers hi haurà d’haver informàtica i enllaços telemàtics.

Tot amb tot, el que primer que ha de tenir-se són uns objectius bàsics de la vegueria que ajudin a donar un pas important endavant a les quatre comarques que ara han entrat en un àmbit consorciat i de col·laboració. La millora de les comunicacions per carretera –C-15 desdoblada–, la ferroviària –pensant en la futura estació intermodal en la línia de l’AVE– i presència activa al corredor del Mediterrani eren assenyalades com a mesures urgents, juntament amb l’accés fàcil dels serveis sanitaris que estan repartits entre les comarques.

I poden haver-n’hi més. Ensenyaments superiors, plataformes empresarials i sindicals, intervenir en el pla territorial, exigir al Govern que presenti el seu pla de desplegament de serveis superant la pràctica centralitzant que va denunciar una diputada que es fa a les Terres de l’Ebre… I més coses. El que va dir-se en l’acte del museu pot servir de catàleg inicial als qui ara tenen l’encàrrec de treballar-hi.

Les persones que han bregat des de la PVP van demanar que es faci un consell de savis, l’assemblea dels 72 municipis i –això ho remarcaren– crear la marca Penedès. Són bones pensades.
No van dir què farien ells. Sembla que passen a un pla difós. Si no van al consell de savis, haurien de ser una consciència crítica i creativa. Ser corcons.

També et pot interessar

Comentaris