Ja fa temps que ens preparem per al terratrèmol.
El terratrump
“The Big One. The most devastating quake in US history”. Per la ràdio, ens recomanen comprar dotze garrafes d’aigua i el menjar imprescindible per sobreviure tres setmanes. Un terratrèmol que segons els experts ha d’arrasar gran part de la costa oest.
Ahir al vespre ens va sorprendre un altre terratrèmol. Un terratrèmol polític d’abast nacional: el terratrump.
Un terratrump molt present de bon matí en les cares dels pares i mares quan he anat a portar les filles a l’escola.
En Lance, un pare molt implicat en la política local, estava derruït, fos. El passadís de l’escola semblava un funeral. La professora, que sempre em saluda, avui estava amb el cap cot, mirada baixa. La Deborah, una mare d’origen italià, em fa un gest com volent dir: “Jo me’n torno cap a Itàlia”.
Quan entro al meu coffee shop preferit, veig que hi regna un aire de reflexió. En Thomas, el propietari de la cafeteria, em pregunta amb un to seriós: “Fèlix, suposo que tornes cap a Catalunya, oi?” En Thomas també m’explica la por que la seva companya està passant en sentir el moviment constant d’un terratrump al seu voltant.
En Joe, el coffee man, que sempre té una conversa a punt, avui està molt neguitós, trist, destrossat. La primera paraula que deixa anar és stupidity. Continua dient: “Bilions de dòlars d’espai televisiu gratuïts per a un candidat com ell permeten que siguem on som ara”. Quan li pregunto com veu el futur, em diu: “Unpredictable”, imprevisible.
També he notat el sisme terratrump en els missatges que m’ha enviat l’Erik des de Minnesota. Em comenta que el canvi climàtic –fet que en Trump creu que no existeix– és un factor molt preocupant. Em diu també que té una mica d’esperança, ja que el govern local té més impacte sobre les nostres vides que el govern nacional. “Però el que realment fa por és que no sabem què farà el Trump. Ell no parla de la realitat política i social. Moltes de les seves promeses són inconstitucionals, per la qual cosa crec que molts dels seus seguidors es decebran quan vegin que no les podrà complir”.
L’Erik també em fa arribar una fotografia d’un adhesiu que va veure enganxat darrere un cotxe: “Vote for Trump, just don’t say it”. Vota Trump, simplement no ho diguis.
Dilluns al vespre anem a veure un concert dels The Beach Boys en una sala de la ciutat. El dia 4 de desembre tenim una trobada on farem cagar el tió amb les famílies del grup de catalans que resideixen a l’estat d’Oregon. Aquesta tarda, però, passaré pel supermercat a comprar les dotze garrafes d’aigua i el menjar necessari per sobreviure unes tres setmanes. No fos cas que el terratrump seguís fent rèpliques i algun dia ens quedéssim sense llibertat.
