Homenatge als rics

24/05/2010 - 08:20h

Sergi Sol i Bros

De vegades, no sempre, les fronteres entre allò que s’anomena dreta i esquerra són difuses. Hi ha progres de postal que viuen d’un sou públic i que tenen la feina i sou garantits de per vida i conservadors que tenen una botigueta i que cada dia han de sortir a defensar-se el sou, un jornal que només els permet viure després de posar-hi infinitat d’hores i rostir fills i família en unes jornades maratonianes en què disposar d’un cap de setmana és un luxe.

Però no sempre és difícil copsar la línia que separa la dreta de l’esquerra. Hi ha ocasions en què uns i altres es retraten a partir d’una línia de traç gruixut. Ara que Zapatero ha decidit, a corre-cuita, dràstiques mesures per fer front a una crisi que estava a punt d’envestir-lo, hi ha una qüestió que flota a l’aire i que no fa ni quatre dies va ser objecte d’un agre debat polític: la supressió total o parcial de l’Impost de Successions. No cal dir que els darrers anys aquest impost havia adquirit un caràcter confiscador i que era una sagnia vergonyant per a moltes famílies a Catalunya, a més d’un greuge comparatiu davant el que tributaven per causa de mort les herències a d’altres latituds de la geografia hispànica. El cas, però, és que contra carros i carretes finalment el Govern -tot i que ICV i el PSC inicialment no volien- ha reformat l’Impost de Successions i s’estima que un 94% dels catalans no hauran de seguir pagant aquest, en no pocs casos, miserable tribut. Però vet aquí que tant CiU com el PP van posar el crit al cel i van escenificar una d’aquelles paròdies tan ridícules, del món polític i periodístic, esquinçant-se les vestidures i votant-hi en contra perquè, segons deien, no deixar exempt de tributar aquest restant 6% era una aberració, una injustícia clamorosa. Tant és així que van decidir votar contra aquesta reforma de l’impost que deixava exempts de pagament el 96% dels catalans!!! I encara van reblar el clau assegurant que quan disposin de majoria revisaran la reforma de l’impost i legislaran per suprimir-lo, el que ja per si denota una voluntat manifesta d’enganyar perquè la Generalitat no té competències per suprimir aquest impost que és de titularitat estatal. El poden regular, això sí, aplicant una bonificació que pot tenir uns efectes pràctics similars a la seva exempció. El cas és que no fa ni quatre dies Artur Mas, mostrant-se severament afectat, insistia a concretar (més enllà de les habituals vaguetats i declaracions de bones intencions) la que podria ser la seva primera -i fins ara única- promesa electoral: que quan ell governi (val a dir que té molts números) deixarà exempt de tributar per successions aquest 6% de catalans que, pobricos ells, han de seguir pagant si bé menys perquè en la reforma de l’impost també els van rebaixar el tipus impositiu.
No sé, desconec, si amb el sidral que s’està muntant, en Mas s’estrenarà -si és el cas- aprovant una mesura que beneficiarà només les grans fortunes del país -la família Samaranch dormirà més tranquil•la després del seu traspàs- amb el suport entusiasta del PP que fins i tot va pagar anuncis a la premsa per anunciar el seu suport a la mesura. Està per veure si en Mas -si acaba per ser investit president i acaba així la travessa del desert- farà efectiva la seva amenaça i perpetrarà aquest atemptat al sentit comú i la justícia redistributiva, iniciant la seva singladura al capdavant de la maquinària adoptant una decisió que seria com un acte d’homenatge als més acabalats en temps de crisi galopant.

 

També et pot interessar

Comentaris