Objectivitat
Guillem Carol
Una periodista em criticava fa uns dies la meva manera d’escriure les cròniques. Per la vivaç periodista són una manca d’objectivitat flagrant. En resum: que són tendencioses. Anem a pams. Primer: l’objectivitat no existeix.
No conec cap persona sense sentiments, pulcra i inodora. Ara, és cert que a un periodista se li ha de demanar que sigui noble. És a dir, que no menteixi i que presenti tots els elements del relat sense ocultar-ne cap. Segon: s’ha de tenir ben present la periodicitat de la publicació a l’hora d’escriure. Si relates un fet ocorregut el dissabte per un periòdic que no es publica fins el proper divendres, és molt possible que la notícia no tingui cap mena d’interès. En una societat amb centenars de canals informatius, les notícies són efímeres. S’han d’aportar nous elements per fer-la atractiva. Evidentment s’han d’explicar els fets ocorreguts però vestint-los d’històries, opinions, anècdotes o, fins i tot, defensant una idea central que el periodista pot anar modelant. Tercer: qui et paga. És a dir, si estàs retribuït a través d’impostos públics o hi ha un personatge que decideix lliurement comprar el teu producte. En el primer cas no sé delimitar amb quin dret pots vendre un producte propi quan estàs pagat per tothom. En el segon és més diàfan: et deus estrictament al lector. Ningú l’obliga a comprar el teu producte.
